Habitatge
Política 05/09/2023

Les comunitats de veïns tindran la darrera paraula en les principals mesures del decret d'habitatge

Els administradors de finques admeten que l'abast de la norma serà limitat, però consideren que "calia fer alguna cosa" davant la manca d'habitatge assequible

2 min
Un bloc de pisos de Palma

PalmaLes comunitats de veïns hauran d'autoritzar de manera unànime la construcció d'una o dues noves plantes als edificis, una vegada s'aprovi el decret llei d'emergència habitacional que aquest dimarts ha presentat públicament el Govern. El secretari del Col·legi d'Administradors de Finques, Bernat Seguí, recorda que "la Llei de propietat horitzontal és clara en aquest sentit. Fer una nova planta és un canvi molt important que afecta completament la propietat i, per tant, es canvien les quotes de copropietat. En definitiva, es genera una nova situació que només es pot dur a terme si es té el suport total dels integrants de la comunitat de propietaris", explica. En el cas de les divisions dels pisos fins a un mínim de 60 m2, el mateix Seguí i altres juristes consultats consideren que no caldrà la unanimitat (a causa d'una modificació normativa que data de l'any 2013), però sí que una majoria dels propietaris autoritzin aquesta actuació perquè igualment canvia la configuració de la comunitat. Si els estatuts de la comunitat ja preveuen aquesta possibilitat de divisió, els experts consultats opinen que "ja no caldria", tot i que s'hauria d'analitzar cas per cas.

De fet, els juristes consultats per l'ARA Balears asseguren que "no serà senzill" dur a terme aquestes actuacions, tenint en compte que no sempre les comunitats es caracteritzen per la sintonia a l'hora d'emprendre actuacions, que, a més, suposaran en el cas de la nova construcció de plantes una inversió molt important. "És cert que aquells que ho facin després tindran un retorn en forma d'una renda", explica Seguí, qui a més es mostra favorable que "es facin modificacions normatives per intentar actuar davant la dificultat que tenen els illencs per accedir a un habitatge". Tot i que, segons opina, "cap mesura canviarà radicalment res, han vingut 380.000 persones noves en 20 anys i, per tant, la realitat és complicada, però calia fer alguna cosa davant la manca d'habitatge accessible".

En el cas de la construcció de noves plantes als edificis, el president de la demarcació de Mallorca del Col·legi d'Arquitectes, Joan Cerdà, explicava fa pocs dies a l'ARA Balears que ja hi ha llocs on es duen a terme actuacions semblants. És el cas de Barcelona, "on hi ha empreses que ofereixen als propietaris assumir la promoció de la nova planta i després ho recuperen pactant uns anys en els quals cobren el lloguer, fins que finalment aquest ingrés passa a ser de la comunitat", apunta. Són fórmules que Cerdà considera "imaginatives" i que "no consumeixen territori".

El Govern ha presentat aquest nou decret llei a diferents associacions empresarials i col·legis professionals vinculats a l'edificació aquest dimarts i espera tenir-lo enllestit ben aviat. Les fonts jurídiques consultades asseguren que a la Conselleria d'Habitatge i Mobilitat "són ben coneixedors de la limitació real que tenen mesures com la divisió de pisos o fer noves plantes per la necessitat de passar per la comunitat de propietaris", però que igualment s'ha pres la decisió d'incorporar aquestes novetats legislatives per intentar oferir almenys noves opcions a una situació límit.

A més, la decisió final sobre l'aplicació d'aquestes mesures incorpora també un filtre municipal que la Federació de Municipis de les Illes Balears (FELIB) considera "molt positiva", en paraules del seu president, Toni Salas, que aquest dimarts ha participat també en la presentació. Salas valora que siguin els municipis els que puguin optar per implantar o no aquestes mesures, que inclouen també la conversió de locals de planta baixa en habitatges.

stats