“No pensen que tots són infants”

PalmaA l’escola d’ensenyament especial de La Puríssima hi assisteixen infants amb deficiència auditiva però també amb altres problemàtiques. Conviure, per ells, no és cap repte. Tot el contrari. Així ho corroboren tant Laura Liñán com Vanesa Gutiérrez, dues mares que duen els seus fills, Álex (14 anys) i Yaiza (15 anys), al centre. “Amb la varietat d’infants que hi ha aquí, són tots iguals. I això, per ells, és molt important. M’encanta, la meva filla és feliç”, explica Gutiérrez. Detalla que a Primària, en un altre centre, els nins “l’estimaven molt”, però que en passar a ESO “li costava la vida aixecar-se per anar a escola”, a causa de l’assetjament. Per ella, canviar la filla a l’educació especial és “el millor” que ha fet.

A les dues mares, viure aquesta situació els ha fet aprendre dels seus fills. “No mires tant allò material”, destaca Liñán. Per part seva, Gutiérrez assegura que ha après a ser millor persona, a “riure, veure una película, compartir... Fixa’t, coses simples”. En definitiva, acosegueixen “gaudir” del dia a dia. Ara bé, de vegades no és fa senzill. “Hi ha dies durs, també. Perquè les seves frustracions les paguen a casa”, detalla Gutiérrez. Però no per això s’agenolla de peus a terra: “No em preocup del futur. Ara mateix, Yaiza és feliç. N’aprèn molt i està molt motivada per continuar aprenent”.

D’altra banda, Liñán assegura que el caràcter del seu fill -molt extrovertit i amable amb la gent- també “hi ajuda molt”. Tot i així, la societat potser “no està preparada” per assumir les diversitats. I això és una crítica constant. “Vivim en una societat on la gent pensa que el seu fill és el més bufó, el millor, el que té més coses... i no que tots són infants. Cada un ha de saber què hi ha, a casa”, critica Gutíerrez.

Més suport

Un dels reclams que fan ambdues mares és que es doti de més suport el professorat. “Més centres, més transport”, demana Liñán, que viu a Alcúdia i s’ha de desplaçar cada dia cap a Palma per dur el seu fill a La Puríssima. Per al dia de demà, reclamen que “s’han de preparar i han de tenir una motivació” per tal de poder ser “autosuficents”. I que, de moment, assegurar això en un centre ordinari “és impossible”.

Tant Liñán com Gutiérrez mostren una gran satisfacció pels seus fills, que viuen “molt feliços”. En aquest sentit, Gutiérrez assegura que “tenen un cor més pur; tot el que fan ho fan de veritat. Aquests nins, si els deixam i els ajudam, poden arribar a ser més feliços que aquells que no tenen cap tipus de discapacitat”, comenta Gutiérrez. Cap de les dues vol “viure de la llàstima” i asseguren que la societat encara té un gran problema: “Som els altres, que cercam retorçar les coses. La vida és més simple, més senzilla”.