Proven amb èxit dos trasplantaments inèdits de cèl·lules mare contra el Parkinson
Investigadors japonesos i estatunidencs demostren la seguretat de les teràpies en dos estudis
BarcelonaEl Parkinson és una malaltia neurodegenerativa caracteritzada per la pèrdua progressiva de neurones que produeixen dopamina. És la segona malaltia neurodegenerativa amb més prevalença a Catalunya, que afecta unes 30.000 persones, i no té cura. Ara investigadors de la Universitat de Kyoto i del Memorial Sloan Kettering Cancer Center dels Estats Units han demostrat en dos estudis independents la seguretat de les teràpies amb cèl·lules mare per tractar la malaltia, que han trasplantat amb èxit al cervell dels participants sense efectes adversos perillosos. La revista Nature publica els resultats que, si bé són inèdits, els autors avisen que cal seguir investigant per comprovar l'eficàcia i els beneficis d'aquestes teràpies cel·lulars.
Com que aquesta malaltia afecta les neurones, els investigadors creuen que el trasplantament de cèl·lules mare per reposar les neurones productores de dopamina pot ser un tractament prometedor. Per provar-ho, han realitzat dos estudis amb pocs pacients en què principalment n'han avaluat la seguretat. En concret, en un estudi han demostrat la seguretat de l'ús de cèl·lules que es creen a partir de cèl·lules adultes procedents de la sang del cordó umbilical i es coneixen com a cèl·lules mare pluripotents induïdes humanes. En l'altra investigació han comprovat que les cèl·lules mare embrionàries humanes també són segures.
Una vintena de pacients
Per examinar la seguretat i els efectes secundaris potencials de la teràpia cel·lular per a la malaltia, els investigadors japonesos van trasplantar aquestes cèl·lules a set pacients d'entre 50 i 69 anys. Durant un any d'estudi no van observar efectes adversos greus i les cèl·lules trasplantades van produir dopamina sense creixement excessiu ni formació de tumors, que és un risc associat a la teràpia amb cèl·lules mare. Els investigadors també van observar una disminució dels símptomes motors associats al Parkinson en quatre dels sis participants.
Els investigadors estatunidencs van fer el trasplantament a dotze pacients amb una edat mitjana de 67 anys. En concret, van rebre un fàrmac experimental basat en cèl·lules mare, que van tolerar bé i tampoc van registrar esdeveniments adversos greus relacionats amb la teràpia durant els següents divuit mesos. Aquests pacients van experimentar una certa millora en la funció motora. Així doncs, els dos estudis demostren la seguretat d'aquest trasplantament i obren la porta a un possible tractament, si bé els autors reconeixen que hi ha limitacions com la baixa participació de pacients i insisteixen que cal seguir investigant.