Posar un toc de morat a la ciència

PalmaFa ja més de 100 anys que la polonesa Marie Curie va alçar el seu nom com el de la primera dona científica reconeguda universalment. Era física, química i matemàtica. Si no fos per ella, poc sabríem de la radioactivitat, un camp que el 1903 la va dur, juntament amb el seu marit, a ser la primera dona de la història a guanyar un Premi Nobel. Encara que és la més nomenada, la van precedir la il·lustradora científica Maria Sybilla, la matemàtica Ada Lovelace, la paleontòloga Mary Anning... i la van seguir d’altres com la informàtica Grace Hopper, l’astrònoma Cecilia Payne-Gaposchkin, l'astronauta Valentina Tereshkova i la química Gabriela Morreale, entre moltíssimes més. Avui, Dia internacional de la dona i la nina a la ciència, diverses científiques de Balears parlen de com ha estat la seva marxa en aquest món.

“Perquè no sigui estrany que els directors siguin directores”

Yaiza Santana és una biòloga marina que actualment treballa a Save the Med, a l'equip de governança en àrees marines protegides. El 2015 es va embarcar en un viatge de cinc anys que la va portar a donar la volta al món com a biòloga, seguint la ruta de Magallanes. Durant aquest temps, va fer feina amb la fundació suïssa Pacifique, amb l'objectiu de cartografiar els impactes humans en l'oceà. S'encarregava dels mostrejos de microplàstics, contaminació acústica i blanqueig de corals, així com de dur algunes iniciatives relacionades amb l'educació ambiental.

Va passar per Xile, Madagascar, Papua Nova Guinea… i es va adonar de la poca credibilitat que tenia com a científica en alguns països. “Hi ha llocs en els quals la dona encara no hi és, i menys encara si tens un càrrec de responsabilitat dins un vaixell”, explica. D'aquesta experiència, recorda que, en moltes ocasions, quan es comunicava a través de la ràdio amb alguns càrrecs dels països que visitava, la veu que estava a l'altre costat semblava qüestionar: “Què fas tu aquí?”. “Has d'estar en l'excel·lència per defensar que ets excel·lent”, diu. “Fa la sensació que les dones, en espais d'homes, no poden ser mediocres, i se sent un cert tipus de pressió per estar sempre a l'altura”, remarca aquesta científica.

Si bé en aquells dies ella no era la capitana del vaixell amb el qual navegaven, sí que tenia la responsabilitat de fer algunes maniobres. “Era cap de guàrdia, he duit el vaixell molt temps”, destaca. Si bé la veritat és que les experiències que ha tingut com a científica sempre han estat bones, lamenta el sostre de cristall que existeix en la seva disciplina. “Sí que és veritat que les dones estem en la ciència, però ocupem places de tècniques o doctorandes, i quan comença la carrera més competitiva els llocs ocupats per dones comencen a baixar dràsticament”, lamenta. “Falta cultura de l'educació cap a aquesta part més de direcció, perquè no sigui estrany que els directors siguin directores”, reivindica Santana, qui assegura que mai n'ha tingut cap que fos dona.

El desig que no es ridiculitzi aquesta problemàtica

Roberta Zambrini és una doctora en física quàntica, que des del 2008 treballa com a científica titular de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos de Balears (IFISC). "La meva experiència com a física inclou dificultats que ara ja s'estan posant sota el focus de l'atenció mediàtica", assenyala aquesta professional. Zambrini lamenta que fa 10 anys a penes es parlava d'aquests obstacles i remarca que no és que ara hagin augmentat, sinó que el que passa és que ha incrementat l'atenció que se'ls dona.

"Per a mi el més important és la manca brutal de representació femenina que hi ha en certes disciplines", diu. En el seu cas, assegura que en l'equip amb el qual ella fa feina hi ha només dues dones fixes, de les 18 places que hi ha actualment. "He estat en conferències en les quals només hi havia dues o tres dones", recorda. Ella, igual que la resta de científiques entrevistades aquí, considera que el fet de no tenir referents femenins pot arribar a generar algun tipus d’inseguretat. "Després hi ha dificultats pràctiques, com la conciliació familiar", apunta Zambrini. Mare d'un fill, la científica de l'IFISC recorda que, al cap de poques setmanes de donar a llum, va sortir l'oferta laboral en la qual avui dia fa feina. "Portar endavant recerques, mantenir-se actius, fer feina i cuidar un bebè que acaba de néixer no és gens fàcil", remarca. "També hi ha altres obstacles més comuns, més transversals, com el sostre de cristall, que està en tots els àmbits", lamenta.

