Aigua
Societat 05/09/2022

Les piscines de les Balears evaporen 16 milions de litres d'aigua cada dia

Les Illes ja en sumen 70.000, com a icones del confort i la modernitat, mentre que els experts i els ecologistes reclamen mesures urgents

4 min
Tenir la mar a prop no lleva que cada nova casa a les zones litorals s'edifiqui amb piscina inclosa.

Palma5.960 milions de litres d’aigua potable (5,96 hm3) es tuden cada any a les Balears a causa de l’evaporació que es genera a les piscines que, cada vegada més, s’escampen pel territori insular. Aquesta és la principal conclusió de l’actualització de l’estudi que el departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va elaborar fa 3 anys i que ara el doctor Enrique Morán ha revisat a petició de l’ARA Balears. Per tenir una referència, la capacitat dels embassaments de Cúber i el Gorg Blau junts, al 100%, és de 13 hm3, és a dir, que l’evaporació anual de les piscines significa buidar més de la meitat d’aquest volum d’aigua. 16 milions de litres diaris que ‘s’esfumen’ i que després es reposen.

Mitjançant una projecció de l’increment del nombre de piscines, que ha estat d’un 3,3% anual entre el 2006 i el 2015, es pot afirmar sense cap mena de dubte que actualment a les Illes ja s’han superat les 70.000, sense comptar les desmuntables, ja que el treball se centra exclusivament en les d’obra, les quals queden integrades en el cadastre.

Tendència imparable

Els científics han pogut constatar que el 2006 hi havia 46.773 piscines construïdes a totes les illes. En una quinzena d’anys, aquesta xifra ha passat ja de les 70.000, un ritme de construcció elevat que retrata perfectament “una tendència a l’alça que no s’atura, ja que hem observat que la piscina ha esdevingut un element central en les noves promocions d’habitatges”, explica el doctor en Geografia Enrique Morán. Segons aquest expert, “l’evaporació no és una qüestió menor”. “Ho seria si tinguéssim poques instal·lacions a les Balears, però amb aquestes xifres esdevé un problema ambiental que no podem deixar de banda”, continua. “Evidentment, l’agricultura i el consum humà són molt més significatius, però en el cas de l’evaporació per piscines, és un tema purament d’oci”, assegura Morán.

I és que les 70.000 piscines legals que existeixen a les illes ocupen una superfície de devers 370 hectàrees, uns 530 camps de futbol. “Empram paràmetres meteorològics i calculam que cada metre quadrat de piscina perd 4,4 litres al dia de mitjana, tenint en compte les diferències entre estiu i hivern. També es perd aigua per altres motius, com fugues i usos intensos amb molta pèrdua pels laterals, però el nostre estudi es basa exclusivament en l’evaporació, que ja és una xifra preocupant”, explica Morán sobre la feina del seu equip.

Gràfic del consum d'aigua.

Una casa sense piscina és un ‘no-go’

Al portal de la immobiliària Porta Mallorquina, un text que analitza la situació del sector assegura que “una casa sense piscina és un no-go”, una cosa sense sentit, ve a dir. Fins i tot, el text afirma que “els mallorquins aprecien l’aigua fresca a les seves cases de camp”. Tots els experts immobiliaris consultats coincideixen en el fet que, ara mateix, posar a la venda una propietat en sòl rústic i fins i tot devora la mar, sense piscina, és perdre el temps. El valor es dispara si hi ha una pileta per refrescar-se.

Aquesta situació ha provocat una allau de construcció de piscines, a la qual s’ha unit un fet com la pandèmia. La gent ha passat molta estona a casa i, per tant, totes les ‘comoditats’ són poques. Empreses com Hidrobalear han vist augmentar la demanda “un 20%, de particulars i de promotors”, diu Alicia Encuentra, portaveu de la companyia.

