Prop de 1.500 menorquins es mobilitzen per salvar el litoral

MaóEl programa d’adopció de platges, cales i trams del litoral de Menorca és un projecte participatiu ciutadà en què voluntaris es comprometen a fer-se càrrec d’ajudar a conservar un espai que ells trien. Aquesta iniciativa social, liderada per l’entitat ecologista GOB, en poc més d’un mes ha aconseguit 1.500 inscripcions i la creació de 82 equips per preservar un total de 92 espais. L’allau de sol·licituds per participar-hi ha sobrepassat les expectatives del responsable del projecte, Víctor Carretero, que atribueix l’èxit a dos factors: “la major consciència social pels problemes que afecten el litoral i la necessitat d’estar en contacte amb la naturalesa després del confinament”. L’encarregat de l’oferta educativa de l’entitat ecologista, Adrià Pons, comparteix aquesta opinió. “Feim excursions i altres activitats en espais oberts i és evident que dins la gravetat de la pandèmia, el més positiu és que s’han disparat les peticions per participar-hi”, diu.

Carretero explica que, preferiblement, els equips d’adopció han de tenir com a mínim tres persones i que no calen coneixements previs, “perquè proporcionam tota la formació i assessorament”. El programa està obert a la participació de tota la població i a grups de tota mena, com ara centres escolars, entitats, empreses, administracions, famílies i colles d’amics.

Protecció i conservació

La iniciativa, pionera a les Balears, cerca implicar la població en la protecció i conservació del litoral de Menorca i afavorir el coneixement del medi, a més del compromís de la ciutadania amb la conservació de la biodiversitat marina. Per això es fan propostes d’actuació que impliquin canvis en determinades actituds relacionades amb la natura i que tinguin repercussió en els voluntaris i en els visitants del litoral de l’illa. “Se’ls explica com actuar en cas de trobar-se amb una nacra viva, un banc de bords o una espècie invasora”, detalla Carretero.

Els principals objectius són obtenir la màxima participació de la població; sensibilitzar sobre els nombroses problemes que afronta el litoral com, per exemple, la contaminació per residus sòlids i els microplàstics; organitzar equips de voluntaris per treure el màxim profit de cada actuació, i, finalment, potenciar el treball conjunt i mostrar la importància de mantenir i protegir la mar i els seus ecosistemes. El focus d’actuació dels equips se centra en la zona delimitada com a Domini Públic Marítim-Terrestre, i també en sistemes dunars, zones de platja i aigües interiors.

Carretero explica que els grups s’han de comprometre a fer un mínim de quatre intervencions anuals a cada tram, que ells mateixos triaran. Recomana que el tram on actuïn estigui a prop d’on viuen o estiuegen “per afavorir la coordinació i l’eficiència”. Les dades obtingudes durant les actuacions es compartiran amb l’Observatori Socioambiental de Menorca (Obsam), que després les publicarà, i amb la plataforma de ciència ciutadana d’Observadors del Mar.

Desenes de persones de fora de Menorca, sobretot de Mallorca i Catalunya, també s’han afegit al projecte. Aquest és el cas de Gerard Cuenca, de Mataró, que espera contribuir en el grup que s’encarregarà de la platja d’Atalis. “Tinc molta estima per Menorca, estic conscienciat ecològicament i ja m’hauria agradat engegar pel meu compte una iniciativa d’aquestes característiques. Estiuejo i també vinc sovint a l’illa, crec que el programa és un encert i m’agradaria que s’estengués a altres territoris”, assenyala.

Morgan Fazio, italià i resident a Alaior, és el coordinador de l’equip de la platja de Son Bou. Ja hi han fet tres actuacions i han recollit tot mena de fems. Hi han trobat “molts microplàstics, taps d’ampolles, encenedors i xarxes de pescadors”, diu. A banda de l’acció mediambiental els membres del grup s’han fet amics, explica, destaca que hi “participen famílies senceres”.

Formació prèvia

Un cop designats els grups i els trams del litoral, el GOB proporciona una formació bàsica en què s’explica què es pot fer durant el voluntariat i es mostren els protocols d’actuació. Cada equip disposa d’una carpeta amb els protocols i làmines d’identificació d’espècies i material per a la recollida de residus. “Entregam una bàscula de mà, guants, bosses de ràfia i de malla per a la neteja submarina”, diu Víctor Carretero, i es designa un responsable de cada grup que fa d’enllaç amb la direcció, “perquè seria impossible interactuar amb tantíssima gent”.

Una de les primeres coses que es demanen als voluntaris és que omplin una fitxa amb el màxim d’informació possible, i hi incloguin un esquema acurat del tram del litoral anotant qualsevol aspecte rellevant com el tipus de substrat (sorra o roques), mesures, presència de sistema dunar o accessos, entre d’altres. Als sistemes dunars no s’hi pot fer neteja -són espais protegits- i cal informar el servei de neteja del Consell de Menorca si s’hi troba cap acumulació de residus. Els equips també comproven el bon estat d’elements de senyalització, de barreres de protecció i la preservació del Camí de Cavalls. Els protocols indiquen que si troben algun d’aquests elements en mal estat han de contactar amb la Conselleria de Medi Ambient del Consell.

A més, els voluntaris identifiquen i fan seguiment d’espècies de l’entorn marí amb especial atenció a les incloses en plans de conservació (nacra, posidònia i tortugues marines) i invasores (cranc blau, tortuga de Florida, algues i plantes de terra). Per últim, han de comunicar altres incidències com les males pràctiques de fondeig, la retirada il·legal de fulles de posidònia, la contaminació de les aigües amb l’aparició d’animals morts, l’acumulació de fulles de posidònia i la coloració o olor inusual de l’aigua.