Un de cada quatre anuncis de ràdio en català conté algun error
El nou Observatori de la Qualitat Lingüística de l'IEC també detecta que en la meitat de falques hi ha inadequacions
"Sabem lo important que és per a tu i els teus..."
"Si li dones el teu antic cotxe, et pots emportar un de nou"
"Conquerirà el teu cor"
Tot i els filtres que passen els anuncis de ràdio des que s’escriuen, s’aproven, es locuten i s’envien als mitjans fins que s’emeten, cada dia sentim errades flagrants i patinades menors. A vegades, repetides durant setmanes i mesos. La reiteració de les falques radiofòniques pot tenir una influència en la percepció de la llengua: els oients donen per bo allò que senten. Per això aquest ha estat el camp que ha començat a investigar el nou Observatori de la Qualitat Lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Un producte tancat i repetit milions de vegades, la gent l'acaba copiant o almenys interioritzant", diu el lingüista Oriol Camps, que dirigeix l’Observatori, creat fa un any per la Secció Filològica.
El primer Informe sobre la qualitat lingüística en la publicitat radiofònica ofereix tres titulars.
- Un de cada quatre anuncis de ràdio en català conté algun error lingüístic (24%), és a dir, faltes inequívoques: algun element que no és genuí o gramatical i que és inacceptable en qualsevol context.
- Gairebé la meitat de falques contenen inadequacions, és a dir, problemes que poden passar desapercebuts a l’oient general, però que grinyolen: desajustos amb el registre formal o amb la varietat dialectal, pronúncies impròpies o solucions gramaticals millorables. L’IEC considera que una inadequació no malmet la qualitat lingüística perquè té molt menys impacte que un error. Per exemple, dir coranta en comptes de fer el diftong quaranta, com seria correcte en el registre formal.
- Finalment, doncs, només un de cada quatre anuncis és excel·lent lingüísticament (27%).
Elevar el llistó del català
L'IEC està preocupat per millorar la qualitat de la llengua en els usos públics estàndards. Però fins ara no tenien dades científiques, explica Camps. Per això, per posar-hi ciència, han treballat amb una mostra acotada de 103 anuncis emesos el març del 2022 en nou ràdios públiques i privades de tot el domini lingüístic, tots els dies i totes les hores. S'ha fet una anàlisi tant del text com de la locució, i va més enllà del lèxic, la fonètica i la sintaxi. Entre altres coses, s’ha detectat que, malgrat fer anuncis en català, el 40% d’anunciants no tenen la seva web en català.
L’Observatori no pretén picar la cresta als anunciants o les agències de publicitat, sinó fer una crida a la responsabilitat. Demanen "un esforç per millorar" a la cadena de responsables (empreses, agències de publicitat, locutors, emissores) i proposen crear un protocol per corregir els errors i evitar que s’allargui mesos un anunci amb errors. Per a Camps, el resultat de l'informe no és descoratjador: "Els bons usos són predominants, no hi ha grans incorreccions, però hi ha molts problemes de matisos". Tanmateix, reconeix que l’efecte dels errors és "el d’una bandera vermella en un paisatge verd: només veus la bandera vermella".
10 errors repetits als anuncis
1. Absència del pronom 'en' i 'hi'
És un dels casos més greus, i només passa en quatre falques. "Informa’t a" tal web, en comptes d’"Informa-te’n". O "Sortiràs guanyant" en comptes de "Hi sortiràs guanyant".
2. Abús dels possessius
En molts casos se’n podria prescindir: "Compra la teva entrada, "Demana la teva cita". En d'altres, es pot fer servir un pronom: "Et conquerirà el cor", en comptes de "Conquerirà el teu cor".
3. Manca de sonorització
La pronúncia també és problemàtica. En diverses falques la essa sonora es fa sorda (possar en comptes de pozar) i, en concret, en alguns contactes de paraules (productess en estoc). A vegades passa que la xeix a final de mot seguida d’una vocal també s’ensordeix quan hauria de ser sonora (aconsegueix el catàleg). També es fa sord, d'acord amb una pronúncia col·loquial no estàndard, el grup -tge (metxe, muntatxe).
4. Manca de neutralització
La vocal neutra sol pronunciar-se bé, però amb excepcions: com al prefix súper- (superprofessionals) o en paraules com làser o Letamendi. També hi ha casos en què el que del grup el que es fa amb un so de e oberta (el què necessites, el què es fa) en comptes de fer-lo neutre.
5. 'Ser', 'estar' i 'haver-hi'
En general no hi ha problema, però si passa aquest error és gros. Dos casos: "La tarifassa està també a botigues" i "En el canvi està l’estalvi". També hi ha un cas d'escoltar en comptes de sentir: "Sí, ho has escoltat bé".
6. Sintaxi empobrida
L’estalvi de paraules acaba fent un llenguatge esquemàtic. A vegades prescindeixen de l’article ("A botigues Vodafone"); a vegades, de les preposicions ("Som a Barcelona, Cornellà i a Sabadell"), a vegades, del verb o altres paraules ("Aniversari club Valvi").
7. Sobrepronúncia del dígraf ix
Deixant de banda el cas del valencià (en què seria correcte), a vegades es força la pronúncia, com és el cas de la i davant de la x, com a caixa o seixanta.
8. Marques en castellà
Mentre que euro es pronuncia bé en totes les falques en funció de la varietat dialectal (la majoria, en central: èuru), no es pronuncia bé quan fa de prefix en el nom d'una marca, com Eurofitness. De fet, diverses marques es pronuncien en castellà sense que calgui, com Motor Vallès o ONCE. I segur que es fan en castellà (com pertoca) quan els noms ho són, com Porcelanosa i Catalana de Toldos.
9. Falta de riquesa
Hi ha paraules que són correctes però de les quals s’abusa i es deixen altres alternatives en desús. Per exemple, dir sempre gratis i no gratuït o de franc. Utilitzar sempre només i no fer mai tan sols. I una forma com demanar hora, que és més tradicional, ha quedat en desús davant de demanar cita.
10. Anglicismes
L’anglès està molt estès en els anuncis i marques. Sovint es barregen frases en anglès dins la locució perquè són eslògans. Alguns anglicismes estan arrelats i d’altres són gratuïts: pack, shopping, garden, burguer, delivery, lifestyle, etcètera.