Les xifres d’evaporació que aporten els geògrafs de la UIB “són alarmants i preocupants”, afirma Margalida Ramis, portaveu en matèria de territori del GOB Mallorca, entitat que acaba de demanar als ajuntaments de Felanitx i Palma que no permetin més piscines en sòl rústic, aprofitant la revisió dels seus planejaments. “I ho continuarem reclamant a la resta de municipis, perquè l’aigua és un bé escàs, no ens cansarem de dir-ho, i cal recordar que estam davant d’un tema de sobirania alimentària també”, diu. “El consum humà ha de ser prioritari i, en llocs com Eivissa, els rics compren camions d’aigua per a les seves piscines i jardins tropicals, mentre els pagesos no poden regar com toca o ho fan amb l’aigua de les basses de depuració, no sempre regulars ni amb les millors condicions”, afegeix.

Davant de la proliferació de construcció de piscines, que amb una simple passejada a municipis amb activitat i tradició residencial com Andratx i Capdepera es pot observar que no ha aturat, sinó que s’incrementa, el Govern va decretar un límit d’una instal·lació per parcel·la en rústic, amb un màxim de 35 metres quadrats i 60 metres cúbics d’ocupació. Tampoc no es poden fer piscines als àtics del centre antic de Palma.

Són límits que intenten frenar l’impacte territorial i paisagístic que té la construcció d’un element com és la piscina, el qual ha esdevingut “una icona del confort, dels temps moderns, però que representa un consum d’aigua molt important”. “No hem d’oblidar que cada piscina, una vegada hi afegim l’evaporació, s’omple 1,2 pics a l’any, i això afecta els recursos hídrics”, hi insisteix el geògraf Enrique Morán, que va elaborar l’estudi a partir d’una cooperació amb Angela Hof, investigadora d’ecologia urbana de la Universitat de Salzburg.

Enguany, amb un estiu especialment dur pel que fa a la temperatura, els experts temen que n’hagi crescut la demanda. Encara no en tenen dades, però és molt possible que la tendència es mantingui a l’alça. De fet, alguns agents immobiliaris opinen que només amb piscina es podran fer viables diferents propietats per a la venda, si es té en compte l’increment de la temperatura.

Mentrestant, ajuntaments com el de Campos, Artà i Deià ja han dictat bans en què prohibeixen expressament omplir les piscines i regar jardins amb aigua apta pelr a consum humà. Si s’observa el consum d’aigua dels darrers 20 anys, amb excepció dels dos de pandèmia, en què el turisme va caure, ha augmentat amb prop de 20.000 milions de litres entre el 2000 i el darrer considerat ‘normal’, el 2019.

Una de cada tres il·legalitats en rústic inclou piscina

Una de cada tres il·legalitats que l’Agència de Defensa del Territori (ADT) va detectar el 2021 tenia una piscina. En concret, 65 dels 195 expedients que es varen aixecar l’any passat, un 33%, tenien alguna instal·lació aquàtica entre els elements denunciats. Dels 65, només 5 eren infraccions en què la piscina era l’única protagonista, mentre que en la resta de casos hi havia altres edificacions també. En tot cas, queda palesa la creixent presència d’aquest tipus d’equipaments en el sòl rústic. 

Empreses conscients del problema innoven

El sector –almenys les empreses locals consultades, com Hidrobalear– és conscient que l’aigua és un gran problema actualment. “Una piscina avui consumeix una quarta part dels recursos i dels químics que necessitava fa 20 anys. Les regulacions i el compromís de les empreses que volem innovar ens han duit a aplicar noves tecnologies, filtres i altres equipaments molt més eficients que també redueixen el consum elèctric”, assegura Alicia Encuentra, portaveu de l’empresa. Una de les solucions que s’implanten cada vegada més és l’aigua salada, “que ja no és una raresa, sinó que cada vegada n’hi ha més”. Però una de les mesures més efectives, segons aquesta empresa, és la implantació de “cobriments flotants, per als moments en els quals no s’empra la instal·lació. Poden reduir fins a un 70% l’evaporació i, per tant, són una gran solució que recomanam. A més, n’hi ha de molts tipus que s’adapten al pressupost i a la realitat de cada cas”, assegura.

stats