La recuperació dels camins públics de Menorca arriba als tribunals

CiutadellaMig centenar de camins tancats o abandonats de Menorca, gairebé el 10% dels inventariats, podrien ser públics. 40 més també ho són damunt el paper però no en la pràctica, ja que els caminants i excursionistes no hi poden passar. És el que es desprèn dels catàlegs elaborats pels ajuntaments de l’illa amb l’objectiu de recuperar l’ús de vies històriques que eren emprades pels nostres avantpassats. Els propietaris, però, s’hi han començat a oposar i ja han interposat una catorzena de contenciosos als tribunals de justícia per defensar que aquells terrenys són privats.

El primer contenciós, per un petit tram del camí de la Torre del Ram, ja s’ha resolt a favor de la propietat. Però Ciutadella en té encara cinc de pendents que topen amb la maquinària jurídica de dos dels nous lloctinents de Menorca: els empresaris Víctor Madera (per Santa Anna i el barranc de Macarella) i Manel Adell (Algaiarens i Son Felip). Un cinquè contenciós ha estat interposat per la propietat de Son Bernadí.

A Ferreries també hi ha sis contenciosos pendents de resoldre, interposats pels particulars que rebutgen la titularitat pública de diversos trams dels camins de Binissuès, Son Mercer de Dalt, Sant Antoni de Ruma, Els Alocs i El Barrancó, al camí Vell de Cala Galdana. També hi ha el cas del camí de Santa Rita, on s’ha trobat un conveni de l’any 1904 que compromet la propietat a deixar dret de pas als vianants, però l’actual titular de la finca no el reconeix. El mateix passa amb el camí d’Alcaufar a Sant Lluís i el de Ruma al Mercadal, els primers contenciosos a tots dos municipis.

La Coordinadora de Camins de Menorca, constituïda el 2011 per 14 entitats ciutadanes, ja avança que aquests no seran els únics plets. Quan es Migjorn Gran hagi aprovat el seu catàleg, també s’haurà de litigar als jutjats per camins que afecten les finques de Binigaus i l’Heretat des Duc. No ho veu així, però, el regidor de Turisme del Migjorn, Antoni Borràs, qui anuncia la imminent aprovació del seu catàleg, on no consta indiciàriament que el camí de Binigaus Vell hagi estat mai públic. “El que passa és que l’explotació es va abandonar en la dècada dels 90, la gent hi començà a passar i, cap a principis de segle, el nou propietari en prohibí de nou l’accés”, explica.

Només el 17% dels camins són particulars

La tramitació, de fet, ja acumula un considerable retard. La catalogació iniciada a tots els municipis arran de l’aprovació, el 2018, de la nova Llei de camins de Menorca i Mallorca fixava un termini màxim de quatre anys perquè els ajuntaments investigassin la titularitat real de tota la seva xarxa viària. Però ja han transcorregut set anys, i dos municipis –Alaior i es Migjorn Gran– encara no han aconseguit aprovar el catàleg. Els altres sis ajuntaments sí que han fet la seva feina. El balanç global és que 325 dels 446 camins catalogats (el 73% del total) són indubtablement públics; 43, dubtosos (el 9,5%) i dels 78 restants (el 17,5%) no s’han trobat indicis que mai hagin tingut titularitat pública.

La Coordinadora té en el seu punt de mira 56 camins, 43 dels quals creu que s’haurien d’obrir i recuperar, i altres 13, investigar per esbrinar-ne millor la titularitat. Fa poques setmanes va reunir 200 persones en una manifestació convocada per reivindicar el dret de pas pels vials històrics, els que recorrien antigament pagesos i missatges per anar a fer feina al lloc. La Coordinadora tem que, amb els contenciosos damunt la taula, el procés s’acabi eternitzant als jutjats, i anuncia que aprofitarà la reunió convocada el 7 de maig amb les diferents administracions de l’illa per demanar que els ajuntaments prenguin la iniciativa i denunciïn per la via civil els camins que creuen que podrien ser públics.

