Els pinars bruts, un perill permanent d’incendi

Molts boscos encara acumulen arbres caiguts durant el gran temporal de 2001

La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat reconeix que el volum de biomassa dins els pinars de les Balears és extremadament elevat, la qual cosa incrementa les possibilitats d’incendi. El director general, Llorenç Mas, recorda que ara hi ha una línia de 2,5 milions d’euros que controla el Fons de Garantia Agrària (Fogaiba), que va dirigit a la gestió forestal i que subvenciona en funció del nombre d’hectàrees sotmeses a neteja.

Eivissa com a exemple

Mas posa d’exemple la recent intervenció sobre alguns boscos d’Eivissa com a pla pilot. Es tracta de terreny forestal afectat de ple pel darrer cap de fibló, el 23 d’octubre de l’any passat, i que arrabassà uns 200 pins. “La neteja i retirada de la major part de biomassa és una manera d’aconseguir que els nostres boscos guanyin en salut i conservació, alhora que ens permet posar en marxa una indústria forestal pròpia”, assegura.

En aquest camp tothom reconeix que hi ha molta feina per fer, perquè gran part dels pinars de Mallorca encara acumulen molta de la biomassa generada pel gran temporal de l’11 de novembre de 2001, amb vent huracanat de 150 km/h que va tombar al voltant de 150.000 pins, la pitjor devastació forestal que es recorda en els darrers temps. Des de la Conselleria de Medi Ambient es reconeix que cal fer la neteja i que, malgrat que hagin passat quasi 20 anys del desastre ecològic, encara hi ha molta massa forestal que esdevé una amenaça, any rere any, quan arriben els mesos més calorosos. A més, uns boscos mal cuidats, com ho són la gran majoria, també dificulten l’activitat cinegètica.

L’arquitecte Joan Bauçà, de l’àrea tècnica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, entitat que reconeix la important passa feta des del punt de vista legislatiu per donar un marc legal a la reducció de les emissions de CO 2 amb la Llei de canvi climàtic, corrobora els beneficis que suposaria una bona neteja dels boscos i posa d’exemple la finca privada de Son Conill, al puig de Bonany (Petra). “És una excel·lent acció del seu propietari, Guillem Garí, que de manera directa ajuda a la conservació d’un espai catalogat com a ANEI, i que crec que molta gent hauria de seguir per reduir el perill permanent d’incendi que tenim cada estiu”, remarca. Bauçà insisteix que cal conscienciar-ne els propietaris de finques forestals i posar al seu abast les eines administratives per a una bona conservació del medi ambient.

Una ullada cap enrere

La neteja forestal es duia a terme durant les darreres dècades del segle passat, quan l’ofici de llenyataire, que netejava els pinars, facilitava la crema de pinassa en els forns moruns de les teuleres del Pla, Manacor, Campos i Felanitx, fet que creava llocs de feina de manera directa. En aquest aspecte, totes les opinions dels experts apunten que caldrà tornar a mirar al passat per assolir un futur més sostenible.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF