Nova YorkMentre el món es fa a la idea de conviure amb el coronavirus, les organitzacions sanitàries internacionals elaboren plans per erradicar un altre flagell que perviu des de fa milers d’anys: el poliovirus. La Iniciativa Mundial per a l’Erradicació de la Pòlio, un partenariat publicoprivat liderat per governs i organitzacions de salut pública, ha anunciat un pla de 5.100 milions de dòlars per erradicar la pòlio abans del 2026.
Aquesta malaltia pot provocar lesions o fins i tot la mort. Fa dècades que la Iniciativa Mundial s’esforça per immunitzar tots els nens contra el virus i aconseguir així un món lliure de pòlio, però no se n’acaba de sortir. Abans de l’aparició del coronavirus, molts països lluitaven contra brots esporàdics de poliomielitis, però la pandèmia va interrompre alguns programes de vacunació, si més no durant uns mesos, i això va empitjorar la situació. L’any passat se’n van registrar 1.226 casos a tot el món, quan el 2018 només n’hi havia hagut 138.
Però també hem tingut bones notícies. A l’agost, els països africans van ser declarats lliures de poliovirus salvatge i, per tant, l’Afganistan i el Pakistan són ara els dos únics països on la pòlio és endèmica. A més, al novembre l’OMS va concedir l’autorització d’emergència per a una nova vacuna que, segons diuen, reduirà al mínim els brots d’aquesta malaltia. “Ara és el moment de redoblar esforços i assegurar-nos que aturem de debò la transmissió i que som capaços d’aconseguir un món lliure de pòlio”, diu John Vertefeuille, responsable de la unitat d’erradicació de la poliomielitis als Centres de Control i Prevenció de Malalties dels EUA, membres de la Iniciativa Mundial.
Un pla per millorar l’anterior
Els esforços anteriors per acabar amb la pòlio es van veure obstaculitzats per un finançament insuficient i per la falta de voluntat política, factors que poden plantejar encara més dificultats ara que el covid-19 continua absorbint atenció i recursos. Segons Vertefeuille, la nova estratègia comprèn mesures per obtenir més suport polític, sense oblidar la pandèmia. Aquesta estratègia es proposa dos objectius fonamentals: integrar els programes de la pòlio amb altres programes de salut pública i centrar-se en zones amb taxes d’immunització crònicament baixes. El pla també garanteix el subministrament de vacunes i esbossa una estratègia de comunicació per potenciar-ne l’acceptació.
Els arquitectes del pla han consultat més de 40 organitzacions de la societat civil, institucions acadèmiques i donants per ajudar-los a integrar l’erradicació de la pòlio amb altres grans objectius sanitaris. Com diu Walter Orenstein, director adjunt de l’Emory Vaccine Center i exdirector del programa d’immunització dels Estats Units, intentar involucrar la població en regions on hi ha dubtes -o fins i tot hostilitat- respecte a les vacunes “és més fàcil de dir que de fer, esclar, però com a mínim va en la bona direcció”. En general, Orenstein és optimista pel que fa a la nova estratègia i, concretament, sobre combinar la pòlio amb altres programes de salut pública per obtenir suport polític. “L’erradicació és un objectiu implacable: un contagi ja és massa”, diu. El nou pla “demostra clarament que tenen present tot el que han après”.
Ara només hi ha brots de poliovirus salvatge -la malaltia originària- al Pakistan i l’Afganistan. En les campanyes de vacunació que s’han fet des del 2018 a l’Afganistan, prop de 3 milions de nens han quedat sense immunitzar perquè els talibans van prohibir la vacunació de casa en casa. La gran majoria dels brots que s’han registrat en aquest país el 2019 i el 2020 es van originar en aquestes zones. Com diu Vertefeuille parlant dels talibans, “trobar una manera d’accedir-hi mitjançant el diàleg amb ells continua sent un objectiu fonamental del programa”.
Al Pakistan, les comunitats de llengua paixtu pròximes a la frontera amb l’Afganistan representen aproximadament el 15% de la població del país, però més del 80% dels casos de pòlio salvatge. Els dubtes sobre les vacunes i la desinformació difosa a través de les xarxes socials han fet pujar el nombre de contagis des del 2018. “No cal dir que abans ja hi havia aquests problemes, però les aturades del covid han fet pujar els contagis d’una manera espectacular”, comenta Vertefeuille.
L’erradicació com a prioritat
Els programes d’erradicació de la pòlio se centraran en la immunització de comunitats de difícil accés en tots dos països i en la formació de treballadores sanitàries més grans, a les quals resulta més fàcil convèncer les cuidadores perquè vacunin els seus fills.