“Els propietaris sembla que intenten enredar per guanyar temps”, conclou Pere Pons, de la Coordinadora. “Els contenciosos no discuteixen l’arrel del problema, sinó que només qüestionen el procediment i, és clar, d’aquesta manera tot es pot acabar allargant massa.” De fet, només un dels 14 contenciosos ja té data assenyalada per a la vista oral: l’octubre de 2026. Els altres tardaran encara més a resoldre’s.

Per això, el portaveu de la Coordinadora reclama que l’Administració “vagi fins a baix a defensar jurídicament i amb tota la documentació al seu abast que els camins són públics”. Pere Pons demana que “es faci valer la titularitat pública i es continuïn investigant els casos dubtosos”.

L’Ajuntament de Ciutadella va ser el primer a valorar l’opció de recórrer a la via civil, però, un cop feta la consulta jurídica, la regidora d’Urbanisme, Sandra Moll, descarta fer ara el pas. “L’únic que resol la controvèrsia sobre la titularitat és la via civil, però ja hi acudirem quan es vagi definint la contenciosa”, afirma.

El precedent de Binimoti

A Menorca ja n’hi ha un precedent. El 2021, l’Ajuntament de Ferreries va interposar una demanda civil per recuperar el tram de Binimoti del camí d’en Kane, l’antic camí entre Maó i Ciutadella que els britànics crearen durant l’època de dominació anglesa de l’illa el segle XVIII. Els tribunals donaren la raó al Consistori, però la propietat va recórrer la sentència davant el Suprem.

“La cosa pot ser tan llarga com la voluntat política que en tinguin els ajuntaments”, assegura Pere Pons, qui troba a faltar més empenta en aquest sentit per part de l’actual govern del Consell, que no convoca les reunions amb la periodicitat que pertoca. Tot i que la competència és municipal, el Consell ha de ratificar els catàlegs dels ajuntaments i els ha de donar les eines per accelerar-ne el procés.

Amb el precedent de Binimoti, els Amics del Camí d’en Kane obriren el pas de la reivindicació popular. El seu portaveu, Josep Marí, recorda que “els ajuntaments no només han de fer el catàleg i inventariar els camins, sinó també registrar-los com a propietat pública”. A més, Marí sol·licita al Consell que unifiqui la cartellera que indica la xarxa de camins a tot Menorca.

El Centre d’Estudis Locals (CEL) d’Alaior ha plantejat que s’aprofiti la pròxima modificació del Pla Territorial (PTI) per protegir la servitud de pas en aquells trams de camins rurals privats que serveixen per connectar senders públics. Es tracta de terres que els nous propietaris de finques estan tancant per la “concepció diferent” que tenen de les seves possessions, “més de privilegi restringit que d’ajudar a viure de la terra”. Un dels darrers casos afecta el camí Reial del Nord, que passa per les finques d’Algaiarens i la Font Santa, on el seu propietari, l’empresari Manel Adell (Desigual), ha posat unes barreres per tal de restringir l’accés a les antigues cases de lloc, que ara es dediquen a ús turístic de luxe.

El Pla Director

El Consell ha signat un conveni amb tots els ajuntaments per repartir-los 200.000 euros entre enguany i l’any que ve amb l’objectiu que puguin destinar els doblers a mantenir els camins i a fer front a les despeses jurídiques derivades dels contenciosos. El conseller de Mobilitat, Juan Manuel Delgado, anuncia també que el departament de Medi Ambient està a punt de licitar la redacció del Pla Director de Camins, el planejament que ha d’ordenar l’estructura de la xarxa viària i determinar-ne les actuacions de futur.

El conseller de Més per Menorca Esteve Barceló fa mesos que en fa seguiment i ha presentat un prec al ple d’aquest mes per comprometre el Consell a continuar treballant en la redacció i tramitació del Pla Director, pel qual hi ha reservada una partida de 50.000 euros en els pressupostos. En cas que no s’actuï, Barceló entén que la voluntat política del Consell “quedaria en evidència”, com ja ho han fet els dos ajuntaments que, set anys després, encara no han estat capaços d’elaborar el seu catàleg.