La política del fum

PalmaHabitatge assequible, canvi de model turístic, sostenibilitat, grans infraestructures... La política del fum no entén de color polític, i no hi ha institució que no faci grans anuncis que després no es converteixen en fets. Cercar l’impacte dels titulars ja s’ha convertit en una manera de governar i ens trobam davant de dirigents polítics que confonen el relat amb l’acció. Davant problemes estructurals, se’ns presenten promeses d’impacte immediat com a resposta. Però la complexitat de la realitat les acaba desactivant. “Amb les xarxes socials, els mitjans tradicionals no controlen tant l’agenda mediàtica, i això fa que hi hagi la necessitat d’estar constantment comunicant”, comenta el politòleg Guillermo Bezzina. Cada organisme té el seu gabinet de comunicació, la missió del qual és “ocupar l’agenda informativa”, de vegades per “tapar la manca d’acció política”. “Si no comuniques, sembla que no fas res. Però moltes coses són a llarg termini i és complicat executar una política estrella dins d’una legislatura”, afegeix, a més de subratllar que aquesta situació no és exclusiva de les Balears sinó una dinàmica general.

Bezzina recorda que tot plegat “té conseqüències en la ciutadania”. “Es genera una manca de confiança en el funcionament de les institucions i de la política. Si no millores les condicions de vida, causes insatisfacció”, diu. D’aquesta manera, la política ja no connecta amb ciutadans que lluiten “per arribar a final de mes”.

Analitzam alguns exemples de política del fum de les dues darreres legislatures, repartits en quatre blocs: habitatge, turisme, mobilitat i infraestructures. Alguns anuncis no es podien fer, altres eren molt més difícils del que semblava i n’hi ha que mai no es faran i només en quedarà testimoni de l’existència a l’hemeroteca.

Habitatge

Expropiacions, milers de pisos i iniciatives d’èxit dubtós

L’exconseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, va anunciar el març del 2019 que disposava de 1.039 pisos expropiats temporalment a grans tenidors per fer lloguer social. Dos anys i mig després es va conèixer l’impacte real d’aquesta mesura del Govern del Pacte, quan es va saber que l’expedient d’expropiació temporal s’havia tancat amb 16 habitatges, 1.023 menys dels que es varen anunciar inicialment.

També havia de captar milers de pisos, concretament entre 2.000 i 3.000 –i només es tractava de la primera fase–, el programa Lloguer Segur del Govern de la popular Marga Prohens, que va començar el novembre del 2024. Com va passar amb les expropiacions, les xifres varen deixar en evidència la inutilitat de la mesura: a finals del 2025 només s’havien captat 59 pisos –dada de la Conselleria d’Habitatge, publicada en el BOPIB del 30 de desembre.

Encara va anar més enllà el batle de Palma del PP, Jaime Martínez, qui va anunciar que es farien 20.000 pisos nous a Ciutat gràcies a diverses normatives del Govern, entre les quals la Llei de simplificació. A hores d’ara hi ha en tramitació tres projectes residencials estratègics que, si arriben a bon port, es traduiran en 6.000 pisos. Ara bé, es tracta d’habitatges que no seran una realitat aquest mandat.

També caldrà veure què passa amb els 1.213 pisos públics nous que va anunciar Prohens el desembre. Se suposa que el 90% d’aquests habitatges es començarà a construir enguany, segons va assegurar la presidenta: 1.097 pisos.

Turisme

Pactes, contenció i prohibicions que no arriben mai

Els pactes han estat plat de bon gust per a Armengol i Prohens. El Govern encapçalat per la socialista va posar en marxa el Pacte per la reactivació, i aquesta legislatura ha estat la del Pacte per la sostenibilitat. Ambdós amb un mateix resultat: cap mesura important, més enllà de les fotografies i titulars de premsa sobre la necessitat de fer un canvi de rumb que mai no arriba.

