Només Palma i Inca han incorporat la mesura d'augmentar altures als edificis
El 60% dels municipis que s'han pronunciat sobre el Decret llei d'habitatge ha estat per suspendre'l, però en molts casos per estudiar-ne la implantació
PalmaEl 60% dels 12 municipis que ja s'han pronunciat sobre el Decret llei d'habitatge (6/2023, de 2 d’octubre) n'ha decidit la suspensió, si bé només la meitat ho ha fet en el sentit de rebutjar-ne completament la implantació. L'altra meitat ha decretat aquesta mesura per poder estudiar en profunditat quina part de la normativa aplica i quina no. La resta, el 40% d'aquests, han decidit que sí que consideren útil per al municipi el decret llei, ara ja convalidat pel Parlament.
Això sí, una de les mesures estrella, la possibilitat d'aixecar una planta més amb l'objectiu de poder oferir més habitatges, només ha convençut de moment els municipis de Palma i Inca. Per al Govern, això no es tracta en absolut d'un fracàs de la normativa, perquè, de moment, encara hi ha 55 municipis que no s'hi han pronunciat: "És normal que l'increment d'una planta sigui una mesura que no és aplicable a tots els municipis. De fet, és lògic que principalment s'hi apuntin termes com Palma i Inca, que per la seva tipologia poden acollir més plantes. A més, són municipis amb molta població. I aquesta és una mesura que, sens dubte, serà molt favorable per a l'obtenció de més habitatges, i a més a preu limitat, que és el principal objectiu de la normativa", afirma el director general d'Habitatge, José Francisco Reynés.
En tot cas, l'Executiu és conscient que crear una planta més als edificis no serà una mesura que es deixi notar de manera ràpida, ja que, segons afirma el director general d'Habitatge, "és un procés complex en el qual s'han de prendre decisions en l'àmbit de comunitat de veïns. Pensam que segurament on primer veurem els efectes és als edificis que són d'un mateix propietari". L'ARA Balears ja va informar, quan el decret encara no s'havia validat pel Parlament, que la Llei de propietat horitzontal obliga a l'acord de tots els propietaris per modificar un element tan essencial com el nombre de plantes de l'edifici.
De fet, la majoria de batles que han suspès la norma, però per estudiar-la, han deixat entreveure que possiblement incorporin alguna de les mesures. És el cas de Porreres, on fa uns dies la batlessa, Xisca Mora, assegurava que “no és que estiguem d’acord o no amb les mesures, però ho hem d’estudiar i hem de demanar un informe tècnic que valori com afectarien aquestes mesures”.
El Govern encara espera que molts més municipis incorporin algunes de les normes que inclou el decret Llei. "Estam convençuts que és un bon instrument que ofereix diferents fórmules per promoure nous habitatges a preu assequible. Evidentment, és una norma que té diferents aspectes i el més interessant és que són els mateixos ajuntaments, que coneixen la seva realitat, els qui realment poden decidir quines mesures els serveixen i quines no. A més, com ja està passant, es poden establir zones on és d'aplicació i zones on no, a fi d'adaptar la norma a cada territori", assegura Reynés.
Els locals comercials
En el cas de la conversió de locals comercials en habitatges, una mesura que ha estat criticada per diferents organitzacions tant comercials com veïnals, el director general d'Habitatge afirma que la flexibilitat de la seva aplicació no té per què provocar problemes. "Evidentment, no estam parlant de zones d'alta activitat comercial, no s'ha fet en aquest sentit. Però tots sabem que hi ha locals buits des de fa molts anys, procedents en alguns casos de permutes que feien els mateixos promotors amb els propietaris d'un solar, i que mai no s'han arribat a ocupar. En aquests casos, la norma resulta útil per generar nous habitatges sense consumir territori. A més, hi insistesc, cada ajuntament pot decidir si aplica aquesta disposició i a quina part del seu municipi ho fa", puntualitza.
De moment, en opinió del Govern, encara és molt prest per analitzar si aquestes mesures han tingut algun tipus d'incidència en un mercat de l'habitatge, com és el balear, especialment tensionat. "Molts municipis, 55, encara ni s'hi han pronunciat, perquè, com és normal, estan estudiant l'abast de les mesures i com adaptar-les a cadascuna de les realitats municipals", assegura el director general d'Habitatge.
