Pagesos ecològics demanen la retirada de la llei agrària perquè "prioritza els usos no agraris i l'especulació al camp"

PalmaUna vintena de pagesos de diferents punts de Mallorca han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei agrària de les Illes Balears, que es troba actualment en exposició pública, i n’exigeixen la retirada immediata. Consideren que el text “suposa la renúncia definitiva a una activitat agrària digna i funcional” i denuncien que, sota una aparença de llei verda, “obre la porta a més urbanització encoberta, especulació i usos no agraris al sòl rústic”.

El cas és que, com va avançar l'ARA Balears, una de les mesures més polèmiques és la possibilitat d'acollir fins a 10 turistes per explotació agrària professional, un fet que els portaveus del col·lectiu de pagesos que ja hi han presentat al·legacions consideren "desproporcionat".

En el document que s'ha lliurat a la Conselleria d'Agricultura (promotora de la iniciativa legal) els signants recorden que les Illes han perdut més d’una tercera part de la superfície agrària útil en 35 anys –de 337.000 a 205.000 hectàrees– i que la sobirania alimentària se situa entorn del 15%. Atribueixen el retrocés a la pressió urbanística, l’abandonament de la terra i ara també a la proliferació de centrals fotovoltaiques. “La nova llei no corregeix aquestes tendències, sinó que les consolida”, apunten.

Els pagesos critiquen que l’avantprojecte “consolida el procés de substitució de l’agricultura” en fomentar activitats urbanístiques, turístiques i energètiques dins el sòl rústic. Alerten, a més, que permetria ampliar construccions sota la cobertura d’"ús agrari", eliminar la necessitat de declaració d’interès general per a projectes com agroturismes o plantes solars, i legalitzar edificacions anteriors a 1991. Tot plegat, diuen, “facilitarà la conversió del camp en un gran suburbi”.

Entre les dades que aporten, recorden que entre 2015 i 2023 s’han construït gairebé 3.000 xalets a foravila, que han ocupat més de 580 hectàrees de sòl agrari i forestal. “La llei no només ignora aquesta realitat, sinó que la legitima”, adverteixen. En aquest sentit, consideren que la proposta “redueix la capacitat de control ambiental i urbanístic” i “obre escletxes legals per a usos no sostenibles que res tenen a veure amb l’activitat agrària”.

Tot i valorar positivament alguns aspectes del text –com el reconeixement del paper estratègic del sector agrari, la creació dels contractes territorials i la promoció de la circularitat, entre d'altres–, consideren que són mesures “sense finançament ni convicció” i que no compensen l’efecte liberalitzador de la norma. També denuncien el “menyspreu” a l’agricultura ecològica, “l’única que mostra una tendència positiva en les darreres dècades”.

Simonet demana comprensió

El màxim responsable d'aquesta iniciativa legislativa i de la Conselleria d'Agricultura, el seu titular Joan Simonet, ha explicat en una llarga conversa amb l'ARA Balears (que formarà part del reportatge extens sobre la nova llei que es publicarà al setmanari el cap de setmana) que "no se'ns pot jutjar sempre, el sector del camp, per voler sobreviure econòmicament. Nosaltres hem fet una llei amb molt contingut agrari, que fomenta l'associacionisme, la venda directa, que simplifica fórmules per a la producció energètica respectuosa, i tot plegat és per fer les explotacions més rendibles", ha dit. "Ara bé, també hem de poder preveure, els que vulguin i siguin pagesos professionals, unes estades a les seves finques. Vull recordar que aquesta fórmula és la que reclamen les organitzacions del sector, com per exemple Unió de Pagesos, que a anteriors al·legacions ja varen demanar 10 places turístiques a les explotacions", ha dit el conseller d'Agricultura.

Els signants reclamen que el Govern retiri l’avantprojecte i el substitueixi per una llei “centrada exclusivament a defensar, consolidar i promoure l’activitat agrària”, amb especial atenció a l’agricultura ecològica i a la recuperació de la terra abandonada. “No volem una llei del camp que mati el camp”, conclouen. El conseller d'Agricultura ho ha explicat: "Rebrem les al·legacions, les estudiarem i, per descomptat, incorporarem tot allò que pugui millorar la llei".