Els problemes sense solucions dels barris de Palma

PalmaEls barris de Palma acumulen reivindicacions històriques i, sovint, els veïns tenen la sensació que viuen a una ciutat que els dona l’esquena. Des del centre fins a la perifèria, les demandes són múltiples: habitatge assequible, millores en el transport públic, centres de salut que no estiguin saturats, espais per a la gent gran i zones verdes que no siguin només promeses.

Tot i això, n’hi ha que, malgrat les dificultats, aconsegueixen avançar. “Els que tenen associació de veïns són els que d’alguna manera estan més cuidats, perquè aquestes entitats impulsen alguns canvis”, assegura la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Maribel Alcázar. En una ciutat cada vegada més pressionada per la gentrificació, el col·lapse turístic o la manca d’equipaments, el teixit veïnal ha esdevingut una eina clau per defensar el dret a viure dignament als barris.

Bons Aires

Accidents pel carril bici, laberints de terrasses i voreres massa estretes

El conflicte pel carril bici de Blanquerna continua sent una de les qüestions centrals per als veïns de Bons Aires. Carmen Aguado, representant de l’associació veïnal del barri, recorda que aquesta infraestructura “ja estava inclosa en el programa electoral de l’actual batle”, però lamenta que continuï igual tot i les promeses. “Fa 15 anys no s’esperava que aquest carrer es convertís en el que és ara. Hi ha moltes terrasses que, tot i tenir delimitat l’espai, sovint el sobrepassen”, denuncia. “La via és molt transitada i ja s’hi han produït diversos accidents, alguns amb necessitat d’atenció mèdica”.

Aguado insisteix que no demanen eliminar el carril bici, sinó repensar-ne la ubicació i millorar-ne la convivència amb els vianants. “El que volem és que se’n posi un al carrer del 31 de Desembre i un altre al del General Riera. Volem que es traslladin aquells trams que suposen un risc i que s’ampliïn amb recorreguts marcats, sense que la via es converteixi en un laberint de taules, cadires, jardineres i bicicletes”. Una altra reivindicació històrica de la barriada és l’ampliació de voreres: “Hi ha zones amb edificis molt alts i voreres estretes, on és molt difícil circular amb un caminador o una cadira de rodes”, denuncia Aguado. Ampliar-les suposaria eliminar una línia d’aparcament, i això ha generat una oposició frontal. “És necessari humanitzar el barri i permetre que la gent pugui caminar amb un paraigua o circular amb seguretat”, explica.

Son Espanyolet

Gentrificació, més cotxes que aparcaments i preu de l’habitatge

La gentrificació i la pressió del lloguer turístic han canviat radicalment la fisonomia de Son Espanyolet. Així ho denuncia Ferran Aguiló, president de l’associació veïnal de la barriada: “Era un barri d’obrers industrials, amb cases senzilles i una identitat molt clara. Ara, una casa per davall del milió d’euros és difícil de trobar”. Aguiló lamenta que les promocions immobiliàries hagin substituït l’habitatge tradicional. “Els promotors compren cases antigues, les tomen i hi fan pisos petits, amb més altures i preus inassumibles per a la gent del barri. El valor de les propietats no es fixa d’acord amb els residents sinó amb els especuladors”. Una altra preocupació veïnal és la manca d’aparcament. “Tenim carrers molt estrets i molts cotxes. A més, com que som propers a zones amb aparcament regulat, molta gent de fora aparca aquí per anar cap al centre”, explica Aguiló. “Hi ha zones on no es pot estacionar, però s’hi aparca igualment i es bloquegen portals”. Segons Aguiló, l’única solució viable a curt termini seria la construcció d’un aparcament públic: “Es podria fer a la zona de l’antiga finca de Son Espanyolet i desviaria molt trànsit, però tot depèn de la voluntat política”.

També critica la manca d’iniciatives clares per reduir l’ús del cotxe. “No avançam cap a una ciutat amb menys cotxes, sinó tot el contrari. El transport públic no acompanya i l’Ajuntament no hi creu”, lamenta Aguiló.

Son Roca

Col·lapse dels serveis públics i noves promocions urbanístiques

A Son Roca, les preocupacions dels residents s’acumulen, i la presidenta de l’associació de veïns, Isabel Sánchez, ho vincula a les noves promocions urbanístiques: “Tenim els problemes de sempre, però ara s’hi afegeix una nova onada de construcció que ens pot col·lapsar”. Els veïns denuncien l’increment imminent d’habitatges a la zona de Son Ximelis, una “pilotada urbanística” segons Sánchez, que no s’acompanya de més serveis. “No s’ha previst cap centre de salut nou. El barri ja està saturat i això només ho empitjorarà”.

