Societat 22/06/2022

El rejoveniment cel·lular i els nanorobots farmacològics, premis de la Fundació Banc Sabadell

L'entitat reconeix la trajectòria de la investigadora del Severo Ochoa María Mittelbrunn i el químic de l'IBEC Samuel Sánchez

3 min
María Mittelbrunn, investigadora principal del Laboratori d'Immunometabolisme i Inflamació al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, i Samuel Sánchez, químic i a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Barcelona¿És possible rejovenir el sistema immunitari o revertir l'envelliment amb teràpies que ensinistrin les cèl·lules a eliminar-se sense atrofiar l'organisme i, per tant, prevenir les malalties degeneratives? ¿I donar la dosi justa d'un fàrmac encapsulant-la en un nanorobot, una partícula mil vegades més petita que un cabell humà? María Mittelbrunn, investigadora principal del Laboratori d'Immunometabolisme i Inflamació al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, i Samuel Sánchez, químic i professor d'investigació Icrea a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), treballen sense descans per donar resposta a aquestes dues preguntes. Les seves trajectòries els avalen: són reconeguts internacionalment per les seves contribucions a la ciència i per la transferència tecnològica i patents que lideren amb els seus equips. Enguany la Fundació Banc Sabadell ha volgut premiar-los. A Mittelbrunn, amb el XVII guardó a la Investigació Biomèdica i les Ciències de la Salut. A Sánchez, amb el VI premi a les Ciències i l'Enginyeria. L'anunci s'ha fet aquest dimecres, però l'entrega dels premis se celebrarà el 5 de juliol a Barcelona.

La Fundació Banc Sabadell ha volgut reconèixer la doctora María Mittelbrunn (Madrid, 1978) per la seva investigació sobre el rol fonamental que pot exercir el sistema immunitari en el control de l'envelliment d'òrgans i teixits. "Des que naixem envellim. A l'adolescència es comencen a perdre els limfòcits joves al tim [l'òrgan del sistema limfàtic en què els limfòcits creixen i es multipliquen], que se situa just entre el cor i l'estèrnum, i als 40 anys les cèl·lules han de fer un esforç tan gran per proliferar que envelleixen", resumeix. Aquest procés natural té moltes conseqüències per a la salut, com ara més vulnerabilitat a les malalties infeccioses i al càncer, però també a la progressió de malalties autoimmunes i cardiovasculars, així com neurodegeneratives.

La hipòtesi del laboratori de Mittelbrunn passa per la possibilitat de modificar i reprogramar aquestes cèl·lules envellides, com ja es fa amb alguns càncers, perquè el sistema immunitari es rejoveneixi. Aquesta teoria s'està provant en ratolins joves als quals s'ha introduït limfòcits T envellits i ja s'ha observat que aquests es deterioren de manera molt prematura. "Volem que les pròximes dècades hi hagi una revolució com la immunoteràpia en el càncer per prevenir l'envelliment i les malalties cardiovasculars. Que la immunologia rebi l'atenció que es mereix", afirma Mittelbrunn, en el seu discurs d'agraïment. La investigadora també estudia els mecanismes moleculars pels quals les cèl·lules envellides contribueixen a la inflamació crònica i a les malalties degeneratives, també les d'origen autoimmune com l'esclerosi múltiple. Té una proposta de patent en marxa i ha estat seleccionada per a la creació d'una start-up per comercialitzar una nova estratègia terapèutica davant dels aneurismes aòrtics.

D'altra banda, el premi a les Ciències i l'Enginyeria –organitzat en col·laboració amb el Barcelona Institute of Science and Technology– s'ha atorgat al químic i cap de grup de l'IBEC, on també exerceix de subdirector, Samuel Sánchez. Format a Barcelona, al Japó i a Alemanya, és un exponent internacional dels anomenats nanobiodispositius intel·ligents, a cavall entre la nanociència, la robòtica i la biologia, per a la investigació de la ciència bàsica i l'aplicació en diversos tractaments biomèdics, però també en l'àmbit mediambiental. Una de les principals línies d'investigació de Sánchez són els nanorobots per lliurar fàrmacs contra el càncer de bufeta. De fet, està impulsant un spin-off per al disseny d'un robot híbrid que fa servir la urea com a combustible per arribar al tumor i tractar-lo amb les dosis òptimes.

"Els nanorobots no tenen braços ni cames, són nanopartícules que s'assemblen més a una cèl·lula o a un virus i que necessiten propulsió. Una cosa tan petita movent-se en el torrent sanguini és com nedar en una piscina de mel, per això si aconseguim que interaccioni amb el medi, fent-lo més líquid, la dosi justa arribarà més lluny", explica. Aquesta tècnica s'està estudiant també per a lesions al genoll i càncer de pulmó, així com amb un tractament antibacterià per a ferides fent servir el sèrum de la pell. L'investigador ha explicat que amb els nanorobots ha aconseguit set patents i diversos contractes amb empreses i fundacions privades.

Aquest any serà l'últim que l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell estarà al capdavant del premi a les Ciències i l'Enginyeria, després de cinc edicions com a president del jurat. Per la seva banda, el president del jurat del premi a la Investigació Biomèdica, Oscar Marín, s'ha referit al guardó com "el més important" de l'àmbit de la biomedicina a Espanya dirigit a investigadors joves. "Cada any hi ha una mitjana d'entre 40 i 50 nominacions molt competitives. El talent a Espanya és enorme", ha conclòs.

stats