La ciutat envaïda
Societat 13/11/2021

Palma afronta una nova rehabilitació integral de la ciutat antiga

Revisat per Joana Roca Cladera
3 min
Detall de la reforma número 2 del Pla Alomar, que destruïa el barri del Puig de Sant Pere.

PalmaEls projectes urbanístics de les reformes interiors de la ciutat començaren amb els plans d’Alenyar el 1912, el de Bennazar del 1917 i amb les idees de Forteza dels anys 20 i 30, tots abans de la Guerra Civil. Aquests projectes seguien la idea, molt estesa a Europa, que calia fer cirurgia urbana per obrir “en canal” la ciutat medieval. Sort que aquelles idees no es dugueren a la pràctica. Del pla més ambiciós, el de Bennazar, només es va fer el tros del carrer de la Constitució.

Després de la Guerra Civil, l’any 1943, l’Ajuntament va aprovar el Pla de Gabriel Alomar. La part més rellevant va ser la urbanització de Jaume III, arrasant alguns carrers i cases antigues i tota la zona dels horts d’en Moranta. També va ser important la reforma del mercat de l’Olivar i la plaça Major. Les altres reformes del Pla Alomar quedaren al calaix, com la reforma núm. 2, que destruïa tot el Puig de Sant Pere.

Durant els anys 60 i 70 hi va haver altres intervencions més focalitzades que varen deixar una empremta important. Una de molt rellevant va ser la creació, el 1968, de s’Hort del Rei, producte de l’esbucament dels edificis que hi havia baix de l’Almudaina, inclosos el teatre Líric i l’hotel Alhambra. Una altra va ser l’esbucament del quarter de Sant Pere, de signe contrari a la construcció de l’edifici dels habitatges per a militars, damunt el baluard del Príncep. Després de l’esbucament del quarter de Sant Pere, el Ministeri de l’Exèrcit va subhastar el baluard on estava ubicat. El va adquirir una empresa privada, fet que va donar lloc a un intent d’especulació que més endavant s’explicarà.

Les murades davant la Seu varen ser conservades i declarades monument nacional, però la catastròfica autopista que passava per davant la Seu va deixar una gran esplanada perfecta per… fer-hi un pàrquing! Gràcies a la visió de futur de moltes persones de Ciutat, el projecte es va aturar amb la campanya “Parc sí, Pàrquing no!” i l’Ajuntament va promoure un concurs i encarregar el que coneixem com a parc de la Mar. No va ser un projecte ni fàcil ni breu. Va durar molts anys fins que els reis d’Espanya l’inauguraren el 1984.

La rehabilitació integral del barri del Puig de Sant Pere fou la primera que es va dur a terme a l’estat espanyol. Per què a Palma? Doncs per una reacció dels veïns i veïnes del Puig contra l’especulació que va donar peu a un ensorrament que va causar dos morts. Després de l’enderroc del quarter de Sant Pere i la subhasta del baluard del mateix nom (10.000 m2), l’Ajuntament de Palma li va donar una important edificabilitat al Pla del 1963. Curiosament, part de les murades que l’envoltaven, de manera sobtada, es varen ensorrar i varen oferir una vista espectacular damunt la badia de Ciutat. El Ministerio de Educación Nacional va obligar a reconstruir-les.

Posteriorment, l’empresa que havia adquirit els terrenys va començar a comprar cases al carrer Pólvora per aïllar el baluard del barri degradat del Puig de Sant Pere. En comprar-les, les declarava en ruïna i n’expulsava els habitants. Amb tot aquest procés varen caure dues cases i varen morir dues persones. Era l’any 1975. Els veïns del barri es varen plantar contra el procés especulatiu i els ciutadans i el Col·legi d’Arquitectes els varen donar suport. L’Ajuntament va declarar el baluard com a zona verda i la Direcció General d’Arquitectura de l’estat espanyol va encarregar el Pla especial del Puig de Sant Pere. El pla es va redactar el 1977 i no va ser aprovat fins al 1980, amb el primer ajuntament democràtic de Ciutat.

El 1981 el barri del Puig tenia 259 cases i 729 habitants. La seva població, originalment dedicada a la mar, va anar desestructurant-se i perdent la identitat tradicional, amb una composició social totalment diferent, com als altres barris. La rehabilitació del Puig es va fer en cinc etapes i combinava diverses iniciatives coordinades. La d’habitatge social era la més important, ja que s’aconseguia la rehabilitació de 35 immobles i un centenar de cases, tot mantenint la tipologia arquitectònica i urbanística del barri. També se cercava el manteniment de la població tradicional mitjançant lloguers molt assequibles. Es va impulsar una política social d’ajuda a tota la població, enfortint l’associació de veïns i la participació social tot creant espais culturals i fent serveis socials de proximitat. Per rematar el Pla, es creava el 2004 un equipament per a tota la ciutat amb la rehabilitació del baluard de Sant Pere i la seva transformació en un centre cultural internacional.

stats