Què passa quan la prevenció del consum de drogues la fan els mateixos joves?

La UIB forma 60 alumnes com a mentors i participa en un estudi internacional de l'ONU que vol corroborar que és més efectiva la intervenció entre iguals

La intervenció entre iguals -mentories- sembla que és més efectiva per la prevenció del consum de drogues entre joves. El motiu és que es tracta d'una interacció més circular i no tan jeràrquica com la que fan els professionals. I que no només beneficia als al·lots i al·lotes, sinó als joves mentor. L'ONU vol corroborar el que apunten els experts i per això ha encarregat un estudi internacional a John Toumbourou, professor de Deakin University, Melbourne, Austràlia. Aquest divendres el Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB, i experts d'altres comunitats Galícia, Catalunya i Aragó han compartit experiències i reflexions a Palma a una jornada dirigida per videoconferència per Tombourou.

"Es tracta d'un encàrrec de Nacions Unides per fer una feina en prevenció, però no des de la perspectiva dels joves que reben, sinó de veure que passa amb el jove com a mentor, que es presenta un igual saludable. Com canvien les seves actituds, les seves expectatives vitals", assegura Carme Orte, investigadora principal de GIFES i directora del Laboratori d'Investigació sobre Família i Modalitats de Convivència. Orte també remarca que "la distància entre un menor que està al carrer i un que està a la universitat són dos o tres anys"

Actualment, hi ha 60 joves universitaris de la UIB que s'estan formant com a mentors per intervenir amb famílies vulnerables. A principi de gener acabaran la formació i començarà la seva intervenció del programa amb 12 famílies. Els joves al principi estaran acompanyats i després estaran tots sols. "Les conclusions les durem el 30 i 31 a Viena, a Nacions Unides per començar una línia estratègica".

A la jornada de treball, també ha participat Pedro Solla, d'IGAXES,( xarxa de joves i inclusió social) de Galícia, que fa més de deu anys que fa feina amb programes de mentories, amb molt bons resultats, segons explica. Treballen amb joves tutelats que preparen per sortir del sistema de protecció. Els mentors són o bé companys que estan a l'habitatge on viuen o al·lots que s'han emancipat. "Ells valoren de forma especial tenir un igual quan estan perduts". Galicia joves en risc d'exclusió que poden accedir a aquest recurs són els que estan dedins dels nostres programes. Serien uns 500 d'una població total de 3.000 joves vulnerables.

David Ruiz, de la Fundació Resilis de Catalunya també hi ha participat en la jornada. Ruiz ha explicat el projecte pilot de mentoria social Sapere Aude que es va dur a terme durant el curs 2017-2018. Estava pensat per millorar els resultats escolars dels joves que viuen en serveis socials residencials. En aquella edició hi varen participar 75 joves, de cinc països -Àustria, Alemanya, Croàcia, França i Espanya-, 15 joves per país. Ruiz destaca que l'èxit del projecte, ja que tots els joves varen treure molt millors notes."Però no és només això, és el fet que també s'han motivat per continuar estudiant". El projecte que ha continuat tres anys seguits amb la col·laboració de la Universitat de Girona. Per ell és fonamental que la societat civil s'impliqui en aquests tipus d'iniciatives, que tant aporta a qui fa de mentor com al jove. "La gent no es pot desentendre de la gent. És un projecte que té un gran impacte en relació al que inverteixes i fa una societat més cohesionada"

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF