Nova tensió al ple de Manacor amb el regidor polèmic de Vox: "Sou uns dictadors, uns farandulers"

ManacorQue les sessions plenàries de l’Ajuntament de Manacor són una altra cosa és un fet demostrable amb els vídeos que el mateix Consistori penja cada mes al seu canal de Youtube. És clar que com tot bon ‘espectacle’, el ple té moments políticament avorrits i de tràmit administratiu; però en té d’altres, sobretot en arribar el torn de precs i preguntes, que l’emoció es dispara (i moltes vegades al peu).

Els contendents que donen més joc són els d’ideals més oposats: MÉS-Esquerra (equip majoritari de l’equip de govern, amb AIPC i PSOE de socis) i Vox (a l’oposició amb el PP). El partit ultradretà, que disposa des d’aquesta legislatura de dos regidors, té a Esteve Sureda com a portaveu.

Turbant, coa de cavall i ulleres de muntura vermella per defora de les orelles: la imatge marca el personatge Sureda. Un home que va començar la darrera campanya com a candidat de Nou Ordre Nacional (també de dretes i que des de fa uns mesos s’ha fusionat a Manacor amb Unió Mallorquina), però que les desavinences amb Pedro Duran, el seu ideòleg i patrocinador, el varen dur a un canvi de club pocs dies abans del tancament del mercat de fitxatges preelectoral.

“A la tercera el trauré defora”

“A la tercera vegada el trauré defora”, li deia dilluns el batle, Miquel Oliver, saturat per les constants interrupcions de Sureda als torns de paraula del regidor Sebastià Llodrà, també de MÉS-Esquerra. “Hem consentit que ens insulti, hem mirat, hem callat i hem rigut”, afegia. “Sou uns dictadors i uns farandulers que anau a la vostra, però Manacor us passarà factura”, era la resposta del de Vox per acabar un debat encalentit per una pregunta dels verds sobre les obres de teatre en català al municipi.

Després de diverses referències històriques falses sobre la repressió republicana durant la Guerra Civil a Manacor, Sureda va qüestionar a Ferran Montero, regidor de Cultura, quant als criteris teatrals que el municipi aplicarà, “prioritzant les obres en català, sense tenir en compte si una altra en castellà és millor o té millors actors”.

“També ho hauria pogut exposar a la darrera Junta rectora del teatre… però no hi va venir. També a l’anterior, però tampoc hi va venir… De fet, senyor Sureda, fa tres anys que no ve a la Junta rectora del teatre per parlar del teatre. Per tant, li diré que no se centri tant en el català i se centri més a fer feina”, contestava Montero, deixant en fora de joc Sureda, que va voler contraatacar amb poca fortuna.

“No l’he vist mai a la recol·lectadorada o als toros”

“Senyor Montero, no em mani vostè feines. Vostè ve a la recol·lectadorada del Cruce per defensar els interessos dels pagesos?, perquè jo no l’hi he vist mai. Ve vostè als toros o a la Feria de Abril? Us heu apoderat d’una cosa que no és vostra. No tothom és català, ni catalanista, ni independentista!”, replicava Sureda com a estratègia de confrontació que continuava amb una espècie de profecia: “Vostè diu: ho continuarem potenciant i ho continuarem fent… No és vera, perquè l’any 2027 vostès ja no hi seran, aquí. N’hi haurà uns altres i no faran el que vostè diu. A mi no m’ha de manar cap feina, no tenc per què anar al teatre”, acabava.

El debat idiomàtic, que bull quan l’espurna de Vox s’encén a un municipi tradicionalment compromès amb el teatre i la llengua pròpia com Manacor, va continuar amb retrets assortits i noves interrupcions. “Senyor Sureda, comporti’s. La gent es queixa que aquí ens venim a barallar, i l’únic que feim és el ridícul… vostè el primer”, reprenia Oliver.

“És la tercera vegada que li crid l’atenció”, deia Oliver. “També m’han insultat a mi”, botava Sureda. “Si vostè se sent insultat és el seu problema. Està contestant el senyor Llodrà fent ús del seu torn d’intervenció, segons preveu el reglament, i si torna a interrompre, el trauré defora”.

Llodrà va tancar finalment el debat lingüístic: “Hi ha 50 canals de televisió i just n’hi ha un i mig en català (en referència a TV3 i IB3), es publiquen milers de llibres en el món i a Espanya en castellà, i en català, molt pocs; per tant, és evident que a nosaltres ens toca compensar. I una coseta, fer teatre en castellà tampoc no es garantia que els feixistes no t'afusellin, perquè això és el que li va passar a Federico García Lorca”.