És per això que aquesta física considera que hi ha una cosa que és "de màxima importància" a l'hora de deixar les portes de la ciència ben obertes a totes les dones. "Crec que cal començar a preocupar-se d'aquest tema moltíssim abans, és una cosa que cal treballar des d'edats molt primerenques", reivindica. En aquest sentit, Zambrini creu que "hi ha com una miopia en el fet de veure que el que agrada i el que no està molt arrelat en les creences de l’entorn". En una edat més adulta, també posa de manifest "el desig que no es ridiculitzi aquesta problemàtica i que no se li llevi valor". "Cal donar-li a aquest tema la importància que té, i no amagar-se darrere d'arguments que diuen que hi ha diferències biològiques per les quals a les dones els pot interessar menys la física", demana.

"No arribem als llocs de direcció"

Aina García és una experta en gestió ambiental que fa feina en el Sistema d'Observació Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB). Després d'estudiar la seva carrera en la Universitat de les Illes Balears, va començar un doctorat a Cantàbria, la qual cosa la va dur a fer una estada en un centre de recerca de Nova York. "En el meu cas, mai he sentit que fos més difícil dedicar-me a aquest món pel fet de ser dona i he tingut la sort que sempre he estat en grups en els quals, per la mena de disciplina, sempre hi ha hagut un percentatge elevat de dones", conta. "El que si és veritat és que n'hi ha prou amb pegar una ullada als despatxos per adonar-se que hi ha molt poques científiques", lamenta. "És molt fanfarró i utòpic dir que no afecta, però sí que afecta, perquè els números són aquí i és clar que no arribem als llocs de direcció", afegeix.

Igual que Zambrini, la científica de l'ICTS SOCIB reconeix que hi ha disciplines de la ciència que històricament han anat més lligades a homes que a dones. Així, admet que "està molt clar" que les professions relacionades amb les ciències de la mar, biologia i química, entre altres, solen comptar amb un nombre més elevat de dones. "Sembla que les enginyeries, tradicionalment, sempre han estat menys desenvolupades per científiques", apunta.

Les reivindicacions de García es resumeixen en igualtat d'oportunitats. "M'agradaria que tots tinguéssim les mateixes oportunitats per a dur a terme les nostres carreres científiques", demana. Així mateix, assenyala que científics i científiques haurien de cobrar el mateix. "Els nostres sous són més baixos", lamenta. D'altra banda, destaca la necessitat de garantir la conciliació familiar, un fet que "afecta tots els àmbits laborals".

La necessitat de sortir a cercar la diversitat de manera proactiva

Marisa Huaynalaya és experta en desenvolupament de software i solucions d'intel·ligència artificial en una empresa del Parc Balear d'Innovació Tecnològica. Si bé va estudiar administració d'empreses, finances i màrqueting, els seus coneixements en comunicació digital la varen portar a endinsar-se en el món de la informàtica. "Sempre he estat minoria en totes les empreses en les quals he treballat", apunta. De fet, precisa que, actualment, només el 15% de les persones que fan feina en la seva empresa són dones, xifra que en el seu propi equip ascendeix fins al 40%.

Ella conta que forma part del lideratge de diversos dels equips que hi ha en la seva empresa. "Intent sortir a cercar la diversitat perquè no em crec això que ve sola, així que deman conscientment que hi hagi més dones en els nostres equips", manifesta aquesta experta. "Per sort, cada vegada tenim més millennials i joves de la generació Z, que em fa la sensació que estan més oberts a la diversitat, que ja tenen la idea de formar part d'equips més equilibrats", celebra.

"Vull fer saber a dones i nines que aquest és un món en el qual hi ha possibilitats d'aprendre molt i d'ajudar molta gent", reivindica Huaynalaya. Per fomentar la participació de les dones en disciplines com la intel·ligència artificial, aquesta experta demana que les empreses es prenguin seriosament els plans d'igualtat que elaboren. "També crec que és necessari sortir a cercar la diversitat de manera proactiva, que no esperem aquesta igualtat sinó que la creem nosaltres mateixes", conclou.