Recursos Hídrics admet manca d'infraestructures a Menorca

MaóEls ajuntaments del Castell, Sant Lluís i Maó han avisat dels problemes d’abastiment d’aigua, una denúncia que coincideix amb l’estiu més calorós a l’illa i l’augment de visitants que es concentren aquests mesos de la temporada. La coneguda ‘crisi de l’aigua’ deixa, per una banda, el missatge a la població de racionalitzar-ne i disminuir-ne el consum i, per l’altra, la necessitat d’invertir en noves infraestructures.

La directora general de Recursos Hídrics del Govern balear, Joana Garau, explica que en l’àmbit de la comunitat hi ha un pla de sequera, en el qual s’avalua l’índex de sequera i els recursos; en funció d’aquestes dades, està previst que les diferents administracions facin actuacions. Per Garau, la situació actual de Menorca, segons les darreres dades del mes de juny, és de normalitat i encara no s’ha passat a prealerta.

El que sí que detecta la responsable de Recursos Hídrics és manca d’infraestructures. “Estam patint una temperatura molt més elevada del que estam acostumats i s’ha disparat la demanda [d’aigua], per això molts ajuntaments adverteixen del problema i donen un toc d’atenció a la població per disminuir-ne el consum”, apunta.

Així mateix, Garau parla de “manca de pous de garantia, de reserva, que es puguin fer servir en el cas d’increment de la demanda més puntual, i els dipòsits dels municipis han quedat petits”. D’altra banda, un altre factor determinant és l’avançament de la temporada, “que farà que entrem en prealerta abans que altres anys”. A més, en el cas de Menorca, hi ha plogut menys en el darrer any, circumstància que no ha permès recuperar l’illa per afrontar l’estiu.

Els responsables de l’abastiment d’aigua són els ajuntaments i el pla de sequera de les Balears preveu que els municipis amb més de 20.000 habitants tinguin plans d’emergència per gestionar situacions de sequera, “És com una planificació més local, a fi d’identificar els punts principals de demanda, els que puguin presentar dificultats de subministrament, i tenir un pla de contingència per fer front a aquestes situacions”, explica. Aquests plans de sequera, amb el pla hidrològic aprovat l’any 2019, es va preveure que es poguessin incorporar en els plans sostenibles de l’aigua, de tal manera que en detectar deficiències es puguin planificar les actuacions a fer des de l’administració local.

Precisament, els plans sostenibles de l’aigua són vists des del departament de Medi Ambient del Consell de Menorca com una eina fonamental, sense deixar de banda la conscienciació ciutadana i la reutilització. El conseller Josep Juaneda argumenta: “Cal canviar hàbits per consumir menys aigua i alguns usos d’aquest consum es poden fer amb aigua depurada”.

L’illa es troba en un punt d’inflexió o de “canvi de paradigma”, segons assenyala Juaneda, que reconeix que cal un procés d’anàlisi abans de construir una infraestructura a la zona de llevant. “Si és necessari es farà, però el pla hidrològic presenta un pressupost de més de 2.000 milions d’euros per a inversions en abastiment d’aigua en els diferents municipis de les Balears”, precisa.

Finalment, Juaneda emfatitza la col·laboració amb el Govern balear per fer efectiu el traspàs de la competència de Recursos Hídrics: “Estam treballant per dur-ho a terme, plantejant quins poden ser els escenaris de gestió més eficients i adaptats a l’illa, com per exemple la cogestió en algunes matèries, de col·laboració o encomana”, afirma. Per tot plegat, Juaneda preveu “avançar” en el darrer trimestre del 2022.

L’oposició demana una dessaladora

El Partit Popular demana la implicació del Govern i el Consell per solucionar aquesta “greu” problemàtica. Els conservadors defensen la interconnexió entre les xarxes d’aigua de l’illa, infraestructura de la qual Menorca és l’única illa que no en disposa, així com la construcció d’una dessaladora per tal de garantir el subministrament d’aigua.

El regidor popular Mateu Ainsa aposta per una dessaladora a la zona de llevant de l’illa i no entén com Menorca no té interconnexió entre les xarxes. “És una anomalia i una discriminació”, afirma, i afegeix: “L’illa en la qual més plou és ara el territori que presenta majors problemàtiques en aigua i cal aturar-ho”.

L’oposició manifesta que l’equip de govern de Maó “no ha fet prou” i que el tema de l’aigua “no ha estat tan prioritari com ens han fet veure”. A més de la dessaladora, el PP demana al Govern la programació d’una nova depuradora per evitar saturar el col·lector unitari del port i tenir capacitat per tractar les aigües brutes dels futurs claveguerams de la zona de s’Altra Banda del port de Maó. De la mateixa manera, insten que s’iniciïn els estudis per determinar la viabilitat de reutilitzar l’aigua depurada de l’estació compartida amb es Castell i de la futura depuradora de la zona de ponent.

Mentrestant, el GOB demana diferenciar entre consumidors per abordar la crisi del subministrament d’aigua. El responsable de l’Ordenació Territorial, Miquel Camps, diu que no s’ha d’assenyalar tots els ciutadans de la mateixa manera: “No és el mateix una persona que rega quatre plantes a casa seva que qui té un gran jardí tropical amb gespa durant tot l’estiu, com succeeix en els grans xalets de costa, que són un dels grans consumidors a escala urbana”. El camp no s’escapa de les diferenciacions que demanen els ecologistes: “No és el mateix el pagès que rega un hort i que dona a beure als seus animals que les grans explotacions que reguen moltes hectàrees de farratges amb aspersors a ple sol”, remarquen. En qualsevol cas, Miquel Camps està convençut que la situació límit d’aquest estiu hauria de provocar un punt d’inflexió en les polítiques públiques i que s’actuï d’una manera ferma i decidida contra el malbaratament del bé natural.