Sebastià Torrens: “La vida no em bastarà per retratar tot el que vull”

PalmaQuantes fotografies tirau a l’any, les heu comptades?

Entre 10.000 i 12.000, més o menys.

Teniu una rutina concreta?

M’aixec a les 6.50 h. M’interessa molt la llum i per això a primera hora del matí i a darrera, quan la claror és més fluixeta, és quan hi ha més possiblitat de fer aquest tipus d’imatges. M’enduc l’equipament específic per al que faig comptes fotografiar: de vegades ocells, paisatges... i em passeig. Mir les previsions del temps, tot i que el més interessant és quan et trobes amb coses imprevistes: una ennigulada que en principi no hi havia de ser, una correntia d’aigua que no tenies controlada. Això és el que em motiva.

La natura és una cosa viva i també ho és el procés de retratar-la...

És imprevisible i incontrolable. Són dos atributs que per mi fan que sigui especialment atractiva i que si no els tingués crec que no em dedicaria a això. Aquesta no és una feina que puguis fer de manera mecànica.

Us queda alguna fotografia per fer?

La vida, encara que sigui generosa amb mi i duri molts d’anys, no em bastarà per fotografiar tot el que jo vull, però no ho planteig com una cosa dolenta. Cada setmana em surten noves fotos dins el cap. La gent per ventura pensa que fotografiar la natura és estàtic, però cada sortida és diferent, i tu tens ganes de fer una foto però la realitat és complicada.

Quina és la millor època?

M’agraden molt les entrades de vent de nord que produeixen tempestes, niguls, aigua, llums i ombres. Per mi, a l’hora de fer paisatge això és el més atractiu, i ara de fet estam en una molt bona època per a això. Intent evitar els mesos d’estiu.

La fotografia de natura a tothom li encanta, però cada vegada queda menys natura per fotografiar.

A la gent li costa molt acostar-se a la fotografia de natura, però com a més gent li agradi la natura, més possibilitats hi ha que les coses no es desbaratin més encara. Només tenc 50 anys, però ja he vist espais que han canviat de manera irremeiable.

Algunes de les imatges que s’exposen podrien ser fetes a les Fontanelles, però ja no es podran fer mai.

Hi ha un petit grup de persones que va contra els interessos de la gran majoria. Decisions irresponsables espenyen patrimonis que són de tots, però hem d’intentar que siguin tan pocs casos com sigui possibles. També estigué a punt de succeir a Son Bosc, devora l’Albufera, per mi un espai sagrat. Hem de continuar lluitant, perquè aquesta lluita no s’acabarà mai. Els poders econòmics empenyen molt fort per eliminar àrees que no s’haurien de tocar.

Retratar és una manera d’apropar un espai i que la gent el pugui estimar?

Sí, és molt important que aportem el nostre gra d’arena, perquè una imatge té molta força. La imatge és el llenguatge més universal que hi ha. Què hi ha de més potent?