“El Pacte per la sostenibilitat ha estat molt de fum”, lamenta el portaveu del Fòrum de la Societat Civil, Jaume Garau. Aquesta entitat va abandonar la iniciativa a causa del seu mal funcionament i la manca de transparència –també ho varen fer el GOB, l’OCB, EAPN i la Federació d’Associacions de Veïns de Palma. Ara, “una vegada s’ha vist que no era possible, s’han inventat la història de la contenció”, afegeix Garau, a més de criticar que “tot és una construcció mediàtica i comunicativa que no enganxa amb la realitat, però permet aplacar la protesta”.

Habitatge i turisme són els dos àmbits que han marcat els darrers anys la política del fum, assegura la portaveu del GOB, Margalida Ramis. “És una estratègia per agafar les regnes del joc. Disputen el relat. I no tenen cap intenció d’escoltar: això és la farsa més gran d’aquesta història”, diu.

Pel camí també ha quedat la intenció del Govern d’Armengol de comprar places hoteleres obsoletes, iniciativa per a la qual la socialista va assegurar que s’invertirien 10 milions d’euros.

El cas de Palma és curiós, perquè el batle, Jaime Martínez, va anunciar dues vegades, el maig del 2024 i l’octubre del 2025, que prohibiria el lloguer turístic a la ciutat –la segona vegada, com si no ho hagués dit mai–, una mesura que no s’ha aplicat. L’ARA Balears demana des de fa dues setmanes al gabinet de comunicació de Cort com va aquesta iniciativa. L’única resposta que aquest mitjà ha rebut és: “T’ho estic mirant”.

“Tot són paraules que s’endú el vent. No tenen voluntat de fer això. Darrere els anuncis del PP no hi ha ni límits al turisme ni mesures per garantir habitatge assequible”, critica la portaveu de MÉS per Palma a Cort, Neus Truyol.

Mobilitat

Mallorca, embossada i sense tramvia

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha assegurat en diverses ocasions des que governa que desembossarà Mallorca, però els conductors continuen passant bones estones a les entrades de Palma, per exemple, cada matí. Tampoc no ha pogut limitar l’entrada de vehicles a l’illa, malgrat l’anunci al respecte. Amb Vox com a soci a la institució insular el més probable és que la limitació sigui una altra mesura que quedi pel camí.

Tampoc no hi ha tramvia cap a Son Espases, i això que el 2020 el Govern progressista en va assegurar els 40.000 usuaris diaris que s’hi preveien des de la plaça d’Espanya en només 15 minuts. El mateix ha passat amb el tren de Llevant, les obres del qual havien de començar el 2023 i que tenien 30 milions d’euros de pressupost.

Infraestructures

El projecte megalòman de la transformació de l’edifici de Gesa

Un aparcament soterrat per a 700 cotxes, l’Institut Municipal d’Art, la biblioteca central de Palma, una mediateca, l’arxiu municipal, la seu del ‘Palma Culture & Innovation Bay’, restaurants, espais verds... L’edifici de Gesa que ha imaginat el batle de Palma hauria de ser l’epicentre del districte d’innovació de Palma, a Nou Llevant, una barriada que l’únic canvi que està experimentant de moment és la construcció d’edificis de luxe, destinats a tapar el caràcter humil i obrer d’aquesta zona de la ciutat.

L’ambició municipal també té en cartera el recinte firal de Son Ferriol on 8.000 ciutadans gaudiran de gairebé 10.000 metres quadrats d’exposició, si és que aquesta infraestructura s’arriba a fer. La previsió és que les obres comencin el 2027.

Però el passat mandat també hi va haver projectes que havien de rentar la cara a alguns indrets de Palma, com el centre cultural i de creació que Antoni Noguera (MÉS per Palma) va anunciar a l’antiga presó.

A escala autonòmica, algú recorda aquella casa de naixements que Armengol va anunciar a SonEspases Vell? Una inversió de 2,1 milions d’euros havia de servir per tirar endavant una iniciativa pionera i que oferiria “un entorn respectuós que transmetés seguretat, calidesa i serenitat”. De moment, les dones de les Illes s’hauran de conformar amb un entorn més convencional, perquè la casa va quedar en només fum.