El preu real escripturat a les compravendes de les Balears ja no baixa dels 4.000 euros de mitjana

PalmaEl mercat immobiliari de les Illes Balears continua avançant cap a un escenari de màxima tensió sense que cap indicador no hi permeti intuir el més mínim canvi. Segons les dades del Col·legi de Registradors sobre els preus reals declarats a les compravendes corresponents al tercer trimestre del 2025, el preu mitjà de l’habitatge a les Illes ja se situa en 4.096 euros per metre quadrat, el segon més alt de tot l’Estat, només superat per la comunitat de Madrid. A més, l'acumulat dels primers nou mesos del 2025 també en confirma la tendència: Amb 4.000 euros el metre quadrat, les Illes tenen, de mitjana, el segon preu més car de tot l'Estat.

La dada col·loca les Balears per damunt de territoris tradicionalment cars, com el País Basc i Catalunya, i molt lluny de la mitjana estatal, que és de 2.303 euros/m², també en màxims històrics. A Palma, el preu mitjà ja arriba als 3.996 euros/m², xifra que situant la capital balear entre les cinc més cares d’Espanya.

La gravetat de la situació no és només el preu pel metre quadrat, sinó l'increment que s'experimenta any rere any. Segons les dades dels registradors, comprar un habitatge el 2025 va ser un 11% més car que un any abans. Aquesta situació es tradueix, per descomptat, en uns lloguers també molt més elevats.

No són preus demanats: és el que realment es paga

Una de les claus de l’informe —i un aspecte molt valorat pels experts— és l’origen de les dades. L’estadística dels registradors no recull preus oferits a portals immobiliaris ni estimacions de mercat, sinó els imports reals declarats a les escriptures de compravenda davant notari i inscrits als registres de la propietat; és a dir, els doblers que efectivament han canviat de mans, amb efectes fiscals i legals. Aquesta metodologia, més conservadora que la dels portals immobiliaris —basada en preus d’oferta—, fa que el resultat sigui especialment rellevant.

Que amb aquest criteri les Balears ja freguin els 4.100 euros el metre quadrat dona una idea clara de fins a quin punt els preus elevats ja s’han consolidat com a normals en el mercat real.

Màxims per damunt de la bombolla

L’índex de preus de vendes repetides —que compara el valor del mateix immoble en diferents moments i que és una de les metodologies incorporades pels registradors— mostra que el preu de l’habitatge a Espanya és avui un 26% superior als màxims del 2007 i acumula un increment del 104,7% respecte dels mínims del 2014. La taxa interanual de creixement se situa en el 15,2%.

El preu mitjà també ha intensificat la seva pujada durant el tercer trimestre, amb un increment trimestral del 2,3% i una taxa interanual del 9,6%. Tant l’habitatge nou com el de segona mà es mouen en màxims històrics. "En l'àmbit estatal, l'increment de preu entre el 2014 i el 2025 és del 104%, i per tant, es pot afirmar que el preu de l'habitatge s'ha duplicat", afirma l'informe del Col·legi de Registradors.

Compravendes altes i fort pes de la demanda estrangera

A les Illes, un dels factors diferencials continua sent la demanda estrangera. Tot i que a escala estatal el pes de les compres per part de ciutadans d’altres països ha baixat lleugerament fins al 13,58%, a les Balears es manté entorn del 30% (29,46%), el percentatge més alt de totes les comunitats autònomes. "Aquest component internacional contribueix a sostenir la pressió sobre els preus, especialment en zones costaneres i en el mercat de l’habitatge unifamiliar, en un territori amb oferta limitada i fortament condicionat per la insularitat", afirma l'assessor immobiliari José Estela. De fet, a les Illes es manté una enorme activitat vinculada al luxe, i tant el sector dels promotors com de la construcció hi han dedicat més esforços que als plurifamiliars els darrers anys.

En aquest sentit, Francisco Irañeta, portaveu d'Idealista, assegura que "el problema principal és la manca d'habitatge. I no de qualsevol habitatge. La nostra societat no és la mateixa que fa 30 anys. Cal fer nous habitatges adaptats a les necessitats i fer-los assequibles", assegura.

Decisions diferents davant preus similars

La comparació amb altres territoris amb preus elevats posa en relleu enfocaments polítics divergents. Sant Sebastià (Donostia), la capital amb el preu de l’habitatge més alt d’Espanya, amb 5.962 euros/m², ha estat declarat, juntament amb altres municipis, zona de mercat residencial tensionat pel govern basc, que ha activat els mecanismes previstos a la legislació estatal per limitar pujades de lloguers i intervenir en el mercat.

A les Illes Balears, tot i figurar de manera recurrent entre els territoris més cars tant a escala autonòmica com municipal, no s’ha pres fins ara una decisió equivalent d’abast general, malgrat la persistència de preus en màxims històrics i l’impacte creixent sobre l’accés a l’habitatge de la població resident. El Govern de Marga Prohens s'ha adherit a l'estratègia estatal del PP de no aprofitar les opcions que ofereix la Llei d'habitatge estatal.

Preus de demanda: el contrast amb Idealista

Per poder veure la diferència entre el que es demana per un habitatge i el que s'acaba pagant, resulta d'utilitat consultar el darrer informe d'Idealista. Segons aquest report, el preu de venda d’habitatge de segona mà a les Balears ha pujat un 9,6% en el darrer any, fins als 5.160 euros/m², amb rècords històrics a municipis com Palma (5.086 €/m²) i Formentera (8.977 €/m²). Alguns pobles han vist increments espectaculars, com sa Pobla (+37,9%) i la Colònia de Sant Pere (+31,6%), mentre que d'altres han registrat descensos, com Sencelles (-9,6%).

Cal recordar, però, que aquests són preus demanats pels venedors, i no reflecteixen necessàriament els imports que realment es tanquen davant notari. Aquesta diferència reforça la importància de les dades dels registradors com a mesura real i oficial del mercat.