SEGURETAT HUMANA
Societat 25/02/2018

Els pous abandonats miren cap a l’infern

Montuïri vol prendre mesures, després de la caiguda d’un veí dins un forat de sínia que quasi li costa la vida

Miquel Barceló
3 min
Dos pous al pla de Petra al vessant sud del puig de Bonany: un de visible i de protegit i l’altre, amb molt de perill perquè té tot el coll desmuntat.  / M. B.

MontuïriEl dimoni no només carrega les pistoles, sinó que també té parades moltes lloses a foravila. I és que la natura té les seves trampes, molt sovint preparades per la mà de l’home. Fa just una setmana, a Son Manera, a la carretera que va de Montuïri a Lloret, un veí montuïrer que cercava espàrrecs caigué dins una mina de sínia descoberta. Sortosament, després de dues hores, una al·lota que hi passava a prop en sentí els crits d’auxili i es varen poder activar els serveis d’emergència per salvar-li la vida.

Els pous a foravila es compten per milers, però molts d’aquests elements hídrics, que antany eren també una font de subsistència en el món rural, no tenen les garanties de seguretat per evitar ensurts com el viscut a Montuïri. Caçar, cercar caragols, cercar cama-roges o, simplement, basquejar pel camp són activitats d’esbarjo que ens enfronten a un perill latent quan els pous no són visibles.

Per manca d’ús i activitat, molts forats d’aigua acaben amagats dins la brossa o envoltats d’esparregueres. També, de vegades, se’ls intueix coberts amb un simple palet o feixos de llenya que es podreixen i esdevenen un risc permanent.

Despreocupació municipal

Aleshores, què fan els ajuntaments de les Balears per garantir la seguretat en aquest aspecte? Fins ara, se n’han rentat les mans. La Llei hidrològica de les Illes Balears, de 17 de juliol de 2015, estableix les condicions tècniques per a l’execució i l’abandonament de sondejos o pous i detalla les obligacions de guarnir -los dels elements adients que en garanteixin la seguretat. La normativa estableix l’obligatorietat de tancar els pous per evitar contaminacions del domini hidràulic. Aquesta actuació ha de ser a càrrec del propietari “i, en cas que hi hagi un perill associat a un pou abandonat, del qual no s’hagi pogut determinar la titularitat, l’Administració hidràulica es farà càrrec de la clausura”.

Els pous més perillosos són els de greixina, que tenen entre cinc i vint metres de profunditat i un diàmetre d’entre un i tres metres, excavats antigament a braó per a utilitat agrícola o ramadera. Però, avui dia, segons reconeixen fonts de la mateixa Conselleria de Medi Ambient, el control i l’aplicació de la llei són nuls pel que fa als pous de greixina. Sí que hi ha una vigilància prou efectiva sobre les perforacions d’aigua fetes amb maquinària, i la Conselleria aplica sancions si es detecten irregularitats en la seva tramitació administrativa.

Com sempre sol passar, fins que no hi ha víctimes, el govern de torn no actua. Així com en l’actualitat la tecnologia permet detectar quan s’afegeix un porxo a una edificació ja existent, en el cas dels pous no hi ha cap treball cartogràfic realitzat i, per tant, se’n desconeixen el nombre i la ubicació.

Tampoc els ajuntaments tenen els deures fets en aquesta matèria. “Hi ha gent que desconeix foravila i de vegades és delicat, perquè molts pous han perdut el coll. En el cas de Montuïri, hi ha mines de sínia descobertes on poden caure al·lots, gent gran... El més normal seria que cada propietari protegís el seu pou, però l’abandonament de foravila fa que, en haver passat de generació, molts propietaris se’n despreocupin o ho desconeguin”, explica el batle de Montuïri, Joan Verger.

Verger diu que “vàrem tenir sort que la caiguda al pou de la setmana passada no acabàs de la pitjor manera”, i per això creu que cal prendre mesures: “Potser haurem de fer un inventari de pous per evitar aquests perills que tenim amagats, tot i que sigui molta feina”.

Els ajuntaments no tenen mitjans propis per inventariar els centenars de pous que hi pot haver en els seus termes i la Conselleria es remet a la responsabilitat del propietari. Aleshores, segons Verger, les societats de caçadors podrien ajudar a localitzar els pous perillosos “perquè ells són els qui més trepitgen foravila”. També senyalitzar-los i advertir els propietaris de la necessitat de refer el coll o tapar el pou en condicions de seguretat pot ajudar a reduir el perill, segons el batle de Montuïri.

Joan Verger estudia redactar un ban per tal de recordar als veïns i a les veïnes el perill i la responsabilitat civil que suposa tenir un pou sense les condicions de seguretat adequades. Pel batle montuïrer, l’accident de fa set dies hauria de servir d’avís.

stats