Residents obligats a viure a preu de turista

PalmaLes opinions a plataformes com Tripdvisor sobre restaurants i activitats de les zones turístiques de les Illes tenen una cosa en comú: les queixes pels preus. N’hi ha que denuncien el cost de la beguda a bars de Palma: “M’han cobrat 8,20 euros per dues aigües amb gas”. D’altres critiquen el preu d’experiències com anar amb el tren de Sóller, que la finlandesa Tiina considera “bastant cara”. I no és difícil trobar ressenyes com la seva.

Si fins i tot els turistes estrangers –a qui està enfocada l’economia de les Balears– amb sous i un nivell de vida més alts que els de les Balears es queixen dels preus, com s’ho fan els residents per assumir-los durant tot l’any?

Els illencs no poden triar i afronten aquesta situació amb un salari mitjà de 23.126 euros. A Finlàndia és de 52.893 euros, més del doble. La bretxa econòmica és encara més gran amb Alemanya, el principal mercat turístic de l’Arxipèlag, on un ciutadà cobra de mitjana 63.288, quasi el triple que un illenc. De fet, les Balears són la comunitat que més renda per càpita ha perdut els darrers 20 anys, amb 18 punts menys entre 2000 i 2022.

El salari mitjà dels treballadors ha augmentat un 50% en dues dècades, però aquest increment no ha pogut, ni de bon tros, compensar l’augment del cost de vida. Actualment, “hi ha un augment constant dels preus, però no dels sous”, explica l’economista Pau Monserrat.

Els preus que més varen créixer a les Balears el maig d’enguany, en comparació amb el mateix mes del 2024, foren els de restaurants i hotels, amb un augment del 4,7%. Tot plegat, fa que els residents arribin a finals de mes amb els doblers justos per pagar l’habitatge, el llum i l’aigua –que han pujat un 3,4% respecte de l’any passat– sense poder anar a sopar a un restaurant, beure alguna cosa a un bar o fer algunes activitats que, amb el temps, han esdevingut atraccions turístiques. “No puc ni anar a fer una cervesa”, lamenta una dona de 48 anys que fa feina a un forn del centre de Palma i cobra gairebé el salari mínim.

Els preus han pujat especialment als restaurants i bars de les zones turístiques de les Balears. “A la platja de Palma no ens podem acostar a l’oferta de restauració perquè mires la carta i t’engega”, denuncia un veí de tota la vida de la zona, Alain Carbonell. Per la seva banda, Marina Frau, resident a Sóller, assegura que ha deixat d’anar a bars perquè abans la cervesa costava dos euros i ara en val quatre. “Per un cafè amb llet ja et cobren tres euros i mig”, afegeix.

La turistització dels preus s’estén a la cistella de la compra. El president de Consubal, Alfonso Rodríguez, vincula aquest fet amb l’increment de demanda de lloguer vacacional, ja que, segons assegura, “el 90% dels turistes que arriben a les Balears compren als supermercats”. És per això que les botigues i “fins i tot les grans cadenes d’alimentació”, ubicades a zones turístiques, són “molt més cares que les de la perifèria”, lamenta.

Cerveses a un preu raonable

Durant la temporada alta, els habitants de les zones massificades –com el centre de Palma– es desplacen cercant cerveses, cafès o gelats a un preu raonable, lluny dels llocs marcats per a turistes com els barris de la perifèria. “Si vull prendre alguna cosa amb calma i a un preu assequible, me’n vaig a Llucmajor o a Algaida”, diu Carbonell. Durant l’hivern també s’han de moure per comprar queviures i per anar a menjar fora, perquè la majoria d’establiments de la zona estan tancats perquè no hi ha turistes.

El vicepresident de Pimeco, Mateu Cunill, relaciona directament la pujada del cost de vida amb el problema de l’habitatge i l’especulació amb els preus dels locals comercials. “Si un propietari d’un bar paga 7.000 euros de lloguer, ha de plasmar aquestes despeses damunt els preus dels productes que ofereix”, justifica. A més, segons Cunill, la majoria dels treballadors que regenten negocis de restauració a zones turístics fan feina només durant la temporada, “però han de pagar el lloguer cada mes”.

Per cobrir totes les despeses i també perquè està prohibit per la normativa europea, els propietaris no poden rebaixar els preus als residents. De fet, el tren de Sóller va deixar d’oferir descompte als illencs perquè un turista alemany va interposar una denúncia davant la Unió Europea. Malgrat això, alguns empresaris han adoptat estratègies com crear grups de WhatsApp on afegeixen els seus clients de confiança i els fan ofertes. “Però no és una estratègia adreçada només als residents, sinó a la clientela en general”, assenyala Cunill.

Per la seva banda, Rodríguez adverteix que si els preus continuen a l’alça, però els sous no, “els residents tindran vetat l’accés a determinats productes i serveis”. Un fet que provocarà un canvi en les tendències de consum. “En lloc d’anar a fer una cervesa a un bar, la farem a casa”, exemplifica.

Altres estratègies

Els propietaris dels establiments turístics són totalment conscients de quins clients gasten més, i en el cas de les Balears no són els residents. Per això, alguns restaurants i bars han adoptat estratègies com limitar el temps de seure a la terrassa en funció de les consumicions. “Si beus un refresc, només pots estar-hi 30 minuts”, denuncia Rodríguez, que explica que aquesta iniciativa ja s’aplica a zones com el centre de Palma.