Una passejada pels carrers de la vergonya

PalmaJa se sap que tots els racons de la ciutat, des de l’ínfima rajola fins a la font més elegant, estan tenyits d’història i, de la seva memòria, en són petges discretes. Detalls que hem anat normalitzant: una filera d’arbres, l’estàtua mòbil de Calder, les arrels d’un ficus i el nom d’un carrer resulten tan familiars que, en creuar-los, la mirada sovint ni s’hi detura. Però és com anar a un museu: la visita agafa força si es coneix la història i el perquè de cada quadre. Amb els carrers ocorre el mateix i és evident que res en la tria de la seva nomenclatura és casual ni fortuït.

Avui, Martí Gené, docent i aficionat a la toponímia, condueix una de les rutes guiades que s’organitzen aquest cap de setmana a Palma dins el cicle Jane’s Walk. Amb el títol ‘Els carrers de la vergonya’, l’itinerari promogut per Gené té com a objectiu descobrir els noms de carrers franquistes de la ciutat.

La ruta

La passejada comença pels voltants de la plaça París, al carrer Joan Massanet i Moragues, que va ser batle franquista i urbanitzador de Son Serra de Marina; continua pel carrer Francesc Fiol i Juan, falangista condecorat, membre del Consell Provincial del Movimiento i membre de les comissions depuradores de mestres. El tercer punt de la ruta és al carrer Francesc Suau, regidor falangista. Continua i es deixa a mà esquerra la plaça de bous. Només travessar el carrer Eusebi Estada topam amb el de Miquel Villalonga, germà del Llorenç, l’escriptor. Aquest va participar en l’aixecament militar del 1936 i combaté els intel·lectuals catalanistes.

El camí prossegueix amb algunes aturades fins a arribar al carrer dels Reis Catòlics, un nom imposat pel règim franquista l’any 1942 amb la intenció d’exaltar la grandesa i la unitat espanyoles.

Tornant cap al centre pel carrer Aragó s’arriba al carrer Torcuato Luca de Tena. Periodista i director del diari monàrquic ABC, va ser nomenat marquès per Alfons XIII i afirmava que la llengua de Mallorca no era el català.

El carrer Tous i Ferrer també té reminiscències feixistes. Col·laborador amb el franquisme a través del diari Ultima Hora, Tous i Ferrer va ser qui va promoure la campanya de recollida de donatius per a la construcció del monument de la Feixina.

La meitat de la ruta coincideix amb la plaça d’Espanya, anomenada plaça de la Porta Pintada fins que el 1936 el règim franquista en va canviar el nom.

El tram de les Avingudes que hi ha just davant la plaça d’Espanya és l’avinguda de Joan March, empresari reconegut històricament per haver finançat la insurrecció militar amb els doblers que va guanyar amb el contraban de tabac. Després de l’avinguda del Comte de Sallent s’arriba a l’avinguda d’Alemanya, un nom que va ser proposat pel regidor Guillem Cicerol, militar que va voler agrair els enviaments d’armes i el suport financer i diplomàtic a les nacions feixistes aliades. Així, el que en el seu temps era l’avinguda del Marquès de la Sènia va passar a dir-se Via Alemanya, en homenatge a Hitler. Per aquest mateix motiu, Via Portugal recordava el dictador portuguès António de Oliveira Salazar, i la Via Roma, el dictador italià Benito Mussolini.

En direcció a la mar es continua fins a la plaça de Weyler. Valerià Weyler Nicolau (1838-1930) va ser un militar de carrera, capità general i governador de Cuba; va reprimir amb gran violència la insurrecció contra Espanya.

L’itinerari prossegueix per la plaça de Joan Carles I, passa per la plaça de la Reina i acaba finalment a l’avinguda d’Antoni Maura. Aquest darrer va ser president del Consell de Ministres durant el regnat d’Alfons XIII.

El promotor d’aquesta ruta ‘de la vergonya’, Martí Gené, destaca que ha seleccionat només desset dels molts carrers amb reminiscències feixistes i franquistes de Ciutat. La seva proposta es basa en la feina d’investigació que va fer Gabriel Bibiloni, lingüista i professor de Filologia Catalana de la UIB, que va publicar l’any 2013 Els carrers de Palma, toponímia i patrimoni de la ciutat.

Proposta de canvis

Martí Gené és també membre de la CUP Palma. A través del seu partit, ha presentat a l’Ajuntament un llistat alternatiu amb una proposta de canvis per als noms d’aquests carrers. Molts es basen en les recomanacions de Gabriel Bibilioni, que aposta per la recuperació dels noms anteriors al 36, com és el cas de la Ronda de Ponent per a l’actual avinguda de l’Argentina; el carrer de l’Hort del Rei per substituir l’avinguda d’Antoni Maura, i plaça de la Porta Pintada en lloc de plaça d’Espanya. També defensen els noms més populars d’algunes places, com la de les Tortugues per substituir l’actual de Joan Carles I, o plaça de la Llibertat, que era la nomenclatura original, fins al 1954, de la plaça de la Reina.

L’Ajuntament

L’Ajuntament de Palma estudiava canviar el nom d’alguns dels carrers. En concret, es pretenia modificar el nom de l’avinguda d’Alemanya, de Portugal i Roma. Fins i tot s’havien fet fer les plaques amb els noms d’avinguda del Gran, General Consell i carrer dels Jurats, però la manca de consens amb els socis de govern, i més concretament la manca de voluntat dels socis socialistes, varen obligar a postergar la decisió.

Segons el regidor de Cultura, Patrimoni i Memòria Històrica, Llorenç Carrió, s’ha creat una comissió de toponímia, en el marc de la Llei de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, que haurà de decidir si tirar endavant el canvi de nomenclatura. Carrió espera que la comissió es pugui crear en els mesos vinents i assegura que farà tot el possible perquè el canvi es pugui fer efectiu durant aquesta legislatura.

Catalina Tarongí

Hi ha carrers de menys renom que en canvi sí que s’han pogut desfer del llegat franquista. És el cas de l’antic Belchite, al barri de la Vileta, que des de divendres ha passat a dir-se Catalina Tarongí. Aquesta jueva va ser cremada per la Inquisició espanyola l’any 1691 per no voler renunciar a les seves creences religioses. Tarongí va morir en un acte de fe juntament amb el seu germà i més de trenta jueus.

Segons el batle de Palma, Antoni Noguera, es pretén d’aquesta manera pal·liar la manca de noms de dones que hi ha a Ciutat, “una injustícia històrica que cal combatre”, ha afirmat.