Els turistes francesos que es varen endur 600 kg d'arena d'una platja de Mallorca
Els anys 60, uns empresaris gals varen extreure arena de la platja de Portocristo per recrear una platja artificial a la Costa Blava en una operació turística insòlita
ManacorUn dematí del 1965, uns homes de negocis francesos es varen endur 600 quilos d’arena de la platja de Portocristo per recrear una platja artificial a la Costa Blava. Aquella operació, anomenada Operation Plages Internationals, va convertir un bocí del litoral mallorquí en una curiosa postal turística a mil quilòmetres de distància.
Els fets es varen produir en plena temporada d’estiu, quan uns empresaris procedents d’Antibes, a la Costa Blava, varen arribar a Portocristo amb un objectiu clar. Vestits amb americana fosca i ulleres de sol, varen aturar el cotxe de lloguer a prop de la platja urbana i, segons relatava l’època, varen confirmar que les coordenades eren les correctes. El projecte ja estava en marxa.
L’operació formava part d’un acord previ amb la Marina i l’Ajuntament de Manacor i s’emmarcava dins una iniciativa turística impulsada sota el nom de La Siesta. Segons els promotors, la platja de Portocristo havia estat seleccionada com una de les 30 més destacades del món, en un moment en què la regulació mediambiental era pràcticament inexistent.
En poques hores, unes màquines varen entrar a la platja i en varen extreure fins a 600 quilos d’arena, el volum necessari per construir una platja artificial a la Costa Blava. El material es va embalar en sacs de niló blau amb la inscripció del projecte i es va traslladar en camió fins a l’aeroport de Palma, des d’on un avió de càrrega d’Air France el va transportar fins a la seva destinació final.
Allà, als voltants d’Antibes, la platja recreada va rebre el nom de Portocristo. El Diario Baleares en va deixar constància el 31 d’agost del 1965, on explicava que el complex turístic incloïa plataformes amb para-sols i gandules perquè els visitants poguessin estirar-se i “somiar que eren a Mallorca”.
La mostra formava part d’una exposició més àmplia que recreava platges d’arreu del món, amb noms com Copacabana, Acapulco, Tànger i Dakar, i que convertia la Costa Blava en un catàleg internacional de destinacions de sol i platja.