DRET A LA INFORMACIÓ

El secret professional, trepitjat per primer pic en la persecució d’un delicte

Experts en dret constitucional alerten que la requisa a dos periodistes afecta “la medul·la del cos democràtic”

La Policia Nacional acudí dimarts a les seus de dos mitjans de comunicació de les Balears, Europa Press i Diario de Mallorca, amb una ordre judicial que requeria els telèfons mòbils de dos periodistes i altres efectes personals, com ordinadors i memòries externes. La intenció del jutge era, segons diu l’ordre, obtenir documents “relacionats amb la investigació del cas Cursach o derivats”. Però amb aquesta acció sorprenent, per primer pic, la persecució d’un delicte ha trepitjat la protecció del secret professional dels periodistes, que els reconeix el dret de protegir les fonts d’informació.

La Fiscalia i els advocats de Tolo Cursach i Tolo Sbert havien denunciat un descobriment de secrets en la macrocausa de corrupció que investiga si Cursach -el principal empresari de l’oci de Mallorca- i el seu soci han comès una quinzena de delictes amb tentacles tant en la política com a la Policia Local de Palma. El jutge Miquel Florit, arran de la denúncia, ordenà l’entrada i l’escorcoll als dos mitjans emparant-se en els articles del 545 fins al 578 de la Llei d’enjudiciament criminal, que recull el dret bàsic de persecució dels delictes. Però aquest dret entra en col·lisió amb la protecció del secret professional dels periodistes, que apareix a la Constitució. És el primer pic que a l’Estat un jutge decideix que preval el primer sobre el segon, motiu pel qual diversos experts parlen d’aquesta situació com un atac sense precedents al fonament de la democràcia.

“No record que haig passat mai res així”, declara el catedràtic en Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears Sebastià Rubí. Afegeix que, davant casos semblants, el Tribunal Europeu dels Drets Humans sempre ha resolt la disputa a favor del secret professional. “La llibertat d’informació és la filla de la llibertat d’expressió. Si deixam que es toqui, tocam la medul·la del cos democràtic”, afirma.

L’apartat sisè c) d’autorització judicial de l’article 588 de la Llei d’enjudiciament criminal estableix que “s’evitarà la confiscació dels suports físics amb dades o arxius informàtics, quan pugui causar un greu perjudici al seu propietari i se’n pugui obtenir una còpia en condicions que garanteixin l’autenticitat de les dades”, excepte si constitueixen objecte de delicte. Basant-se en aquest article, que no està regulat específicament per als periodistes -tot i que els empara la Constitució-, l’advocat Carlos Sánchez Almeida, especialista en delictes informàtics, assegura que no es podien confiscar els telèfons ni es poden revelar les fonts. “Que [l’article] no estigui desenvolupat legalment per als periodistes no implica que el dret no existeixi, és igual que el dret a la vaga”, alerta.

Sánchez Almeida assegura que cada setmana veu abusos policials en aquest aspecte, “forma part de la picaresca judicial per guanyar casos”, diu. Però tampoc no recorda cap causa en què hagi passat amb el secret professional dels periodistes. Per això creu que el més problable és que l’Audiència anul·li l’escorcoll i la interlocutòria del jutge. “No està ben justificada, només hi ha una ordre i quan no preval el secret professional -que és tan transcendental per a l’existència de la democràcia- s’ha de raonar, ha d’estar molt ben fonamentat. I no ho està”. Per l’advocat especialista en Dret Constitucional José María Lafuente, “el fi no justifica els mitjans”. Insisteix que el dret a la informació es recull a la Constitució, que té un apartat dedicat als periodistes que “implica que cap altre poder de l’Estat hi pugui interferir”. “Supòs que el jutge creu que té un talp al jutjat i no el sap trobar, això li perjudica la investigació i entenc que vulgui arribar-hi, però no vulnerant la Constitució. Sense llibertat d’informació no hi ha democràcia”, diu Lafuente, que tampoc en coneix cap precedent.

El lletrat denuncia que, de filtracions, n’hi ha molt sovint; “els advocats ens enfadam perquè hi ha informacions que surten a la premsa abans que nosaltres les tinguem, però el periodista fa la seva feina”. En aquest sentit, recorda que quan alguns periodistes varen parlar amb la cúpula d’ETA i varen ser requerits per un jutge, “es varen poder acollir al secret professional”.

Querella dels mitjans

Segons el catedràtic Sebastià Rubí, presentar una querella contra el jutge Florit, que instrueix la causa, era l’única sortida que tenien els mitjans. “Hi havia dues maneres de defensar-se: amb una querella per tal que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) prengui una mesura immediata o bé, com va suggerir un sindicat judicial, que els periodistes es personin en la causa com a part interessada i impugnin l’actuació”. “Han fet el que havien de fer”, diu Lafuente. “No crec que hi hagi prevaricació, però sí unes irregularitats que només pot jutjar un altre jutge”, afegeix.

A les Balears, ningú de la judicatura no s’hi ha pronunciat oficialment. Sí que ho ha fet el Consell General del Poder Judicial, que dijous vespre, davant l’alarma generada, va emetre un comunicat. Recordava que són els jutges els qui estableixen els límits dels drets constitucionals i que el Consell no hi pot intervenir. “Només a través dels procés adequat es podria saber si hi ha hagut, o no, una vulneració dels drets constitucionals invocats”, concloïen. El TSJIB dirà si la interlocutòria del jutge Florit és vàlida o no.

La recerca del filtrador

Totes les causes penals són secretes; ara bé, després es poden restringir encara més decretant un secret de sumari. A la causa que ha provocat la requisa dels mòbils de dos periodistes i que investigava un presumpte frau a Hisenda, no hi havia secret de sumari quan es filtraren documents. Amb tot, els funcionaris tenen l’obligació de mantenir la discreció en la feina. Si s’arriba a saber el nom del talp és probable que s’enfronti a un expedient disciplinari. Se cerca dins el cos de blanqueig de la Policia Nacional i també al jutjat, i fins i tot si podria ser el fiscal de la causa, Miguel Ángel Subirán. Algunes hipòtesis l’assenyalen a ell, i si fos així la defensa de Cursach podria fer un incident de nul·litat per actuacions irregulars i hi hauria la possibilitat d’anul·lar tot el cas. O sigui: podrien quedar absolts de tot.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF