Les rutes de la cocaïna

BarcelonaÉs la droga que més preocupa avui dia. Durant els últims quatre anys el mercat de la cocaïna mundial no ha parat de créixer, i l’any 2023, d’acord amb les xifres que han fet públiques aquest dijous les Nacions Unides, la cocaïna va assolir rècord en producció, confiscacions, consum, tractaments i morts relacionades. "La cocaïna augmenta, augmenta i augmenta; és un problema mundial", resumeix Thomas Pietschmann, investigador des de l’any 1997 de l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC).

Segons dades del World Drugs Report 2025, la producció de cocaïna es va disparar un 34% l’any 2023 i va arribar a superar les 3.708 tones. L’any 2019 se’n van comptabilitzar la meitat, 1.784 tones. L’augment dels últims anys es deu sobretot a Colòmbia, que és el gran productor mundial i copa prop del 70% del mercat. Les hectàrees on es planta la coca –que equivalen a 525.000 camps de futbol– han crescut molt per sota de la producció total, fet que indica més concentració i més rendiment dels cultius.

Aquesta droga "inunda" els mercats d’Europa, assegura en conversa amb l’ARA Pietschmann, que sosté que el 45% s’acaba requisant gràcies als operatius policials, tant als països d’origen com als de destí. El 2023 es van interceptar 2.275 tones de pols blanca, un 68% més que el 2019. Més prudent és la investigadora en cap del World Drugs Report, Angela Me, que reconeix que països com l’Equador i el Brasil no estan tan "monitoritzats" i també poden produir cocaïna que s’escapa dels radars de les Nacions Unides. Un exnarcotraficant català apunta en la mateixa direcció: a Catalunya també n’arriba de cultivada a l’Equador i al Brasil. En tot cas, tant Me com Pietschmann coincideixen en assenyalar que, malgrat les confiscacions "rècord" que hi ha hagut recentment, hi ha més droga “disponible” que mai. Això fa que no es redueixi el preu, que s’ha mantingut estable durant dècades, i que arribi pura al consumidor, sense contaminants.

• Si vols investigar el mapa amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

• Si vols investigar el mapa amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.

L'Equador, a l'alça

La cocaïna que arriba a Europa s’exporta des de l’Equador, Colòmbia i el Brasil, en aquest ordre d’importància. I sobretot a través del mar: el 83% de la mercaderia s'envia a través de les rutes marítimes. Així, els últims anys, el port de Guayaquil, a l’Equador, s’ha convertit en el centre neuràlgic dels enviaments a través de grans vaixells de càrrega. Però Cartagena i Buenaventura, a Colòmbia, i Callao, al Perú, també són un punt d’origen habitual. Des del Brasil la droga també salta a Europa o fins i tot a l’Àfrica. De fet, aquesta és una de les grans novetats dels últims anys: s’ha detectat que els cultius de la zona andina es transporten fins als ports brasilers a través de rutes fluvials com el canal de Paranà. Des de Paraguanà, Santos o el port del Salvador, més al nord, la droga viatja cap al continent europeu o la costa africana. A vegades fins i tot en velers, i no en vaixells de mercaderia. El Senegal, Guinea Conakry i Nigèria reben els enviaments que, a través de les rutes terrestres, acaben saltant a Europa via el Mediterrani. Ja sigui pels ports repartits per la façana atlàntica o pels de la riba mediterrània –com el de Barcelona, que també rep la droga que puja de l’Àfrica juntament amb l’haixix–, la droga penetra a Europa i converteix Espanya en una gran porta d’entrada de la cocaïna. Me adverteix fins i tot que la cocaïna està arribant directament a l’Àsia, on hi ha molta "potencialitat" perquè el mercat de consumidors és gegant.

També Turquia s’està convertint en un nou actor d’aquest negoci, segons apunta l’InstituDE de Brussel·les (Institute for Diplomacy and Economy) en una de les seves anàlisis sobre la droga. Hi ha quatre grans motius que expliquen aquesta irrupció del règim d'Erdogan: la facilitat per adquirir la nacionalitat turca, que es pot obtenir amb la compra d'un patrimoni superior a 250.000 dòlars; el fet que els ciutadans turcs no es puguin extradir fàcilment; que el país hagi impulsat diverses amnisties fiscals que permeten blanquejar diners del crim organitzat, i els lligams que s'han revelat entre l'elit política i algunes màfies.

En aquest informe de l'InstituDE es destaca també la importància de les bandes balcàniques. "Ara controlen la logística del transport de cocaïna des dels laboratoris andins fins als venedors ambulants de les principals ciutats, com París, Londres i Berlín. En els últims anys, emissaris criminals de Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Albània s'han traslladat a Sud-amèrica per intermediar en enviaments de cocaïna, connectant directament amb productors i traficants locals per obtenir els preus majoristes més barats possibles", apunta l’informe, que indica que compren el quilogram a 1.700-3.500 euros als productors i el venen a 25.000-35.000 euros als distribuïdors europeus. Un fet que reafirma l’Europol: "Exerceixen un control total de la cadena de subministrament de cocaïna i aprofiten oportunitats de corrupció en ports i empreses navilieres".

La investigadora principal del World Drugs Report apunta a la substitució històrica que hi ha hagut de les bandes italianes, que històricament tenien el "monopoli" de la importació de la cocaïna a Europa. Tanmateix, els italians continuen tenint presència en la importació d'aquesta substància a Europa a través de la Ndrangheta, un clan dels més influents, a través del port de Gioia Tauro, a Calàbria, i els d’Anvers i Rotterdam. En aquests dos últims ports, dels més grans d’Europa, els controls han augmentat, i això ha fet obrir noves vies. Com explica Pietschmann, les màfies internacionals –el 41% se centren en la cocaïna– busquen "ports més petits que no tenen controls de seguretat tan bons".

Les organitzacions europees s’han instal·lat directament a l’origen, però un altre dels fenòmens dels últims anys, com assenyala l’informe Socta de l’Europol, és que les xarxes "cooperen per compartir recursos" i "el risc d’importar grans quantitats de cocaïna". Cada banda s’encarrega d’una etapa de l’operatiu.

La violència associada

A Colòmbia els grans cultius es troben en tres estats a tocar de l’Equador –Cauca, Nariño i Putumayo­– i un al nord, San Andrés. En alguns municipis, segons Pietschmann, el 40% del PIB depèn d’aquest negoci. Excombatents de les FARC i de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) controlen la producció i la distribució –Espanya és el país on més colombians es detenen relacionats amb la pols blanca–, i la presència de grups guerrillers comporta més violència. Passa a Colòmbia i passa a l'Equador, on la taxa d’homicidis s’ha multiplicat per sis en tres anys, coincidint amb la irrupció del país com un dels grans distribuïdors mundials, especialment a través del port de Guayaquil.

Des dels anys 90, els càrtels colombians envien la droga a través de Mèxic per arribar als Estats Units. Els mexicans controlaven les rutes d'accés terrestre a Nord-amèrica i als productors colombians els era més fàcil associar-s'hi que no pas buscar noves vies per introduir la droga des de l'hemisferi sud. Tot passa per Mèxic i això comporta més violència i disputes entre màfies. Al port de Manzanillo, per exemple, on operen els càrtels de Jalisco Nueva Generación, Los Mezcales i Sinaloa, es va registrar una taxa de 154 homicidis per cada 100.000 habitants el 2024 (als Estats Units és de 5,9 i a Catalunya està per sota d’1).