El rector Bartomeu Suau reivindica una Palma i Mallorca "dignes" de la seva "història" durant el pregó de l'Estendard

PalmaEl rector de la Indioteria, Bartomeu Suau, ha reivindicat aquest divendres, en el pregó de la festa de l'Estendard, una Palma i Mallorca "dignes" de la seva "història" i "gran amb vista al futur".

Suau ha començat el seu discurs, titulat La màgia de Palma!' reconeixent estar "molt nerviós" per haver estat ell el triat per donar el pregó de la festa de l'Estendard. "Només som el rector d'un barri de Palma, la Indioteria, des de fa 46 anys. Qui som jo per fer el pregó?", s'ha preguntat encara durant l'al·locució.

En aquest sentit, ha recordat com va pensar a consultar-lo amb Gabriel Janer Manila, a qui s'ha referit com "un bon amic" i qui, ha recordat, "ja feia alguns anys que havia fet el pregó de l'Estendard". "Beneit! Beneit de mi! Sí, el gendre de Gabriel Janer és el germà de Jaume, el batle", se'n va témer al cap d'una estona, però ja s'havia compromès amb el batle a consultar i pensar-se això de donar el pregó de la festa de l'Estendard.

Així ho va fer, de fet, el sacerdot Bartomeu Suau, quan va ser a Sa Bomba, la casa de Gabriel Janer Manila, on també es trobaven la dona de l'escriptor i la seva filla, Maria de la Pau, qui també va fer el Pregó. Tots ells el van animar a dir que sí i, des d'allà mateix van cridar el batle; de fet, Janer Manila fou qui li'n donà la notícia. "Total: el tir per la culata!", ha apuntat.

D'aquesta manera, una vegada confirmat que seria ell qui donàs el pregó de la festa de l'Estendard, va pensar que "si ho havia de fer era d'una manera noble i senzilla". Per això, ha començat per "donar les gràcies a tots els batles de Palma que hi ha hagut "durant els 46 anys" que ell ha estat a la barriada. "Sempre tots m'han escoltat i gairebé tots ens han ajudat", ha agraït.

"Record don Ramon Aguiló, que ens va donar aquelles primeres 5.000 pessetes, tot un regal en aquell any 1981. Em va fer plorar. Don Joan Fageda a la Granja Escola, la Unitat Bàsica de Salut, i el premi Emili Darder en temps de donya Aina Calvo, el Pavelló Toni Pizà de Catalina Cirer, o don Mateu Isern, o don Antoni Noguera, que sempre va estar prop del Club. Don Jose Hila, que té les filles al Club. I ara, també, hauria de donar les gràcies al batle actual, don Jaume, però no ho faré, perquè encara li queden tres anys de legislatura i això del pregó...", ha anat desgranant.

Precisament, abans de començar amb el Pregó, el capellà de la Indioteria ha compartit la seva "alegria i orgull" per la seva "família, amics i amigues i els joves". "I és que sí, podeu imaginar i creure que he estat sempre amb els joves i que amb ells he recorregut centenars de vegades Mallorca; els primers anys era una selva, aquests darrers havíem de demanar permisos als ajuntaments, hotels, socorristes i turistes. Indignant!", ha assenyalat. "A veure la sortida del sol des del Maçanella dotzenes de vegades i fer el torrent de Pareis mil vegades, per dalt i per baix, amb aigua i sense. Ara em durien a la presó!", ha continuat.

"Estim Mallorca i em sap molt mal que l'espenyin, però especialment estim Palma. Aquesta ciutat pertany al meu món de la fantasia, de la felicitat, de la infància, d'aquelles coses que queden en el cor per sempre. És la meva màgia particular. És la màgia de Palma", ha subratllat Bartomeu Suau, recordant la seva infància a Alcúdia, on els seus pares exercien de mestres d'escola, i com "només una vegada a l'any, i no cada any, però sempre per Nadal" baixaven a Palma, "a casa dels avis". "No us podeu imaginar la festa, la màgia, que eren aquells dies", ha rememorat.

