Palma s'alça contra la violència masclista i recorda les dones palestines

PalmaProp de 1.500 persones, dividides en dues manifestacions, han clamat a Palma amb un objectiu comú: posar fi a la violència masclista. Aquest dimarts, la Coordinadora Transfeminista de Mallorca i el Moviment Feminista de Mallorca han marxat dividits en dues protestes pels carrers de Palma en commemoració del Dia internacional per a l'erradicació de la violència contra la dona.

La mobilització que ha organitzat la Coordinadora Transfeminista ha sortit a les 18.30 h de la plaça de la Porta Pintada mentre que l'altra ha arrencat de la plaça d'Espanya a la mateixa hora. Ara bé, amb destinacions diferents: la plaça de Cort i la plaça del Tub, respectivament. Tot i la clara diferenciació entre ambdós moviments, la portaveu de la Coordinadora Transfeminista de Mallorca, Sara Barceló, ha considerat que la convocatòria transinclusiva “ha sumat molta gent que d'altra manera no hauria sortit al carrer” i ha celebrat que “les dues manifestacions fan que hi hagi més gent perquè hi ha mes representació”. Alguns dels assistents han explicat a l'ARA Balears que s'han sumat a la manifestació de la Coordinadora Transfeminista perquè “és més inclusiva”, tot i que han remarcat que “el més important és manifestar-se”. 

Enguany, la Coordinadora s'ha manifestat sota el lema 'Combat la violència masclista milita feminista'. La frase fa al·lusió a “la crida col·lectiva i a la reorganització social en un context polític en el qual els fets s'aconsegueixen amb lluita i organització”, ha explicat Barceló. En aquesta convocatòria també s'hi han sumat organitzacions antiracistes i associacions de joves, entre d'altres. Per la seva banda, el Moviment Feminista s'ha mobilitzat sota el lema 'El masclisme mata, la lluita feminista ens sosté'. 

Entre els manifestants es podien apreciar alguns mocadors típics de Palestina –kufiya– i també pancartes que recordaven les dones de Palestina que han patit un genocidi per part de l'estat israelià. Les batucades han esdevingut les grans protagonistes d'ambdues manifestacions, acompanyades pels crits que reclamaven que no hi pot haver “cap agressió sense resposta”. 

Els assistents han preparat diferents iniciatives per mostrar el seu rebuig a la violència de gènere. El col·lectiu Flama ha vestit una dona de xandall on cada persona que ho desitjàs podia apuntar el nom del seu agressor. “Hi ha moltes converses sobre agressions i abusos que només es parlen a bars. Perquè no xerram d'això públicament perquè més gent pugui saber qui són els agressors que l'envolten. Ho continuarem fent fins que no hi hagi ni un nom apuntat”, ha dit la protagonista de la iniciativa.

Per altra banda, un grup de dones ha elaborat un atrapamasclismes que lluïen pels carrers de Ciutat. També a la manifestació del Moviment Feminista hi ha hagut un espai per a les dones assassinades que han representat a través d'un llençol blanc amb unes lletres liles que deien: “Espai per a les dones absents”.

A les manifestacions hi han participat representants del PSIB i del PP, entre d'altres, a més de la directora de l'Institut Balear de la Dona (IBDona), Cati Salom. D'altra banda, la Coordinadora Transfeminista de Mallorca ha reivindicat en el seu manifest que els drets "no es poden donar per fet, "sinó que cal "defensar-los per resistir i avançar".

Així, han fet una crida a reforçar la lluita feminista davant un context polític en el qual, al seu criteri, la reacció "pren cada vegada més força". També han remarcat que la violència masclista "no és un fet aïllat ni una fatalitat inevitable sinó una expressió directa d'un sistema patriarcal i capitalista", i han carregat contra institucions que "intenten fer creure" que aquesta violència són episodis puntuals. "El feminisme liberal i institucional intenta instrumentalitzar el relat del terror i la por que han de sentir les dones, proposant un discurs alarmista darrere d'una suposada seguretat per a les dones", han criticat, a més d'afegir que s'"alinea" amb el programa de la dreta i l'extrema dreta i "alimenta el discurs classista, masclista i racista".

A parer seu, la seguretat implica tenir les necessitats bàsiques cobertes, és a dir, "poder accedir a un habitatge digne, tenir aigua, llum i pa, combatre la feminització de la pobresa i posar en el centre de les polítiques públiques les més castigades pel capitalisme salvatge".

També han advertit en el manifest de l'"alarmant repunt" dels discursos d'odi, l'augment de les agressions sexuals i la violència vicària, com també de noves formes de control digital. "Mentre les violències creixen, l'ofensiva ultraconservadora avança", han sostingut.

D'altra banda, han censurat la "repressió institucional": "Mentre ens diuen que confiem en l'Estat per protegir-nos, ens envien policies a les manifestacions, ens criminalitzen amb la Llei mordassa i limiten cada vegada més el dret a la protesta", han assegurat les organitzadores de la mobilització.

Igualment, han fet referència a l'avortament, reivindicant-lo com un dret fonamental i no "un dret reservat a unes poques". "La presència massiva d'objectors de consciència, la falta de recursos en la sanitat pública i els judicis morals que encara pesen sobre nosaltres converteixen un dret bàsic en un laberint d'obstacles", han assenyalat.

Amb tot, han subratllat que el feminisme es construeix dia a dia i que els drets es defensen militant i "teixint comunitat davant l'odi i la precarietat". "Avui, com sempre, afirmem que no ens faran callar, no ens invisibilitzaran, no ens dividiran", han conclòs.

La portaveu Sara Barceló ha apuntat també en declaracions als mitjans de comunicació que el fet que hi hagi dues manifestacions suposa que "més gent" surti al carrer. "Creim que comparat amb la resta de moviments socials, tant el 25-N com el 8-M –Dia de la dona– continuen traient molta gent al carrer i en part és per això", ha considerat.