El preu de viure a l’hotel on fas feina: “Pag amb dies lliures un lloc que no sé si és habitable”

PalmaUna de les derivades de la manca d’habitatge a les Balears és la dificultat per trobar treballadors, perquè a hores d’ara un salari mitjà no garanteix a ningú que pugui fer front a un lloguer. Aquesta situació ha fet que a les Illes es faci marxa enrere en el temps i es retorni a l’època en què els hotelers incloïen un lloc on allotjar-se en les seves ofertes laborals. Però, a quin preu ho fan?

Hi ha hotels que ofereixen un llit on dormir als treballadors, però, a canvi han de regalar dies de feina o fins i tot pagar a l’empresa per compartir una petita habitació amb, com a mínim, un company. “Quan vaig venir, em varen dir que per pagar l’allotjament, faria sis dies de feina i el sisè, que és el dia pel qual et paguen més per conveni, no el cobraria”, conta Eva (nom fictici), que treballa a un hotel de la zona d’Andratx.

El conveni d’hostaleria que està actualment en vigor “no inclou l’intercanvi de feina per allotjament”, assenyala el secretari general de la Federació de Serveis d’UGT, José García. “Què passa si la persona que paga l’allotjament amb un dia lliure es posa de baixa?”, demana. En aquest sentit, explica que a Eivissa hi ha hagut casos en què el treballador que s’ha posat malalt ha hagut de pagar entre 500 i 600 euros per un llit perquè no ha pogut fer feina.

García remarca que, a diferència d’ara, l’allotjament per als treballadors que varen venir als hotels de les Illes a treballar durant la temporada turística entre els anys 70 i 90, “era gratuït i s’incloïa en el conveni”. “El varen haver de llevar per l’abús que patien els treballadors. Es varen convertir en personal domèstic, quan descansaven els cridaven per anar a fer feina”.

En la mateixa línia, diu que actualment hi ha “bastants empreses” que cobren els seus treballadors per l’habitació que els proporcionen, la qual cosa “hauria de ser gratuïta i digna”.

A més de regalar un dia de feina, la treballadora explica que viu a un soterrani, concretament a una habitació “molt petita, on no hi ha espai per col·locar la roba i que només té una finestra de 30 centímetres. No sé si és habitable i encara volen ficar-hi una altra persona”, denuncia. Per altra banda, conta que també li varen prometre que en el contracte li entrava la manutenció, però, “treuen quatre safates del menjar que sobra dels hostes i és fastigós. L’altre dia vaig anar a demanar una poma i em varen dir que pels treballadors no hi havia aquest tipus de fruita”, diu.

Per altra banda, Marta (nom fictici) treballa a un hotel d’Eivissa i viu en un bloc de pisos que, segons assegura, és propietat de l’empresa. Tot i això, paga 400 euros i comparteix un pis de dues habitacions amb quatre persones. “L’any passat, en pagava 325 i compartia una casa de tres habitacions amb set persones”, afegeix. Apunta que haver de compartir habitació amb una o fins i tot dues persones “és difícil”. “No tens intimitat i estàs acostumada a tenir una habitació per a tu perquè vens de ca teva. Però t’hi aveses aviat perquè passes molt de temps fent feina i molt poc a casa”, conta.

Segons comenta, el preu del lloguer que li cobra l’empresa queda reflectit “tant a l’oferta salarial que t’envien com en el contracte”. L’empresa li lleva directament el lloguer abans de la nòmina i creu que “és millor perquè així no ho declares a Hisenda”.

Després d’haver pagat el lloguer, a Marta li queda un sou de 1.800 euros. Segons admet, a Valladolid cobrar aquesta quantitat, tot i no haver de pagar allotjament, “és impensable, perquè allà el conveni és molt més baix”. Per això, admet que, encara que hagi de pagar 400 euros de lloguer i compartir habitació, li surt rendible perquè la quantitat de doblers que estalvia “és molta”.

A més, apunta que, a causa dels alts preus que ha assolit l’habitatge a les Balears, també hi ha joves eivissencs que treballen a l’hotel i viuen en aquests pisos perquè “volen emancipar-se i veuen assequible compartir una habitació per 400 euros”.

Altres fórmules

La secretària general de la Federació de Serveis, Mobilitat i Consum d’UGT Pitiüses, Guadalupe Monedero, adverteix que, encara que el servei d’allotjament no estigui inclòs en el conveni d’hostaleria en vigor, “si els ho donen un any, els següents els ho han de tornar a donar”. Però hi ha empreses que després d’haver contractat personal com a fixos discontinus i haver-los donat un habitatge durant un parell d’anys, després “els diuen que no els ho tornaran a donar perquè el que cerquen és que demanin les baixes voluntàries per no haver-los de pagar les indemnitzacions”. A més, apunta que, en cas de baixa per malaltia, hi ha hotels que “conviden els treballadors a marxar” o que “els descompten les menjades dels dies que no fan feina de la nòmina”. “És un desastre”, diu.

El cas de Riu

La cadena hotelera RIU ofereix habitatge només a Formentera –als treballadors de l’hotel RIU Palace la Mola– perquè “si no, no hi ha manera humana de trobar-ne”, segons admeten fonts de l’empresa. Quan la cadena va comprar aquest edifici, també va adquirir tres blocs de pisos a Sant Ferran per donar allotjament als seus treballadors i “no el paguen”, segons exposen. “És un acord entre l’empresa i el treballador perquè si no, no es podria obrir l’hotel”. A Mallorca, RIU no ofereix allotjament, perquè segons diuen, “la plantilla és bastant fixa i tots els treballadors són veïns que viuen a Palma o a pobles que estan relativament a prop”.

Altres empreses només ofereixen allotjament a perfils de gent “molt determinats”, segons exposa el president de les Associacions Hoteleres d’Alcúdia i de Can Picafort, Pablo Riera. En aquesta zona, els treballadors als quals se’ls dona un habitatge són “joves d’entre 18 i 24 anys que treballen com a animadors i guies de turoperadors”.

Riera justifica que aquests perfils són els únics als quals se’ls sol donar una habitació, sigui a un edifici de lloguer o dins el mateix hotel, perquè són persones que tenen un contracte per a la temporada sencera. “La majoria dels cuiners, cambrers i recepcionistes tenen un contracte de fins a nou mesos i amb un projecte de vida establert, i això no és compatible amb el fet que un hotel els doni allotjament. Hem de defensar el dret a tenir un habitatge, no només un llit i un bany”, diu. En aquest sentit, subratlla que l’emergència habitacional “també afecta el sector hoteler”. “Acusar-lo de provocar-la és una barbaritat. Ningú no troba on viure i manca gent per tot”, conclou.