El parc aquàtic il·legal de Menorca torna a tancar després d’haver burlat les ordres judicials i municipals de clausura
Els intents del Govern per donar un encaix legal a mida a la instal·lació han fracassat i ja només el nou PTI pot evitar que el Consell de Menorca hagi d’indemnitzar els promotors amb 32 milions d’euros
PalmaNi la justícia ni el favor polític ho han pogut evitar. L’Splash, el parc aquàtic il·legal que fa deu anys es va construir al sòl rústic de Biniancolla amb el pretext que contribuiria a la desestacionalització turística, ha hagut de tancar aquest dissabte de bell nou les portes. Protumesa, l’hotelera de l’expresident de la patronal menorquina Lluís Casals, ha acatat l’ordre de clausura dictada per la batlessa de Sant Lluís i ha mantingut inoperatives les piscines i els tobogans que dia primer de maig havia tornat a obrir al públic, tot desafiant els pronunciaments judicials i del Consistori.
A diferència del setembre passat, quan va ser necessària la intervenció dels agents i tècnics municipals, aquesta vegada la clausura s’ha duit a terme sense la presència de la Policia Local, que, segons la propietat, hauria suposat un cop dur per a la imatge turística de la cadena. Els mateixos responsables de l’hotel han tancat l’accés al parc, que, igualment, el Consistori certificarà dilluns.
El grup Minura Hotels diu que, amb la clausura temporal del parc, es perden 20 llocs de feina i dos milions i mig d’euros, ja que s’han cancel·lat més de 6.000 reserves i 18.000 estades que condicionaven l’allotjament a l’hotel al fet que el parc aquàtic estigués operatiu. Si el tancament s’allarga tota la temporada, avisa l’empresa, la desfeta econòmica serà encara més gran, ja que es deixaran de comptabilitzar més de 50.000 estades.
“Personalment, no em fa nosa que el parc estigui en funcionament i em sap greu haver d’arribar a aquest extrem, però no puc desobeir tres sentències judicials”, argumenta la batlessa, Loles Tronch. Les dues darreres, aquest mateix hivern, han vingut del Tribunal Superior de Justícia, que ha rebutjat que es pugui continuar cautelarment amb l’activitat.
“L’any passat ens van donar la seva paraula que enguany ja no vendrien el parc als touroperadors i ho han incomplit”, apunta Tronch. Així que la clausura de la instal·lació s’allargarà almenys mentre no hi hagi un pronunciament ferm del Tribunal Suprem o, en cas contrari, la legislació a mida de l’administració doni un motiu legal per a la reobertura.
El Decret de simplificació administrativa (2024) ho intentà en deixar en mans dels ajuntaments la possibilitat d’autoritzar la legalització d’instal·lacions complementàries que siguin “imprescindibles o inescindibles” per tal de poder desenvolupar l’activitat principal.
I, ara, el decret llei dictat l’abril pel Govern contra l’oferta il·legal i la reconversió turística també ha inclòs una disposició addicional específica per a Menorca que tampoc no ha aconseguit el seu propòsit. L’articulat dona l’opció d’autoritzar les instal·lacions dels establiments turístics existents que estiguin situats “en sòl urbà o rústic, comú o protegit, excepció feta dels parcs naturals i les àrees de prevenció de riscos”. I resulta que el terreny rústic on es construí el parc, tot just al costat de l’hotel, també és una àrea de prevenció de riscos.
“Els serveis jurídics m’ho han deixat clar i, per aquesta errada, no s’hi podran acollir”, confirma la batlessa. Per tant, a l’administració ja només li queda una bala: el nou Pla Territorial Insular (PTI), que el Consell de Menorca anuncia per a principi d’estiu i que també pot legislar a favor de la legalització. Els partidaris hi veuen un argument controvertible: evitar el pagament dels 32 milions d’euros d’indemnització que el promotor reclama als tribunals en cas que hagi de tancar definitivament el parc. I és que, efectivament, va ser la mateixa administració, l’Ajuntament i el Consell insular també en governs del PP, la que, tot i els informes tècnics desfavorables, va declarar el 2014 l’interès general de l’obra amb l’excusa que el parc aquàtic, una instal·lació absolutament estacional, contribuiria a la desestacionalització turística de Biniancolla.
Tot i que posteriorment la llicència d’obres fou declarada nul·la de ple dret, el Consorci insular per a la Protecció del Sòl Rústic manté paralitzat l’expedient de restitució que tramitava per tal de forçar el compliment de la sentència i fer efectiva la demolició del parc.
Es pretén així guanyar temps per trobar-li un encaix legal i evitar, de passada, un nou cas com el de Cesgarden, la promotora hotelera que el Consell de Menorca va haver de compensar amb 28,8 milions d’euros per haver impedit el 2003 a través del PTI la construcció del complex hoteler de 600 places que volia aixecar a Son Bou, però que ni tan sols va arribar a començar. Tot i que no es mogué ni una sola pedra, la primera institució menorquina va haver d’indemnitzar la companyia hotelera mallorquina fins i tot amb el lucre cessant del que suposadament hauria arribat a ingressar.
El GOB i Més per Menorca denuncien el “greu cas d’urbanisme a la carta” que pot suposar amnistiar el parc aquàtic de Biniancolla quan ja fa deu anys que està en funcionament.