Què s’ha fet i què s’ha de fer en polítiques feministes als pobles

PalmaLa Mancomunitat del Pla és la primera comarca de Mallorca que s’ha adherit a la proposta del Consell de crear un Pla Estratègic Participatiu d’Igualtat (PEPI). És un document pioner quant a feminisme transversal a l’illa i que marcarà quines són les polítiques d’igualtat que es faran en aquests catorze municipis. La importància i la novetat d’aquest pla recauen en la manera en què pretén abordar les polítiques municipals d’igualtat. “El masclisme opera en totes les estructures on socialitzam, idò l’hem de combatre igual: des de la cultura, els pressupostos, la mobilitat o l’urbanisme”, explica la politòloga experta en gènere Neus Tur, que també destaca que aquesta transversalitat encara no s’està aplicant a la majoria de municipis de Mallorca.

Què s’ha fet?

En els darrers anys, s’han enllestit –sigui per iniciativa municipal o bé des d’associacions– moltes actuacions per combatre el masclisme. “El punt d’inflexió va ser el 2018, quan milers de dones sortiren al carrer i es va viure la primera gran onada feminista arreu de l’Estat”, explica la directora insular d’Igualtat, Rosa Cursach. A partir d’aquest moment, en què el moviment es va fer molt visible, el nombre de polítiques i activitats feministes es va multiplicar. “Mentre que el 2016 nosaltres des de l’IB Dona intentàvem implementar el servei d’assessoria jurídica per a dones als pobles, el 2019 ja n’hi havia molts amb el seu propi agent d’igualtat”, afegeix Cursach.

La intervenció, l’acompanyament a víctimes de violència de gènere, els tallers i xerrades destinats a visibilitzar el moviment representen la majoria de les actuacions que s’han desenvolupat fins ara a gairebé tots els pobles de Mallorca. “El que han fet les regidories són polítiques d’acció positiva. És a dir, dedicades a apedaçar el fet que els homes i les dones tenim punts de partida diferents”, explica Tur, però considera que ara cal anar una passa més enllà i tenir una mirada transversal. “Si només ens dedicam a posar un tap a la fuga, però mai no l’arreglam, sempre tindrem el problema”, apunta. Reconeix que la idea és abstracta i que “no hi ha una recepta màgica amb propostes concretes, perquè aquestes depenen sempre de la realitat concreta de cada municipi”. Potser per això aquesta visió transversal encara no s’està aplicant a la majoria d’ajuntaments de l’illa: “Fa temps que se’n parla, però a la pràctica només s’ha aplicat puntualment”, indica.

Què s’ha de fer?

Tot i l’abstracció, la politòloga llança alguns exemples per introduir-se en les polítiques transversals. “Les voreres s’han dissenyat amb una amplada per a un home que té totes les capacitats, zero necessitats de cura i que va a fer feina, però qui hi passa realment? Una dona amb un carretó de la compra o una padrina que acompanya el seu net”, explica Tur. “Es tracta de fer el poble més enllà del subjecte home”, afegeix. També amb relació a la mobilitat, posa d’exemple el transport públic. “L’utilitzen els joves, les dones, els migrants i la gent major i, si no està adaptat a les seves necessitats, idò no és un transport feminista”, assegura la politòloga. Dotar d’il·luminació o proposar que els busos s’aturin “a demanda” són altres propostes d’aquest tipus de polítiques feministes que planteja Tur. Calvià és un dels pobles que sí que ho ha començat a aplicar i, en el seu cas, amb formació al funcionariat, impulsat per la regidora d’Igualtat del municipi, Nati Francés. “Qualsevol àrea pot incidir en polítiques igualitàries, però em va costar molt que ho entenguessin”, assegura la regidora. No obstant això, afirma que llavors l’experiència va ser molt positiva. “Vàrem fer reflexió en equip i crec que va ser fructífer”, afegeix.

Arran d’aquesta formació, el municipi ja es planteja l’urbanisme amb perspectiva de gènere i una de les actuacions que preveu fer és reforçar la il·luminació de les zones que transiten les cambreres de pis quan van als hotels i és fosc. “Volem evitar que aquestes dones se sentin intimidades, perquè al municipi encara tenim una zona on predomina el turisme d’excessos i, a segons quines hores, pot no ser agradable”, apunta l’edil. Aplicar aquesta metodologia és ara un repte, perquè les resistències són diverses. “Hi ha falta de voluntat política i de recursos econòmics”, assevera Tur en aquest sentit. També assenyala una manca de capacitació per part del funcionariat quant a la planificació de polítiques públiques: “Els pressupostos del Govern han de ser amb perspectiva de gènere, però quan als treballadors els arriba la fitxa per analitzar-los en aquesta línia, no en saben”.

Ara bé, la construcció d’aquestes polítiques comença molt abans. L’anàlisi prèvia a la presa de decisions és una de les claus per tal d’aplicar-les. “S’ha de fer un canvi de paradigma: saber quines són les desigualtats és imprescindible per compensar-les”, assegura la treballadora social de la Mancomunitat del Pla, Iolanda Cirer Sotos. De fet, els pobles del Pla estan ara en el primer pas, el d’anàlisi. “S’està fent a cada poble de manera individual, estam recollint informació d’entitats i de tots els col·lectius vulnerables a través d’enquestes”, explica Cirer. Però per poder fer la diagnosi, la participació de la comunitat és imprescindible. “L’administració s’ha d’acostar als veïns i demanar-los què necessiten i què els passa. Hi ha d’haver un canvi de paradigma en què la gent ha de deixar de ser receptora i ha de formar part del canvi”, afirma la treballadora social.

Alguns dels mètodes que proposen les expertes són les enquestes, els debats o les marxes exploratòries. Aquest darrer, un dels més innovadors, consisteix a reunir una mostra significativa de la ciutadania que inclogui gent dels col·lectius vulnerables i fer un recorregut pel poble on expliquin què els fa sentir insegurs quan transiten els carrers. Precisament aquesta és una de les eines que s’aplicarà al Pla per determinar quines polítiques s’han de fer en matèria d’espais públics.

Amb l’exemple de Calvià, juntament amb el procés d’elaboració del PEPI que s’està fent al Pla, la politòloga Neus Tur celebra que ara “es comença a caminar”, però recorda que “queda molt camí per recórrer”.