"Formava part d'aquesta fantasia la visita als pessebres a les esglésies fosques. Però especialment tenc un record d'un acte que al meu pare li feia il·lusió: els Tamborers de la Sala", ha assenyalat. "Els homes disfressats amb unes maces i tambors i uns homes com a fantasmes que duien un tronc molt molt llarg. El pare ens deia: 'és l'estendard del rei en Jaume i el casc'. Els meus germans i jo muts, ens donàvem la mà i no ens deixàvem anar per a res. És curiós, encara ara la tenc i la conserv dins del meu cor, aquella fantasia de Cort i la plaça Major. Hi hagi gent o no, o turistes o venedors. Veig el meu pare, la meva àvia...", ha explicat.

"De sobte", no obstant això, "va desaparèixer aquesta fantasia que vivia i on em trobava tan bé". "Era el timbre de casa... Un grup de joves que venien a preparar les festes del Club d'Esplai", ha comentat per reflexionar sobre el seu barri, on ha viscut 46 anys, "primer amb gent de la Península; i ara de tot el món".

I és que els joves que van entrar a casa del sacerdot, tots ells monitors, el van trobar estrany, i li van demanar si li passava alguna cosa. "Perquè tenia el pregó dins el cap i els vaig dir: He de fer el pregó de l'Estendard. Em van mirar com qui no entén res i un d'ells em diu: I què és això, Tomeu? Pam! Va ser com una bufetada", ha assegurat Bartomeu Suau, advertint que "és clar; hi ha com un cinturó de Palma (la Soledat, Son Gotleu, el Rafal Nou, el Rafal Vell, el Vivero, Corea, Son Cladera, Verge de Lluc, la Indioteria), on la majoria són 'palmesans', parlen català o mallorquí, però no saben res de la nostra història".

Llavors, ha compartit una anècdota sobre una missa a unes persones de l'Equador, que van anar a la parròquia per una festa a la 'Verge del Quinche', i quan els parlava els va dir que anassin "amb cura" amb els seus fills perquè "no viuen ni senten la devoció per la 'Verge del Quinche' perquè ja no són d'allà, però tampoc viuen ni viuran la devoció d'aquí, de la Verge de Lluc o de la Verge de la Salut, perquè vosaltres no sou d'aquí". "Llavors no tindran arrels, no són d'enlloc i això és molt perillós", ha apuntat, a més d'assegurar que "el treball en el barri ha estat aquest: la Indioteria, el meu poble, t'estim!", ha emfatitzat.

"Mentrestant, nosaltres, els que som aquí, organitzant la festa, discutim, ens barallem, uns de dretes, altres d'esquerres. Vaig quedar bloquejat!", ha reconegut i ha dit que "estava preocupat i realment trist", ja que "no podia trair" els seus "sentiments d'estima a la ciutat, però tampoc podia trair el barri". D'aquesta manera, i després d'un primer instant en el qual li va passar pel cap escriure al batle per dir-li que no podia fer-ho, va decidir anar a fer una passejada, quan es va trobar amb una dona nigeriana que li va dir: "M'ha agradat molt l'escrit que has posat a la plaça". Ell havia escrit "els amics i amigues de Jesús proclamam solemnement dia 24 de desembre de 2024 el món... el barri, en estat permanent d'Esperança".

"L'esperança, la il·lusió, el coratge... A la fi! Era com una fada bona que venia a salvar-me", ha opinat. Per això, i després de donar-li alguna volta, va decidir centrar el seu discurs en la importància de "tornar a tenir fe en el futur i esperança en el present". Perquè, "l'Estendard dins de la història ha representat, així s'ha recordat molts d'anys, no la guerra, sinó la nova època que va començar i que avui encara vivim... Aquell 31 de desembre de l'any 1229, el rei en Jaume va entrar a la ciutat amb virtuts i defectes, amb il·lusions i esperances, en guerra, amb morts i amb vida per a molts (i molts que es van aprofitar; com sempre), amb tota una cultura cristiana i europea. Ja no va tornar a ser una illa tancada, sinó oberta al futur", ha recordat, convençut que ja sabia com començar i acabar el pregó de la festa de l'Estendard.

"Cavallers, homes i dones del segle XXI. Nobles, senyors i senyores, guerrers, pobres i rics, joves i vells. Vergonya Cavallers!, vergonya heu de tenir!". "Per una ciutat i una Mallorca dignes de la nostra història i gran amb vista al futur", ha conclòs el sacerdot Bartomeu Suau el seu 'humil' escrit.