Un de cada quatre lloguers ja són de temporada: “Cada estiu havíem de partir i buidar les habitacions”

PalmaEls contractes de temporada ja representen el 24,8% de l’oferta total de lloguers de les Balears. Aquesta tipologia, que no s’inclou dins la Llei estatal de l’habitatge del 2023, no dona les mateixes garanties als inquilins que les dels lloguers de llarga durada, com ara establir contractes de menys de cinc anys de durada. Teòricament, havia de servir per oferir habitatge a estudiants o treballadors de temporada, però cada vegada hi ha més persones que es veuen obligades a acceptar aquest tipus de contractes per poder accedir a un habitatge, encara que la temporalitat no s’adapti a les seves circumstàncies.

“Llogàvem el pis de setembre a juny. Cada estiu havíem de partir i buidar les habitacions, però podíem deixar a la cuina els nostres plats, olles… Els propietaris eren de la Península i venien a Palma a estiuejar”. Aquest és el cas d’Agnès Giménez, una jove menorquina de 23 anys que vivia amb tres companyes a un pis de la plaça Barcelona, a Palma. Durant juliol i agost, Agnès havia d’anar a viure a ca la família de la seva parella perquè el seu contracte de lloguer era de temporada: acabava el juny i no el renovaven fins al setembre. “El darrer estiu que vàrem fer la mudança, ens van avisar que al pròxim contracte ens pujarien el lloguer 200 euros. No vam tornar”, explica.

La situació d’Agnès i les seves companyes és un dels molts casos a les Balears d’inquilins que han d’accedir a contractes de lloguer de temporada encara que desestabilitzi les seves vides. 

Segons Sònia Vives, professora de Geografia Crítica Urbana de la UIB, aquesta situació es dona perquè, en moltes ocasions, “és l’única opció” per a aquells que cerquen un pis de lloguer. “Si hi hagués ofertes de lloguer habitual amb preus raonables, no triarien una casa de la qual et treuen”, conclou Vives.

Llei d’arrendaments urbans 

El lloguer de temporada és una modalitat d’arrendament regulada per l’article 3 de la Llei d’arrendaments urbans i destinada a necessitats temporals i la seva durada no pot ser inferior a un mes. En aquest cas, es requeriria una llicència turística i se situaria sota una normativa diferent. Com que aquest tipus d’arrendament no està inclòs en la nova Llei d’habitatge aprovada el 2023, es manté al marge de certes garanties establertes per als lloguers d’habitatge habitual. A més, el contracte ha d’especificar el motiu pel qual l’arrendament té un termini inferior al mínim legal del lloguer habitual (cinc anys), amb les situacions laborals o acadèmiques com a justificacions més comunes.

Si ens guiem per la quantitat d’anuncis de lloguer de temporada que hi ha als principals portals immobiliaris com Idealista, un de cada quatre lloguers de les Balears és de temporada (921 dels 3.710 totals), el 20% a Mallorca (558 dels 2.722 totals), el 34% a Eivissa (301 dels 864 totals) i el 50% a Menorca (57 dels 114 totals) i a Formentera (5 dels 10 totals).

El mateix portal immobiliari comunicava mitjançant un informe el passat juliol que el lloguer de temporada havia crescut un 72% a Palma respecte del mateix mes de l’any anterior. “Que el lloguer de temporada creixi implica que hi ha una oferta menor de lloguer de llarga durada”, assenyala Vives. Segons la professora de la UIB, aquest ‘èxode’ d’un tipus d’arrendament de llarga durada cap al temporal suposa que pugin els preus i l’habitatge sigui “de cada vegada més inaccessible”. Per això, molts inquilins com Agnès Giménez acaben cedint als contractes de lloguer temporal, encara que impliquin condicions que no els afavoreixen.

L’augment dels contractes de lloguer de temporada es vincula amb l’aprovació de la Llei estatal d’habitatge el maig de 2023. Aquesta normativa no contempla explícitament la tipologia de lloguer temporal. Segons Natalia Bueno, vicepresidenta del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), això ha fet que molts propietaris optin per aquest tipus de contracte “per evitar l’aplicació de la nova llei i escapar de la inseguretat jurídica que els dona”.

Els contractes de lloguer de temporada també ofereixen als propietaris més llibertat a l’hora d’establir les condicions. Tal com explica Eduard Robsy, economista especialitzat en habitatge, aquests arrendaments permeten esquivar algunes de les restriccions pròpies dels lloguers habituals, com la durada mínima dels contractes. “La durada es decideix segons la voluntat de les parts, fet que sovint dona més força al propietari”, assegura Robsy, i afegeix que molts inquilins acaben cedint davant aquestes condicions per la necessitat que tenen d’accedir a un habitatge.

D’altra banda, aquest tipus de contractes “sovint s’utilitzen per encobrir lloguers turístics”, denuncia Glòria Olmos, advocada i col·laboradora de la Plataforma Afectades per la Hipoteca (PAH). Olmos afirma que els propietaris lloguen els habitatges amb contractes temporals de setembre a juny i, durant l’estiu, els destinen al mercat turístic. “Són lloguers amb preus desorbitats i sense llicència”, destaca Olmos, fet que obliga moltes vegades a abandonar l’habitatge durant la temporada turística.

Les conseqüències

Aquesta realitat té un fort impacte social i personal en els llogaters. José Mansilla, antropòleg i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, alerta sobre les conseqüències a llarg termini: “Les persones que necessiten un habitatge de llarga durada i es veuen forçats a acceptar un contracte temporal es troben amb la impossibilitat de tenir projectes a llarg termini, formar una família o, en definitiva, establir-se”.

Per la seva banda, Sònia Vives reflexiona sobre les implicacions emocionals i socials d’aquesta situació. “No és una forma estable de viure, i haver de cercar casa durant els mesos d’estiu suposa un repte que no tothom pot afrontar”, explica. A més, afegeix que les conseqüències varien en funció de les circumstàncies personals: “Depèn de si fas feina, si pots afrontar un lloguer durant l’estiu, si tens suport familiar o si tens menors a càrrec teu”.

El fet de finalitzar el contracte al principi de la temporada turística implica que, en tornar després d’uns mesos, se n’ha de firmar un altre. Això pot afectar el preu de la renda. Per això, Olmos considera que “genera inseguretat en l’inquilí” i allunya la possibilitat que els joves contemplin l’opció d’independitzar-se i mantenir una vida estable. “A més, la majoria no poden afrontar els preus que es demanen en aquest moment”, conclou. 

Per fer front a aquesta situació, Mansilla defensa que de cara al futur “s’hauria de construir habitatge públic protegit destinat al lloguer”. Olmos afegeix que “caldria reforçar la legislació sobre els lloguers de temporada”, un fet que, segons l’advocada, “ajudaria a evidenciar els lloguers turístics il·legals i influiria en el mercat”, amb la finalitat de garantir l’oferta d’habitatge habitual i “no fomentar l’especulació immobiliària”.