¿S'atrapa abans un mentider que un coix?

Saber llegir els gestos que fan els altres inconscientment ens dóna avantatge

¿S'atrapa abans  un mentider  que un coix? El joc de la seducció  i altres gestos per entendre's arreu
Albert Solé
29/12/2013
5 min

BarcelonaTothom menteix. Tu també. I a vegades ens mentim a nosaltres mateixos. Mentim per egoisme, per amor, per compassió, per odi, però també mentim de manera acceptada i compartida. Mentim per ximpleries, per salvar la vida o per aconseguir una feina millor. Teresa Baró ha escrit el llibre La gran guia del llenguatge no verbal (Paidós Divulgación), en què dóna les claus per poder llegir què diu el cos, la cara, el to de veu de les persones, que quasi sempre és més sincer que el que diuen amb paraules. Per Teresa Baró, detectar a temps les autèntiques intencions dels altres et permet prendre les mesures necessàries per ser tu qui domina la situació. Abans es creia que les persones capaces de detectar un mentider era perquè tenien un sisè sentit innat, però la ciència ha confirmat que podem aprendre a detectar els senyals que emet el nostre cos de manera inconscient quan no estem dient la veritat.

Convivim cada dia amb la mentida. Els polítics fan servir la mentida anticipada, o en altres paraules, la falsa promesa. I la publicitat també retorça el concepte de veritat fins al límit. De petits ens ensenyen a mentir per viure en societat, en diem diplomàcia, o simplement, dissimular. Hi ha mentides necessàries que són tolerades i regeixen les nostres vides, però a l'hora reprovem a qui menteix perquè necessitem confiar en els altres, per això intentem detectar sempre els impostors. El llibre de Teresa Baró fa moltes referències al psicòleg nord-americà Paul Ekman, autor del llibre Com detectar mentides. Ekman és la persona en què es basa la sèrie de televisió Lie to me, protagonitzada per Tim Roth, que ajuda la policia a resoldre casos descobrint les mentides dels sospitosos.

Quants tipus de mentides hi ha?

Hi ha dues formes bàsiques de mentir: ocultant informació o falsejant-la directament. Hi ha vegades, però, que aquests tipus d'enganys estan acceptats per la societat. Hi ha la mentida de la sobreestima, és a dir, fer veure que som més -o sabem més- del que realment som. També fem servir sovint la mentida de l'assentiment, que consisteix a callar quan algú que tenim davant diu coses que són falses o exagerades. Ho fem per no desautoritzar aquesta persona públicament o no generar un conflicte, per covardia o per quedar bé. I la mentida per omissió, quan ocultem part del nostre currículum vital per mantenir la nostra imatge social.

Tots sabem mentir?

En general tots mentim de manera habitual perquè hi ha molt poca gent que tingui l'habilitat de detectar quan ho estem fent. En canvi, sí que hi ha força persones que són molt hàbils a l'hora de mentir, i ho fan amb una gran precisió i naturalitat. A més, a mesura que els seus enganys tenen èxit, reforcen la seva capacitat fins al punt que no arriben a sentir cap remordiment per mentir. Aquest tipus de persones inquieten la resta, ja que tenen molt poder i ens poden fer creure una versió de la realitat paral·lela. Això fa que sigui difícil desemmascarar aquest tipus d'impostors perquè emeten pocs senyals. En canvi, els que no menteixen sovint, quan ho fan, pel pànic que tenen a ser descoberts, emeten uns símptomes de nerviosisme i por que són fàcilment detectables.

És difícil detectar una mentida?

Per als que no estan acostumats a detectar mentiders, la primera dificultat és la quantitat d'informació que s'ha de processar. Primer s'ha d'observar l'aspecte de la persona, l'actitud corporal, què fa amb les mans, amb la cara, el to de veu, què diu i com ho diu. La dificultat principal és com distingir els signes de nerviosisme o incomoditat, que són indicadors de l'engany. El problema és quan aquests signes els pot emetre tant una persona que està mentint conscientment, com la que diu la veritat i té por que no se la creguin. A més, si el mentider i l'observador són de cultures diferents, el comportament no verbal pot ser molt diferent. Agents de policia, funcionaris que treballen en la lluita contra el frau i en l'àmbit de la justícia fan cursos per aprendre a detectar mentides.

Com es pot detectar un mentider?

Quan algú està mentint se li pot notar a la veu, a la cara, a les mans o al cos. El rubor, les micropicors i la suor són tres símptomes força evidents, però també ho és escurar-se la gola o empassar saliva sovint. També són senyals d'una mentida quan has de pensar abans de dir cada paraula, o emfatitzar un discurs per desviar l'atenció sobre la mentida. Passar-se el dit pel coll de la camisa, o tocar-se els cabells del clatell per sufocar l'acalorament que provoca mentir també dóna pistes. En les persones que mouen molt les mans per acompanyar el seu discurs, si ho deixen de fer pot ser un altre símptoma, com també tancar els punys amb el polze amagat o bé creuar-se de braços amagant les mans. I més enllà de gestos concrets, una altra manera de detectar un mentider és si el que diu no és coherent amb el que expressa el seu cos. Per exemple, quan algú presenta un acte i diu que està molt content de ser allà per explicar un projecte molt engrescador, però parla desviant la mirada, amb els braços caiguts i el to de veu baix, no se'l creu ningú. Gran part dels moviments que fem inconscientment són un reflex de la contradicció interna que vivim quan mentim.

Com podem mentir millor?

Les persones que controlen millor les seves emocions són les que millor poden mentir perquè quan hem d'ocultar-les és difícil fer veure que no passa res. Mentir amb les paraules és bastant fàcil, amb un sí o un no sovint n'hi ha prou. El que costa més és mentir amb la veu, la cara o el cos.

Què és millor, ser desconfiat o crèdul?

Hi ha persones que prefereixen no creure a ningú i ser desconfiats per sistema. Busquen indicis d'engany per tot arreu per semblar més llestos o perspicaços que els altres. Però l'excés de vigilància pot comportar més errors, i més greus, que l'excés de confiança.

Existeix la mentida social?

Ens han educat a tots per construir-nos una màscara social. Volem ser acceptats per la gent i per això maquillem com som en realitat. A més, ens adaptem com camaleons a cada situació o a l'interlocutor que tenim davant per supervivència, i per fer-ho, mentim. Si diguéssim sempre la veritat, la vida en societat seria insuportable.

El joc de la seducció i altres gestos per entendre's arreu

Com sedueix un home

L'home té menys repertori gestual, com per exemple les mans a la cintura i els polzes dins el cinturó o mostrar la part interna del braç o el canell, inflar el pit, pentinar-se amb la mà o tocar-se el nus de la corbata.

Com sedueix una dona

Mira per sobre l'espatlla, pressiona els braços cap al tronc per fer ressaltar l'escot, creua i descreua les cames, fa rotar el turmell de la cama creuada, deixa caure la sabata per la part del taló, o es toca l'orella.

Gestos universals

Fregar-se el dit índex i el polze (diners), fer pinça amb els dits sobre el nas (fa pudor), fregar-se les mans (fa fred), ajuntar les dues mans pel palmell (si us plau), són gestos que s'entenen a tot el món. És el llenguatge universal.

Saludar-se pel carrer

Quan et creues amb algú pel carrer, els gestos indiquen si l'altra persona es vol aturar a parlar, o només vol saludar-te. Si et mira fixament i arqueja les celles, vol aturar-se, però si et mira pocs segons i tanca el cos no.

stats