FILOSOFIA
Societat 08/01/2021

Per què col·leccionar llibres?

Les grans biblioteques dels filòsofs contenen molts més exemplars dels que han llegit i podran arribar a llegir mai

Miquel àngel Ballester
5 min
Per què col·leccionar llibres?

La relació dels filòsofs amb els llibres que posseeixen és conflictiva. Les grans biblioteques dels filòsofs contenen molts més exemplars dels que han llegit i podran arribar a llegir mai. La tendència a l’adquisició de llibres per damunt de la possibilitat de ser llegits sembla un contrasentit i necessita ser explicada. Per a un bibliòfil, aquesta qüestió és senzilla de respondre dient que així aconsegueix envoltar-se dels objectes que més valora i estima, i satisfer un desig hedonista i possessiu. El col·leccionista burgès acumula llibres com a mercaderies, amb independència de la seva qualitat, seguint criteris d’escassetat, tot esperant revaloritzar-los. Però hi ha altres sentits de col·leccionar llibres que neixen d’interessos temàtics i ideològics i experiències particulars, molt allunyats de la simple acumulació burgesa, i que tenen com a principal referent Walter Benjamin.

Col·leccionar llibres és un art que Benjamin adquireix durant la seva època estudiantil. Per a Benjamin, una biblioteca està associada a un conjunt de qualitats personals, té un caràcter misteriós, únic i impenetrable, i no és el resultat únicament d’una inversió econòmica ni tampoc de decisions expertes. Té clar que la possessió llibres no sempre és sinònim de cultura. El col·leccionista de llibres pot ser una persona inculta i poc lectora que utilitza els llibres com a simples objectes que li permeten fer ostentació de la seva riquesa, poden ser instruments per incrementar el prestigi i engreixar l’ego, aparentant una falsa saviesa, com denunciava ja en l’antiguitat l’escriptor grec Llucià de Samòsata a la seva obra Contra un ignorant que comprava molts llibres, i que troba el seu reflex contemporani en l’exhibicionisme fetitxista burgès.

Història d’adquisició

La relació de Benjamin amb els llibres és molt especial perquè, a més de sentir per ells la mateixa passió que Montaigne, és un col·leccionista d’exemplars rars i d’antiquari, especialment de literatura infantil. El filòsof alemany és un dels pocs autors que senten la necessitat de fer apologia del seu col·leccionisme i de compartir amb els lectors el sentit que dona a la seva activitat. En el text Desempaquetant la meva biblioteca explica que els llibres tenen un destí que es realitza quan troben el seu propietari definitiu i ocupen un lloc determinat a les prestatgeries d’una biblioteca. Cada llibre té la seva pròpia història d’adquisició, i remet a imatges i records de ciutats, llibreries i episodis vitals. Algunes de les compres més memorables les va fer a subhastes, o de viatge. El costum de Benjamin d’anotar els títols dels llibres llegits a un quadern, adquirit durant els seus estudis de Batxillerat, ha permès tenir una visió molt completa de les influències que configuren el seu pensament. Per a ell, els llibres heretats ocupen un lloc d’honor a la seva biblioteca, juntament amb els llibres escrits per malalts mentals, les novel·les destinades a criades i altres sectors pertanyents a les classes populars.

Per a Benjamin, un col·leccionista autèntic sap distingir si un llibre és per a ell o no ho és, interpreta cada nova adquisició com una oportunitat per fer present la seva història a través d’aquell exemplar usat, i reconeix la seva mateixa existència indissolublement lligada a l’acte de col·leccionar, de manera que viu gràcies als llibres que posseeix, la majoria dels quals no ha tingut temps de llegir. La relació amb els llibres assoleix el punt culminant quan un mateix els escriu mogut per la insatisfacció que li causen els llibres que pot comprar, però que no li agraden. Aquesta renúncia a posseir llibres esdevé una curiosa definició d’escriptor.

Certament, Benjamin és conscient que el seu col·leccionisme selecte està en perill de desaparició, que es tracta d’una reacció crítica i compromesa contra la pèrdua irremeiable de centralitat de l’escriptura com a font d’adquisició i transmissió de coneixement, en una època de grans transformacions tècniques que donaran pas de manera vertiginosa a la cultura audiovisual del postpaper. El seu afany col·leccionista també té altres motivacions més pràctiques, com ajudar-lo a disposar de materials per fer els seus treballs de crítica literària. Tanmateix, hi ha una filosofia en la manera de col·leccionar de Benjamin que influeix en la manera fragmentària d’escriure. Benjamin filosofa com un col·leccionista, revivint el passat, relacionant la memòria impresa i el caos dels records amb el temps i la història. Llegir Benjamin és com passejar sense un rumb concret, despreocupadament, observant mostradors i deixant-se sorprendre pel desordre i el muntatge del que es veu. Aquesta és l’experiència que tenen els lectors de les seves obres i assoleix el punt culminant amb la lectura del Llibre dels passatges.

Destí de la biblioteca de Benjamin

La biblioteca de Benjamin tenia més de tres mil volums, i era una de les seves possessions més preuades, com es desprèn de la cura i la preocupació constant que manifesta per la seva conservació a través de la correspondència amb altres intel·lectuals de l’època. Malauradament, no va poder mantenir la integritat de la seva biblioteca a causa dels continus viatges i canvis de domicili, motivats pels seus viatges i per la necessitat de fugir de la persecució nazi, atesa la seva condició jueva. Quin va ser el destí de la seva biblioteca? Els llibres que va haver d’abandonar precipitadament en la seva fugida de Berlín varen ser destruïts pels nazis. Això no obstant, la part més important de la seva biblioteca va aconseguir enviar-la al seu amic Bertold Brecht, a Dinamarca. Una altra part va haver de vendre-la per problemes econòmics. Una part dels llibres de París es conserva actualment a l’Arxiu Benjamin a Berlín. La col·lecció de llibres infantils va ser conservada per Dora Kellner, exesposa de Benjamin, i es troba a Frankfurt.

Umberto Eco, un altre gran col·leccionista de llibres, va arribar a disposar d’una immensa llibreria privada de prop de trenta mil títols. Per a ell, els llibres eren eines de consulta, útils per a les seves investigacions filosòfiques i escrits literaris; en feia, per tant, una lectura diferida, ajustada a les seves necessitats. En l’extrem oposat, se situen aquells lectors que no es dediquen professionalment a escriure, i que condicionen les dimensions de les seves biblioteques als gustos i interessos personals, i a criteris pràctics, com ara la capacitat de lectura, el temps lliure i l’espai disponible. Una biblioteca posa a prova les facultats i la relació amb l’espai i el temps. En el meu cas, som partidari de donar la màxima importància als llibres que esperen ser llegits perquè són la possibilitat de materialitzar noves idees, i incrementar la saviesa i el coneixement.

Hi ha una pregunta inquietant que apunta cap a la relació entre la lectura i la temporalitat, i és la següent: quants de llibres es poden arribar a llegir al llarg d’una vida? Es pot prendre com a punt de referència l’exemple de Benjamin, que en quaranta-i-vuit anys de vida va llegir més de mil set-cents llibres. Ben segur que la resposta correcta la dona cadascú en la pràctica, llegint.

stats