PROTECCIÓ
Societat 22/09/2018

Regularan els fondejos a l’estany del Peix

Les diferents administracions es posen d’acord després de 20 anys en punt mort

Inma Saranova
3 min
El president del Consell de Formentera, Jaume Ferrer.

EivissaLa regulació de fondejos a l’estany del Peix, una de les dues úniques llacunes costaneres de Formentera, és un assumpte que està encallat des de fa més de vint anys -quan l’administració local es va plantejar per primera vegada regular el fondeig en aquesta zona per evitar-ne la massificació-, però no ha estat fins a aquesta mateixa setmana en què el Consell de la Pitiüsa menor ha anunciat un projecte que podria posar fi a aquesta situació.

Fins ara, la inoperància burocràtica i el pas del temps havien perjudicat greument aquest emblemàtic lloc. El descontrol sofert ha posat seriosament en perill el seu fràgil ecosistema després de milers de fondejos descontrolats, vessaments d’oli procedents de les embarcacions fondejades i múltiples vessaments d’aigües fecals fruit d’una deficient canalització.

Parc Natural

L’estany del Peix és part del Parc Natural de ses Salines i, per tant, competència del Govern balear, però com que es tracta d’una zona costanera de Demarcació de Costes de l’executiu central, aquesta institució també hi té competències, a més del Consell insular de Formentera. Tres administracions que fins a aquesta setmana no s’havien posat d’acord per combinar la protecció mediambiental amb les necessitats tradicionals dels formenterers d’aquest espai on han pescat tota la vida.

Dijous el president del Consell, Jaume Ferrer, va anunciar que la seva institució, juntament amb el Govern i la Demarcació de Costes, havien arribat a un acord per evitar l’abús al qual es veu sotmès l’estany cada temporada, on se superen habitualment les 500 embarcacions, menys de la meitat de les quals l’utilitzen per al seu ús tradicional, com a port i refugi de vaixells de petit calat.

Es tracta d’un projecte que admetrà únicament el fondeig de 285 embarcacions d’entre 4 i 10 metres d’eslora, i disposarà d’un servei de vigilància i d’un sistema de fondejos ecològics de 207 boies i 78 amarraments en pantalans flotants. Així mateix, en quedarà exclòs qualsevol tipus de fondeig a zones amb hàbitats protegits.

Les boies ecològiques haurien de donar cabuda a les embarcacions tradicionals per mantenir el paisatge, i la manera d’accedir als vaixells seria des dels pantalans. Els vigilants serien els que traslladassin amb barca els propietaris que vulguin sortir a navegar. Entre les actuacions previstes també hi ha la neteja integral dels centenars de blocs de formigó del fons d’aquest estany protegit, que, any rere any, els usuaris han dipositat sense control per amarrar-hi les seves embarcacions.

Treball conjunt

“Aquest és un anunci que arriba després de molt de temps de treballar des de l’equip de govern, conjuntament amb tots els grups polítics”, deia Ferrer, qui afegia: “Així hem pogut arribar a una entesa que rep també el vistiplau de la Conselleria balear de Medi Ambient i la Demarcació de Costes, per la qual cosa esperam que aquesta regulació sigui una realitat tan aviat com sigui possible”. I és que, després de diverses dècades intentant arribar a acords, el president no es va atrevir a concretar dates d’execució, encara que sí que va expressar el desig que sigui l’estiu que ve.

El projecte, que podria ser finançat amb l’impost de turisme sostenible, té una inversió estimada de 540.000 euros, i entre els objectius també es pretén preservar l’ús tradicional de l’estany com a refugi per a petites embarcacions. De fet, Jaume Ferrer recordava dijous que la regulació de l’estany del Peix ha arribat gràcies al treball conjunt del Consell amb el Club Nàutic de Formentera per obtenir la concessió d’una dàrsena dins del port de la Savina (la qual cosa suposaria la tornada de les embarcacions de l’illa a l’activitat del port) i una marina seca per albergar barques.

Malgrat això i al consens del qual parlava el president del Consell, després de l’anunci d’acord, el portaveu del grup popular de Formentera, José Manuel Alcaraz, va criticar que no hagués rebut tota la informació abans de la presentació i va aprofitar l’ocasió per criticar els canvis que durant anys ha sofert aquest projecte a causa, en la seva opinió, “dels canvis de GxF”.

En qualsevol cas, sembla que la protecció de l’estany del Peix pot estar ara una mica més a prop de ser una realitat.

stats