Societat 28/05/2021

Els pagesos de Mallorca pagaran gairebé un 90% menys pel compost

El Consell construirà cinc plantes per tractar la matèria orgànica que produiran aquest recurs a un preu molt més barat que l’actual

3 min
Amb aquest compost, els terrenys de l’illa recuperaran nutrients que milloraran la qualitat del sòl

PalmaEl Consell de Mallorca preveu posar en marxa cinc noves plantes per tractar la matèria orgànica que permetran reduir fins a gairebé un 90% el cost del compost que compren els pagesos. Ara, paguen entre 70 i 90 euros per cada metre cúbic, mentre que la institució insular el vendrà a menys de deu euros. “Necessitam ser autosuficients per abaratir costos, i amb aquest preu el sector primari serà més competitiu”, afirma la consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot. Avui dia el Consell ja produeix compost, però en un volum molt reduït, i la intenció és fer-ho en quantitats industrials. 

El compost que es produeixi a les futures plantes serà de primera qualitat i no provocarà molèsties d’olors a les zones adjacents. També se’n farà un d’especial per a producció agrícola, que en aquests moments cal importar de fora, cosa que genera un impacte ambiental durant el transport i n’encareix el cost. Tot això permetrà que els terrenys de l’illa recuperin nutrients que millorin les propietats del sòl, segons apunten fonts del departament de Medi Ambient. El tractament de la matèria orgànica per convertir-la en compost permetrà crear una economia circular, segons la consellera, i afegeix que “hem de deixar de pensar que és fems i convertir-la en un recurs”. Actualment, però, encara estam enfora d’arribar a aquesta situació. El 40% dels residus que es cremen cada any a la incineradora de Son Reus són orgànics.  

L’equip d’Aurora Ribot treballa des de l’inici de la legislatura en el projecte de les plantes per capgirar la situació i complir amb el Pla director sectorial de residus no perillosos de Mallorca, aprovat el maig de 2019. La possibilitat de finançar el projecte amb els fons europeus suposa una gran oportunitat per accelerar la iniciativa, que necessita una inversió de prop de 200 milions d’euros, segons les mateixes fonts consultades. De fet, és el projecte més costós dels 24 que formen part del pla Mallorca Circular Next Generation, que va donar a conèixer dijous la presidenta del Consell, Catalina Cladera. 

Les plantes de tractament es faran tant sí com no, però en cas d’aconseguir pagar-les amb les ajudes fucionarien a partir de 2026. Si no és així, la iniciativa es perllongaria dos anys més. Les instal·lacions s’ubicaran a Calvià, Llucmajor, Marratxí, Santa Margalida i Felanitx, i les d’aquests tres darrers municipis també tractaran els llots procedents de les depuradores. Aquesta descentralització evitarà que els ajuntaments hagin de dur els residus orgànics a Tirme, l’únic punt de l’illa on ara es poden tractar. Això escurçarà els desplaçaments dels camions, cosa que minvarà les emissions contaminants i la despesa econòmica. El projecte també preveu adoptar mesures tècniques per incrementar la quantitat de matèria orgànica tractada procedent de les cases i dels hotels, els restaurants i les cafeteries. En aquests moments s’està acabant la redacció dels projectes bàsics i ja s’han iniciat les tramitacions administratives necessàries per a l’aprovació del projecte.

Impuls a l’eficiència energètica

El segon projecte més car del pla Mallorca Circular Next Generation proposa treballar per l’eficiència energètica dels municipis de l’illa destinant-hi 100.000.000 d’euros per incentivar l’estalvi energètic i del consum d’aigua. En matèria de transició energètica, en el document també destaca una iniciativa per promoure la generació d’hidrogen construint una planta que el generi perquè serveixi de combustible net per a busos públics i els camions de residus. El pressupost necessari és de 10.000.000 d’euros. En la mateixa línia, el Consell vol planificar accions en hotels d’un o diversos municipis per garantir l’ús eficient dels recursos naturals. L’objectiu és reduir emissions contaminants, la generació de residus, el consum d’aigua i fomentar la venda de productes de quilòmetre zero als allotjaments turístics. La inversió prevista hauria de ser de 25.000.000 d’euros. De fet, la institució insular té un altre projecte per impulsar l’agroecologia a Mallorca a fi de revitalitzar el sector primari i garantir l’abastiment de productes ecològics de proximitat. La proposta necessita un pressupost de 6.500.000 euros. Finalment, en el pla es preveu un projecte per iniciar una prova pilot per reutilitzar les botelles de vi de vidre.

stats