La sargantana de les Malgrats, en risc d’extinció imminent

PalmaEl GOB ha alertat que la recent "invasió" de serps arribades del continent a Eivissa i Formentera està posant en situació de risc d'extinció extrema la sargantana de les Pitiüses, una espècie endèmica de les Balears. A més, han denunciat que els esforços de les administracions per controlar l'expansió d'aquests ofidis, especialment la serp de ferradura, són "insuficients" i el futur de la sargantana "es preveu molt negre".

No obstant això, el problema entre les serps i les sargantanes, ha assenyalat el GOB, no és exclusiu de les Pitiüses, sinó que també està afectant l'arxipèlag de Cabrera i alguns illots de Mallorca i Menorca en els quals viu l'espècie endèmica. D'aquesta, se n'han descrit fins a 25 subespècies, cinc de les quals viuen en illots de Mallorca; una desena, a Menorca, i una altra, a Cabrera. Una és exclusiva de les illes Malgrats, situades enfront de la costa de Calvià.

Segons el GOB, les serps arribades des de Mallorca fins a les Malgrats ja podrien haver extingit totes les sargantanes de l'illot dels Conills, mentre que a les Malgrats la població ja hauria sofert un important descens.

En cas de mantenir-se aquesta tendència, aquesta subespècie del rèptil acabarà desapareixent dels dos illots i, per tant, en suposarà l'extinció mundial en el medi natural.

Plans de conservació i recuperació

Les Balears, segons el recompte de l'entitat, disposa de 149 petites illes o illots que tenen fauna i flora terrestre, la separació física de la qual amb la resta de l'Arxipèlag ha provocat que siguin úniques en el món. El cas més conegut és el de les sargantanes, però també tenen alguns invertebrats i plantes que són endèmiques. Així mateix, moltes vegades serveixen com a reductes en els quals els ocells marins descansen i es reprodueixen.

Encara que el 80% d'aquests illots està emparat per alguna figura de protecció, el 40% del total no disposa de plans de gestió aprovats que estableixin les limitacions i les mesures de conservació necessàries per preservar-ne la biodiversitat. Afrontar aquesta necessitat "tan evident", ha denunciat el GOB, ha estat fins ara desatesa per l'administració ambiental autonòmica, ha lamentat el GOB.

D'altra banda, l'entitat ha retret que, a diferència del que passa en altres territoris insulars del món, a les Balears només s'atenen aquestes qüestions quan una espècie invasora pot afectar sectors econòmics sensibles com l'agricultura. Els controls per evitar l'entrada d'espècies invasores està sent "insuficient", per la qual cosa, segons el parer del GOB, és necessari coordinar una estratègia de bioseguretat.

En un comunicat, han explicat que aquesta podria vetlar i anticipar-se a l'arribada d'espècies invasores, generar normativa i protocols, controlar els punts d'entrada de mercaderies agràries i establiments de jardineria, erradicar aquestes espècies una vegada es detectin i informar la ciutadania. Una cosa així, ha puntualitzat l'entitat, ja està recollida en la modificació de la llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, que va ser aprovada la legislatura passada, però "desgraciadament no ha passat del paper".

La legislació ambiental també estableix que les espècies catalogades en grau d'amenaça han de disposar de plans de recuperació o de conservació. Ara mateix, no obstant això, de les 88 espècies en perill d'extinció o vulnerables de les Balears, 20 encara no tenen un pla aprovat normativament, entre les quals es troben les sargantanes. "És urgent la redacció i aprovació dels plans de conservació i recuperació d'espècies que encara estan pendents, com també l'actualització dels que ja han vençut. Sense ells, s'actua de manera reactiva davant els impactes, però s'ha de planificar sobre les possibles amenaces per avançar en el problema", ha indicat el GOB.

Encara que el GOB ha reconegut la seva "falta de confiança" que l'actual Govern posi solució a aquesta problemàtica, li ha reclamat un "gir de guió per evitar pèrdues irreparables en el patrimoni natural".