La pressió humana a les Balears baixa a l'estiu per primera vegada des de la pandèmia

PalmaLes Illes Balears han registrat durant l'estiu del 2025 una tendència lleugerament a la baixa en la càrrega demogràfica, la primera des de la pandèmia de la covid durant els mesos de temporada alta, segons les dades avançades de l'Indicador de Pressió Humana (IPH) elaborat per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). Tot i aquesta disminució, la mobilitat i l'afluència de persones a la regió continuen essent molt elevades en el període estiuenc.

Durant el mes d'agost, la mitjana diària de persones que hi va haver a les Illes Balears va ser aproximadament de 2.005.000, amb un màxim de 2.062.787 persones dia 6 d'agost —la càrrega més alta del mes— i un mínim d'1.861.821 persones dia 31, dada que correspon al menor flux diari. Aquestes xifres suposen una lleu baixada respecte dels valors de l'any passat, ja que la càrrega màxima acumulada en conjunt del període gener-agost del 2024 va ser de 2.076.276 persones, mentre que l'any 2025 s'ha situat en 2.062.787, és a dir, hi ha una disminució del 0,6%.

Per segona vegada des que es tenen registres —la sèrie històrica comença el 1997—, i tret del 2020, l'IPH màxim disminueix consecutivament en els mesos de temporada alta: juny, juliol i agost. Un fet que només s'havia donat el 2009. D'altra banda, només en 4 ocasions —també, exceptuant el 2020— ha baixat l'IPH màxim a l'agost: 2009, 2013, 2018 i 2025.

Malgrat aquesta tendència a la baixa, la càrrega de persones en les dates puntes encara és molt significativa, amb una ràtio de fins a 2,2 vegades més en els valors màxims que en els mínims al llarg del període analitzat. Aquestes dades són especialment rellevants per a la planificació de recursos i serveis en àrees com el transport, l'hostaleria, la salut i la gestió mediambiental.

Diferència per illes

Altrament, l'anàlisi per illes mostra diferències en el comportament de la pressió humana. A Eivissa i Formentera, en el conjunt d'agost s'ha vist una lleugera reducció en els màxims, amb una caiguda del 4,6% a Eivissa i del 3,8% a Formentera respecte a l'any anterior. Per contra, a Mallorca i Menorca, els números mostren una estabilitat o una variació molt discreta: a Mallorca hi ha hagut un increment molt lleu del 0,1% en el màxim i del 0,3% en el mínim, mentre que a Menorca s'ha produït un lleuger descens en les dues variables respecte a l'any anterior.

Les dades també indiquen que, des de l'inici de l'any fins a l'agost, la ràtio entre la càrrega màxima i la mínima s'ha mantingut en valors entorn l'1,7 a les Illes, cosa que evidencia que els períodes de màxima i mínima afluència són relativament uniformes, encara que amb canvis puntuals. En diferents graus, aquest mateix indicador s'ha mantingut o ha variat poc entre illes, amb un valor de 2,2 a Eivissa i Formentera i de 2,3 a Menorca.

Els responsables estadístics destaquen que, tot i la baixada lleu respecte a l'any passat, la càrrega turística al conjunt de les illes continua essent molt elevada i afecta múltiples àrees, tant la qualitat de vida dels residents com la sostenibilitat dels recursos naturals. La recuperació, encara en marxa de la mínima de residents i visitants, evidencia que la temporada turística manifesta un escenari de consolidació, però que cal continuar regulant i planificant de manera adequada per garantir un futur més sostenible.