Societat 13/05/2022

Entre tres i sis: el nombre ideal d’amics íntims que cal tenir

La pandèmia ha deixat clar que les relacions socials són bàsiques per a la salut mental però també ho són per a la física: no tenir-ne augmenta el risc de patir depressió, malalties cardiovasculars o ictus

Catherine Pearson, The New York Times
4 min
Amics de cara al mar

L’amistat pot ser un factor important per al benestar, mentre que la solitud i l’aïllament social -situacions diferents, però relacionades- es poden associar amb un risc més alt de patir trastorns com la depressió i l’ansietat o malalties cardiovasculars i ictus. Una metaanàlisi molt citada del 2010 dirigida per la professora de psicologia i neurociència de la Universitat Young de Utah Julianne Holt-Lunstad va arribar a la conclusió que la solitud és tan perjudicial per a la salut física com fumar 15 cigarrets al dia. “És una pregunta natural”, diu la Dra. Holt-Lunstad al preguntar-li sobre el nombre ideal d’amistats. “De la mateixa manera que disposem d’orientacions i recomanacions sobre el nombre d’hores que convé dormir i l’activitat física que hem de fer, aquest també és un tema rellevant per a la salut”.

Per bé que la Dra. Holt-Lunstad i altres investigadors de l’amistat reconeguin que no hi ha gaires estudis que hagin abordat de manera específica la qüestió del nombre d’amistats que convé tenir, els treballs que s’han fet proporcionen un cert ventall i indiquen que el nombre just es podria trobar entre els tres i els sis amics íntims.

Què diu la recerca?

Si només busques mitigar els efectes perjudicials sobre la salut de la solitud, el més important és tenir almenys una persona important a la teva vida, bé sigui la parella, un progenitor, un amic o algú altre, comenta Jeffrey Hall, professor d’estudis de la comunicació de la Universitat de Kansas. “Passar de zero a un és el que marca més la diferència, per dir-ho així”, afirma el Dr. Hall. “Però si el que vols és tenir una vida més plena, en què et sentis vinculat i connectat amb els altres, és millor tenir més amistats”.

La teoria més coneguda sobre el nombre d’amics que pot tenir una persona (tot i que no es recomana necessàriament que sigui així) és obra del psicòleg i antropòleg britànic Robin Dunbar. El que s’ha acabat coneixent com el número de Dunbar estableix que els éssers humans només som cognitivament capaços de mantenir 150 connexions alhora (estudis posteriors han elevat aquesta xifra). Aquest nombre inclou un cercle íntim d’unes cinc amistats més estretes, seguit de cercles concèntrics més amplis on hi ha amistats amb qui es té una relació menys estreta.

Altres càlculs aporten xifres semblants. Un estudi del 2016 va concloure que les persones que tenen sis amistats o més gaudeixen d’un millor estat de salut al llarg de la vida, mentre que un estudi del 2020 obra de Suzanne Degges-White, professora i presidenta del departament d’atenció psicològica i ensenyament superior de la Universitat d’Illinois Septentrional, va revelar que les dones de mitjana edat que tenen tres amistats o més tendeixen a presentar un nivell general de satisfacció amb la vida més alt.

Aquestes estimacions semblen encaixar amb la percepció de la població sobre el nombre ideal d’amistats. La Dra. Degges-White va fer recentment una enquesta a 279 adults. Se’n desprèn que el 55% dels participants creuen que tenir dos o tres amics íntims és l’ideal, mentre que el 31% consideren que l’ideal seria tenir-ne entre quatre i sis.

Tanmateix, aquest és un objecte de recerca que pot resultar molt difícil d’estudiar, ja que l’amistat i la intimitat són subjectives i els investigadors no disposen d’una escala àmpliament acceptada que permeti aplicar una mateixa definició d’aquests conceptes a tots els estudis. El grau d’intimitat en una relació pot ser particularment esquiu. La Dra. Degges-White comenta que, en certa mesura, és un cas d’aquells en què es diu: “En el fons del cor, saps la diferència. El Dr. Hall afegeix que, quan es parla de tenir entre tres i sis amistats, no es fa referència a “un número màgic” aplicable a tothom. “La teva personalitat i les característiques de la teva vida faran que les coses siguin d’una manera o d’una altra”, comenta.

Per bé que la recerca sobre l’amistat ens aporti algunes referències, potser a la majoria ens resultaria més útil fer una mica d’introspecció. Marisa Franco, psicòloga i autora d’un llibre que es publicarà aviat amb el títol en anglès de Platonic: How the science of attachment can help you make -and keep-friends, recomana prendre com a punt de partida una pregunta prou evident, però no per això menys punyent: ¿em sento sol o sola?

“La solitud és una mena de senyal o de sistema d’alerta”, explica la Dra. Franco. Tothom se sent sol de tant en tant, però aquesta és una pregunta més profunda sobre si es té habitualment la sensació d’estar al marge o aïllat. També pot ajudar preguntar-se a un mateix si es té la sensació que hi ha parts de la pròpia identitat que estan restringides, comenta la Dra. Franco. “Cada persona ens fa expressar parts diferents de la nostra personalitat. Per tant, si tens un grup d’amics més nombrós, pots manifestar la part de tu a qui li agrada el golf, la part de tu a qui li agraden els cotxes i la part de tu a qui li agraden les flors”, il·lustra. “Si et fa l’efecte que la teva identitat ha quedat com encongida o que no acabes de ser tu, podries necessitar diferents tipus d’amistats”, diu.

Fer amistats de gran

Val a dir que fer amics durant l’edat adulta no sempre és fàcil. La recerca fa palès que costa perquè es fa difícil confiar en persones noves i per la mera falta de temps en el dia a dia. Per això, sovint és més fàcil reactivar relacions del passat que s’hagin diluït, assenyala la Dra. Franco. Pren la iniciativa i no donis per fet que les amistats sorgeixen de manera espontània, recomana l’experta. Però tingues seny. Passar temps amb amistats envers les quals tens sentiments ambivalents -perquè siguin poc dignes de confiança, crítiques, competitives o per qualsevol motiu que et pugui irritar- pot ser fins i tot perjudicial per a la salut.

Un altre factor rellevant és quant de temps es passa amb les amistats. La recerca del Dr. Hall assenyala que, de mitjana, una amistat íntima triga a desenvolupar-se unes 200 hores. La quantitat i la qualitat són indissociables.

Copyright The New York Times

Traducció Ignasi Vancells

stats