La relectura històrica d'Albert Villaró, premi Pla

BarcelonaEls tres eixos principals de la narrativa d'Albert Villaró han estat la intriga, la història i el Principat d'Andorra, on viu des de fa anys. Conegut pel personatge del policia Andreu Boix, que ha protagonitzat fins ara dues novel·les, Blau de Prússia i L'escala del dolor, Villaró proposa a Els ambaixadors una novel·la ambientada a la República catalana independent de finals dels 40. El llibre guanyador del 46è premi Josep Pla, dotat amb 6.000 euros, pertany al subgènere de la història-ficció, que imagina què hauria passat si un episodi històric determinat hagués tingut conseqüències diferents.

A Els ambaixadors, l'escriptor es va preguntar pels Fets d'Octubre del 1934. El 6 d'octubre el president Companys proclamava l'Estat Català dins la República Federal espanyola, i l'anunci acabava hores després amb l'empresonament del Govern i la suspensió de l'Estatut de Núria. L'argument de Villaró arrenca uns anys més tard, amb un agent que treballa per a la xarxa d'espies catalana. Igual que ha fet en anteriors ocasions, l'escriptor, nascut a la Seu d'Urgell el 1964, planteja una història d'espionatge i intriga, però aquesta vegada barreja personatges històrics i ficticis amb voluntat de tenir el lector enganxat a un seguit de peripècies emmarcades a l'Europa de finals dels 40. "A partir del pròleg dels Fets d'Octubre imagino com un desenllaç diferent pot canviar el futur de Catalunya, Espanya i Europa -deia l'autor-. La història està ambientada el 1949, en una República catalana que es refà de la invasió alemanya. Els escenaris són Andorra, Barcelona, Irlanda, Madrid i un indret misteriós de la serra de Guadarrama".

Dues dècades de trajectòria

Arxiver i arqueòleg, col·laborador a Segre i Diari d'Andorra, Albert Villaró va debutar l'any 1993 amb el recull de contes La selva moral. No va ser fins set anys més tard que va publicar la seva primera novel·la, Les ànimes sordes. Aprofundiria en la intriga al seu següent lliurament narratiu, Obaga (2003), en què el protagonista es veu involucrat sense voler en una complexa xarxa de contrabandistes, traficants d'armes i policies corruptes. Aquell mateix any guanyava el premi Nèstor Luján de novel·la històrica: si els seus tres primers llibres havien estat publicats per La Magrana, des de L'any dels francs se n'ocuparia Columna. Blau de Prússia (2006) seria el primer cas del policia Andreu Boix, encarregat de resoldre un crim transfronterer. En aquella ocasió, el retrat de la societat andorrana contemporània tenia com a contrapunt el record de l'incendi del santuari de Meritxell l'any 1972. A La primera pràctica (2010) combinava dos fils narratius, un d'ambientat el 1642, en plena Guerra dels Segadors, i l'altre l'any 1991. Abans de guanyar el premi Pla amb Els ambaixadors, Villaró va donar a conèixer el segon cas de Boix a L'escala del dolor (2012), que havia de ser resolt durant la visita a Andorra del copríncep Nicolas Sarkozy i Carla Bruni.

Creat l'any 1968, el premi Josep Pla ha anat a parar a les mans d'escriptors com Terenci Moix, Carme Riera, Miquel de Palol, Josep Piera i Valentí Puig. El guardó té molta presència, i els llibres guanyadors són dels més sol·licitats per Sant Jordi. Ha passat últimament amb Egosurfing, de Llucia Ramis, Quan érem feliços, de Rafel Nadal, i Una família exemplar, de Genís Sinca.