Societat 06/11/2022

Les noves matances: més festa que tradició

En els darrers anys n'han aparegut dos formats nous: a la carta i contractant gent per fer la feina

3 min
Imatge d'arxiu d'unes matances tradicionals

PalmaLa matança tradicional ha quedat quasi obsoleta a Mallorca davant la manca de matancers i de noves generacions disposades a mantenir la tradició viva. A més, el canvi de vida d'una societat que ha deixat enrere el camp, on els animals i els cultius tenien un paper protagonista, per entrar en un món més urbanita i digital, ha convertit algunes tradicions mallorquines en una festa que en desvirtua la història, però les manté vives.

Aquests canvis han provocat que apareguin dos nous formats de matances pràcticament desconeguts fins ara i en què l'àmbit festiu ha guanyat terreny a la tradició. La gran majoria de mallorquins que fan matances ja no les entenen com una manera d'obtenir aliments, omplir el rebost i alimentar-se, ara s'han convertit en una reunió d'amics que té com a objectiu passar-ho bé i viure la tradició com una festa, lluny del que era per a les generacions anteriors.

Matances a la carta

Així, d'una banda, trobam com a primer nou format les matances a la carta. Aquelles en què els que volen fer-ne van a la carnisseria i compren la carn ja preparada; no han d'engreixar ni matar el porc i només fan allò que els interessa i la quantitat que en volen. Miguel Tugores, matancer des de fa més de 30 anys, assegura que ara tot s'ha accelerat, que la gent "fa només el que li interessa" i que ja en alguns casos ni maten el porc ni fan les matances com s'han fet tota la vida a les Balears. "Abans les matances eren la manera que tenien les famílies d'omplir el rebost per tot l'any i ara només fan les sobrassades o botifarrons que volen".

En aquest sentit, Toni (que no ha volgut que es faci públic el seu llinatge), matancer des de fa 20 anys, remarca que "les noves generacions sempre cerquen la velocitat i fan ja només allò que els interessa per acabar com més prest millor". A més, defensa que aquesta velocitat ha fet que desapareguin moments i feines tradicionals de les matances com "fer netes les butzes o simplement matar el porc". Tugores manté la mateixa teoria que Toni i destaca que abans les matances duraven tot el dia, des que sortia el sol fins que es ponia, però que ara "només frissen d'acabar i si ho poden fer en tres hores, millor que en quatre". El ritme accelerat de la vida actual ha arribat també a aquest element tradicional de la cultura illenca i ha generat l'aparició d'aquest format nou: ràpid, a la carta i en què la tradició deixa pas a la impaciència i a la velocitat, que acaben canviant la història i el producte final.

Contractar gent per fer tota la feina

L'altre model, cada vegada més habitual, és convertir la tradició matancera en una festa popular, una reunió d'amics que recorden allò que varen viure quan eren petits amb un ambient més festiu. Per això, contracten persones encarregades de fer les matances i dirigir-les per tal d'ells participar-hi d'una manera menys activa que en el format tradicional. Tugores assegura que aquest nou model és cada cop més habitual a Mallorca. El matancer destaca que en moltes ocasions va a finques o cases particulars per fer les matances i ha de dur el porc, les eines i fins i tot treballadors per fer totes les tasques pròpies del ritual matancer, mentre que els organitzadors només hi prenen part puntualment i ho viuen més com una festa que com el que era antigament. "La gent ja no sap què és fer matances ni com es fan, et contracten i tu ho fas tot mentre ells miren o et demanen coses i participen en alguns processos, però de manera puntual", sentencia Tugores.

Per part seva, Toni assegura que en aquest tipus de matances les noves generacions ja no volen ni veure el porc: "A moltes finques quan entr a la soll, tothom desapareix i ja no participen en el procés fins que no he mort i escorxat el porc". "Ara ho viuen com una festa en què s'embruten poc les mans i no volen saber res dels moments més escabrosos, només volen recordar allò que vivien de petits. Realment, el producte que surt d'aquestes matances és secundari en molts de casos", explica Toni.

Els dos matancers coincideixen a afirmar que la tradició de les matances ha evolucionat en aquests nous formats, que han fet que la tradició i la raó original de fer les matances quedin en un segon pla i que la festa guanyi pes. Tot i la pèrdua d'aquesta tradició, tots dos destaquen que, "com a mínim", aquests altres formats mantenen viva una part de la història de Mallorca i eviten que passi com amb altres "trossets de la nostra història que ja han desaparegut o estan en risc de desaparèixer en un futur no gaire llunyà".

stats