La Iniciativa Mundial ha creat dos equips per respondre als brots en 72 hores: l’un a la regió de la Mediterrània oriental (que comprèn 21 països, inclosos el Pakistan i l’Afganistan), i l’altre a l’Àfrica subsahariana. Aquesta vegada en l’estratègia també hi estan implicats els ministres de salut de la regió de la Mediterrània oriental; d’aquesta manera, qui insta els governs a centrar-se en la pòlio són els seus col·legues, no una organització de salut pública.
“L’erradicació continua sent una prioritat de primer ordre”, diu Faisal Sultan, assessor en matèria de salut del primer ministre del Pakistan. “Esperem col·laborar amb els nostres aliats internacionals per aconseguir un món lliure de pòlio”. Nigèria, un altre país on aquesta malaltia era endèmica, va ser declarada lliure de pòlio el juny passat, després d’afrontar part dels mateixos reptes. El compromís dels dirigents polítics de tots els nivells del govern -fins i tot van fer vacunar els seus nets davant de les càmeres de televisió- va canviar la situació.
Per aconseguir que la pòlio torni a ser una prioritat, juntament amb els altres problemes de salut d’aquests països, les autoritats subratllen que els programes per extirpar la pòlio també poden contribuir a derrotar el covid-19 i altres malalties, com diu Vertefeuille: “Et preparen per a qualsevol emergència”.
Durant la pandèmia del coronavirus, prop de 31.000 sanitaris que es dedicaven a la pòlio a més de 30 països han passat a fer el seguiment del covid-19: rastreig de contactes, distribució de productes per a la higiene i formació de personal mèdic i treballadors essencials. Al Pakistan, els laboratoris especialitzats en pòlio s’han dedicat a fer tests i seqüenciar el coronavirus i la línia telefònica destinada a aquesta malaltia s’ha convertit en el centre d’informació nacional per al covid-19. Els professionals de la pòlio han format prop de 19.000 sanitaris i han aconseguit la col·laboració de 7.000 líders religiosos i 26.000 personalitats influents.
A Nigèria els sanitaris han utilitzat sistemes de dades i tècniques d’anàlisi dissenyats per a la pòlio per fer el seguiment de les necessitats sanitàries relacionades amb el covid-19. Els professionals de la pòlio van ser de gran ajuda durant el brot d’Ebola a Nigèria.
Al Pakistan i l’Afganistan, la vacunació contra la pòlio s’ha lligat a l’administració d’altres vacunes o la distribució d’altres productes sanitaris, com ara la vitamina A i els comprimits per a la desparasitació. Els professionals de la pòlio poden combinar l’administració de vacunes contra aquesta malaltia amb les del covid-19, tot i que els nens que reben la de la pòlio són massa petits per immunitzar-se contra el coronavirus.
Melissa Corkum, responsable a la Unicef de la lluita contra els brots de poliomielitis, explica que, a més, la confusió creada al voltant de les vacunes contra el covid-19 ha afectat les campanyes d’immunització contra la pòlio. Creu que els professionals sanitaris “han de dedicar molt més temps a fer pedagogia i comunicar-se amb els pares i els cuidadors visitant-los a casa seva”.
A Nigèria, el primer país que ha introduït la nova vacuna contra la pòlio, la campanya d’immunització va començar, segons Simona Zipursky, “gairebé en paral·lel amb la del covid; en realitat, potser es van fer exactament els mateixos dies i amb lleugeres diferències pel que fa a les zones”.
Copyright The New York Times / Apoorva Mandavill
Traducció de Lídia Fernández Torrell
Una nova vacuna per aturar la pòlio vacunal
Entre el març i el juliol de l’any passat, en més de 30 països es van suspendre les campanyes de vacunació contra la poliomielitis, i això es va traduir en més nens sense vacunar i més brots de pòlio d’origen vacunal. La vacuna oral que actualment se sol administrar conté una soca atenuada del virus. Els nens que l’han rebut poden transmetre el virus al seu entorn a través dels excrements; i a partir d’aquí es poden infectar altres persones que no estan protegides. Quan passa d’una persona no vacunada a una altra, el virus pot patir canvis genètics i retrocedir fins a una forma que causa paràlisi.
Aproximadament el 90% dels brots de pòlio són conseqüència d’aquest poliovirus vacunal. El 2020 se’n van detectar més de 1.000 casos a 29 països, molts més que els anys anteriors.
Ara, però, s’ha dissenyat una nova vacuna oral que fa el virus més estable genèticament i, segons es creu, minimitza el risc de contagis d’origen vacunal. Segons Simona Zipursky, assessora de l’OMS per a l’erradicació de la pòlio, “no és la panacea que resoldrà tots els nostres problemes: les vacunes han d’arribar a la gent per funcionar. Però estem convençuts que ens ajudarà a aturar aquests brots”.