Pel que fa als habitatges, les noves promocions tampoc no ofereixen solucions assequibles: “Ens diuen que són pisos a preu limitat, però són un 30% més cars que els de protecció oficial. El més barat ronda els 240.000 euros. El batle diu que són baratíssims, però nosaltres no hi estam gens d’acord”, explica. Sánchez insisteix que el centre de salut actual ja està saturat. “De vegades, has d’esperar fins a 15 dies per una cita amb el metge i nou mesos per veure un especialista. Amb més veïns, això només pot empitjorar”.

Son Busquets i Cas Capiscol

Augment de la conflictivitat, manca d’equipaments públics i saturació

“En aquests moments passam una de les pitjors èpoques de la barriada”. El president de l’associació de veïns de Son Busquets i Cas Capiscol, Biel González del Valle, alerta del deteriorament accelerat que viu aquesta zona de Palma, marcat per l’augment de la conflictivitat i l’absència de respostes estructurals per part de les institucions. Apunta que el focus principal del malestar és l’antic recinte de la presó. Segons González, mai no havien viscut una situació semblant. “Fa més de vint anys que [l’antiga presó] conviu en aquest espai i els seus residents amb el barri. Ara s’ha desmesurat, en part, pel problema de l’habitatge. Per això, és important donar una solució social”, insisteix.

Els problemes estructurals són igualment greus. “Fa trenta anys que demanam els equipaments que haurien d’anar a Son Busquets. El centre de salut està obsolet: els professionals treballen en unes condicions que no toquen, sense despatxos suficients”, denuncia González. L’escola de Cas Capiscol tampoc no és suficient per a tots els veïns de la zona, que reclamen la construcció de nous centres educatius, especialment instituts i centres de Formació Professional, a més d’una escoleta pública de 0 a 3 anys. “Hi ha moltes escoles, però cap de pública”, lamenta el president.

El Fortí

Abandonament del velòdrom del Tirador i del solar del Lluís Sitjar

El barri del Fortí fa temps que espera que es compleixin compromisos històrics. El representant veïnal Salvador Maimó denuncia la manca de gestió de l’Ajuntament: “Des de 2015 el solar del Lluís Sitjar i el velòdrom del Tirador són municipals, però encara no s’ha fet res. Fa gairebé una dècada que esperam”. Una de les grans reivindicacions és l’impuls del projecte del velòdrom del Tirador: “Sabem que l’Ajuntament té previst licitar el projecte del velòdrom i que ens citaran perquè els veïns puguem participar-hi. El batle ens ho va dir, i esperam que realment ens convoquin abans que comencin les obres”. Pel que fa al solar del Lluís Sitjar, l’espai on s’ubicava l’antic estadi del RCD Mallorca, Maimó recorda que la seva demolició es va fer per motius de seguretat, però que la zona continua abandonada. “Proposam fer-hi un pavelló esportiu petit que serveixi per dinamitzar l’àrea i donar-li ús”.

Nou Llevant

Un barri dividit per un pont esbucat i problemes amb la canalització

Nou Llevant torna a alçar la veu davant la inacció institucional: “Tenim les mateixes reivindicacions de sempre, però la més urgent ara mateix és el pont per a vianants que hi havia davant IKEA”, explica Maria Cruz, representant veïnal del barri. “Des que es va enderrocar, la via de cintura xapa la barriada en dues, i molts veïns han de jugar-se-la cada dia per poder creuar”. El pont, que connectava amb la zona comercial i serveis essencials, era clau per a la mobilitat interna. Ara, tant per accedir a comerços com per arribar al centre de salut, les famílies han de fer un llarg recorregut per la rotonda de la carretera de Manacor. “Hi ha infants que han de travessar sols per anar a escola i la rotonda és molt perillosa”, relata Cruz. A més, al barri manquen serveis bàsics. “No tenim farmàcia, ni banc, i ens n’hem d’anar a altres barriades per qualsevol cosa. El poc que teníem ens ho han dividit”, diu amb indignació.

El Rafal

Les cases de Son Ametller i equipaments públics obsolets

Els veïns del Rafal fa anys que esperen una de les reivindicacions més importants del barri: convertir les antigues cases de Son Ametller en un casal de barri. “És una necessitat clau. Ens manca un espai per fer activitats on pugui participar tothom”, explica el representant de l’associació veïnal Rafel Garcia. Segons diu, aquesta transformació permetria dinamitzar la vida comunitària i oferir un punt de trobada inclusiu i polivalent.

El projecte de reforma va començar a finals de 2020 i “l’obra està acabada, només en queda la recepció per part de l’Ajuntament”. Aquesta serà només la primera fase: després s’han de completar els dos pisos superiors per acabar de configurar l’equipament, però de moment ja seria suficient. A més d’aquesta reivindicació, els veïns es mostren preocupats per l’estat general de les infraestructures. “Tenim equipaments de l’any 1985 i el barri ha crescut molt en població. S’han quedat obsolets”, diu Garcia, que insisteix en la necessitat d’ampliar-los.u