L'Agència de Salut prepara una proposta de llei perquè els supermercats catalans no puguin llençar menjar

BarcelonaUn terç del menjar que es compra –o es cultiva– al món acaba a les escombraries, segons la FAO. És el que es coneix com a malbaratament alimentari, i a Catalunya suma cada any 262.471 tones d'aliments desaprofitats, 34,9 quilos per persona, prou per alimentar 500.000 persones, segons l'informe 'Diagnosi del malbaratament alimentari de Catalunya', publicat el 2011 per l'Agència de Residus de Catalunya i la UAB, que no inclou el sector primari ni la distribució o l'engròs.

Al nostre país, els supermercats són els responsables del 16% del malbaratament alimentari de Catalunya, amb una mitjana anual de 42.098 tones. Després de dos anys de feina, l'Agència de Salut Pública de Catalunya ha acabat de redactar una proposta de llei perquè els grans supermercats no puguin llençar menjar. La proposta de llei obligaria les superfícies comercials de més de 400 m2 a arribar a acords amb entitats socials per tal que el menjar que els sobra –perquè queda poc perquè caduqui, per exemple– no es malbarati. És el mateix que, des de l'any passat, França imposa als supermercats del país de forma pionera, ja que cap altre país d'Europa ha legislat contra aquest malbaratament.

La llei que prepara l'Agència de Salut Pública també inclou un segon punt perquè s'eximeixin de responsabilitat les entitats o empreses que facin donacions de menjar. Aquesta modificació permetria que les entitats socials rebessin fins a 40 vegades més aliments. El tercer punt de la proposta de llei, que es debatrà en la seva totalitat amb el Tercer Sector Social abans de passar al Parlament, té a veure amb l'impuls de la formació del malbaratament.

A França, amb la crisi, alguns supermercats del país van començar a ruixar les escombraries amb lleixiu per evitar que les persones amb pocs recursos se n'enduguessin els productes. A Catalunya no s'ha arribat a aquest extrem, però ja hi ha moltes cadenes que tanquen els contenidors dins de gàbies amb pany i clau. La realitat és que –com podreu comprovar demà amb el dossier especial de l'ARA sobre malbaratament alimentari– bona part dels aliments que llencen els supermercats encara es poden menjar. Alguns són descartats senzillament perquè el paquet està massa rebregat o perquè està a punt d'arribar a la data de caducitat o de consum preferent.

Aquest cap de setmana, dossier especial sobre el malbaratament

Aquest dissabte a l'ARA hi trobareu un dossier especial que analitza a fons el problema del malbaratament alimentari. Al llarg de vuit pàgines descobrirem quin és l'abast del problema i què s'està fent per combatre'l, tant a Catalunya com a la resta d'Europa, on cada vegada hi ha més iniciatives per posar-hi remei. Com a experiment, també passarem una nit regirant les escombraries de mitja dotzena de supermercats per comprovar la quantitat d'aliments que s'hi llencen. També hi haurà una guia amb consells per malbaratar menys i una entrevista a Tristram Stuart, fundador de FeedBackGlobal i pioner en la lluita contra el desaprofitament d'aliments.