“Els pagesos ja no van de varietats autòctones, van d’espècies productives”
El baix rendiment de les races locals, el canvi climàtic i la demanda de fruita forana són les plagues que han condemnat els fruiters de les Illes
PalmaLa pruna frare blanc, la poma jesusa i la pera de la nau són noms de fruites que un temps ocupaven un lloc al camp de les Balears i que ara ja no se sembren. La desaparició de varietats locals d’arbres fruiters és una realitat que no atura d’augmentar. De fet, els experts adverteixen que la majoria dels arbres de fruita dolça estan en perill d’extinció al camp de les Illes.
“Les explotacions ja no són rendibles i la varietat local ja no compleix allò que el consumidor cerca”, explica Carme Garau, cap de Producció Vegetal de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears. El fet és que els agricultors prioritzen la sembra d’espècies foranes que tenen un nivell de producció més elevat que les locals, per una qüestió de rendibilitat econòmica. “Els pagesos ja no van de varietats autòctones, van d’espècies productives”, afirma Joan Crespí, propietari del viver que du el seu nom, ubicat a Búger.
Fixar-se en l’aspecte
Un dels fets que han influït en la tendència a consumir fruites produïdes a l’estranger és l’aspecte extern. “Tenen unes característiques més agradoses per a la vista del consumidor”, diu Garau, un factor que ha duit a un augment notable de la demanda de les espècies foranes i ha deixat en segon pla el consum de fruita local, de quilòmetre zero.
“Avui dia la gent compra per la vista”, assegura també Gabriel Llabrés, propietari de Viveros Hermanos Llabrés, amb seu a la carretera de Manacor. Aquest és un fet que corrobora l’expert en jardineria tradicional Manel Gomáriz: “Vas a qualsevol supermercat i hi trobes productes que tenen molt bon aspecte, res a veure amb el que teníem abans. Es ven tot allò que ve de fora, no el que és d’aquí”. Hi ha un sentit de renúncia quan Crespí afirma que “val més fer feina amb el que et demanen que haver d’anar a oferir”.
El vi i l’oli, un cas singular
Ben diferent dels fruiters esmentats és el cas de les vinyes i oliveres. Els sectors del vi i de l’oli són els que impulsen d’una manera més notòria el valor dels productes elaborats amb varietats locals. Ho fan, diuen els experts, amb l’objectiu de diferenciar-se de la resta de marques que venen de fora.
En tot cas, la desaparició dels fruiters endèmics de les Balears també es vincula a les condicions meteorològiques. “Antigament, teníem un hivern, un estiu i una primavera, i ara ja no. El canvi climàtic ens juga males passades. La fruita treu flor dos pics a l’any”, confirma Llabrés.
Amb la finalitat d'evitar la progressiva minva del nombre d’arbres fruiters propis de les Balears, l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), fa més de 20 anys, va començar a elaborar una col·lecció in vivo d'espècies locals. Actualment, ja emmagatzema 260 varietats sembrades a finques públiques. “A escala estatal, som una de les comunitats autònomes que tenen major riquesa de varietats. Anam per davant de la resta. S’ha fet molta feina amb la recuperació i la descripció de cada una. Som l’enveja de molts”, assegura la cap de producció vegetal de l’IRFAP, Carme Garau.
La institució posa a disposició pública les varietats que es conserven al Banc de Germoplasma de les Illes Balears, i ho fa de manera gratuïta. Els sol·licitants només han de presentar una petició de material que ha d’ajustar-se al calendari de cessió de gemmes corresponent de cada espècie i registrar-se telemàticament. En les dates indicades de lliurament de material, el servei de cessió i de multiplicació vegetativa proporciona les mudes per fer l’empelt a tots els qui ho han sol·licitat. Les varietats que ofereix l’IRFAP s’han recuperat a partir dels mateixos pagesos, llevat de la situació excepcional de la vinya, que va comptar amb la tasca de conservació d’Arnest Mestre, l’impulsor del cooperativisme agrari a Mallorca. Va ser l’any 1914 quan Mestre va enviar prospeccions de vinya de varietat local al Banc de Germoplasma de Madrid. Gràcies a aquella iniciativa, molts anys després, el 1999, es va poder sembrar el primer banc de vinya a la granja de la Conselleria, procedent de les prospeccions locals que Mestre havia enviat a fora.
