“No ens mouran d’aquí”

CiutadellaA Alaior, 56 famílies s’enfronten des de principis d’any a ser desnonades dels pisos de lloguer que habiten a l’avinguda de la Verge del Toro. La promotora que va construir l’edifici ha fet fallida, i ha deixat un deute superior als 12 milions d’euros.Aquesta situació ha empès el Jutjat de Maó a treure’ls a subhasta. Els llogaters temen perdre els seus contractes d’arrendament i veure’s obligats a partir, però s’hi resisteixen. Després de tocar totes les portes de l’Administració, tenen clar que no es donaran per vençuts. A hores d’ara, és molt complicat trobar al mercat immobiliari de Menorca prou pisos de lloguer per viure-hi.

El Govern diu estar fermat de cap i peus perquè la legislació impedeix a l’Ibavi entrar en aquest tipus d’operacions, quan es tracta de pisos habitats. De manera que totes les mirades s’han posat en la Sareb –el ‘banc dolent’ de l’Estat–, que mesos enrere va adquirir un immoble semblant a Maó i n’està respectant els lloguers.

Oposició dels veïns

Una errada material en la convocatòria de la subhasta ha aturat temporalment el procés als jutjats, però no la preocupació dels veïns afectats, que continuen patint una situació que consideren del tot “injusta”. La façana de l’edifici és plena de cartells. “No ens mouran d’aquí”, diuen alguns. “Contra l’especulació, revolució”, destaca una pancarta als pisos superiors. “La Sareb és nostra, les seves cases, també”, es llegeix a la terrassa d’un primer. Segons els llogaters, “el Govern té la solució i els doblers, però no la voluntat”. Demanen que es deixi d’especular i fer negoci amb l’habitatge.

La mateixa controvèrsia es va plantejar en començar 2025 a dues promocions residencials dels carrers del Pintor Calbó i Maria Lluïsa Serra de Maó que la Sareb havia començat a treure al mercat a preus més cars que els que cobrava als llogaters. La pressió política va aturar la comercialització dels pisos, sobretot dels ocupats per persones en situació de vulnerabilitat, a l’espera que els blocs es traspassin a la nova societat d’habitatge estatal.

La Sareb és propietària actualment de 425 habitatges i 353 annexos a les Balears, on té també 64 obres en curs. Una quarta part es troba a Menorca, on el banc dolent gestiona 102 pisos, 66 dels quals, a Maó.

El batle d’Alaior, José Luis Benejam, ha intentat mediar amb totes les parts per garantir la continuïtat del lloguer de les 56 famílies i viu “amb incertesa i preocupació” la nova aturada del procés. Tot i que la subhasta hagi quedat en suspens, s’agafa al precedent de Maó per confiar que la resolució sigui la mateixa. “Aquella promoció també se la va quedar la Sareb. Amb la mateixa propietat, el resultat no pot ser diferent”, afirma.

Els contactes mantinguts amb el Ministeri de l’Habitatge han refermat la seva convicció que, en cas de ser-ne la Sareb l’adjudicatària, els pisos es traspassaran a la nova Societat Pública Estatal de l’Habitatge i del Sòl (SEPES) i es garantirà la continuïtat dels lloguers quan finalitzin. “La Sareb assegura que la seva predisposició a concórrer a la subhasta és absoluta”, però no es pot descartar que el bloc desperti també l’interès d’altres empresaris, i més pel fet que “els pisos surten a subhasta un per un”, diu el batle.

Benejam manté un “contacte constant” amb els veïns i es posa “al seu costat”. “Som empàtics i entenem el patiment que sofreixen i la injustícia que viuen. No són ocupes, sinó més aviat el contrari. Paguen religiosament el lloguer cada mes i no haurien de passar per aquesta situació”, argumenta.

El batle no vol ni pensar què passaria en cas que no s’imposi la Sareb, ja que molt poques famílies afectades trobarien a Menorca una llar on estar. “Estic preocupat perquè realment no hi ha habitatge. Hem fet el que està en les nostres mans i un poc més, però res no està garantit. Per això demanam a l’Estat que respecti els contractes vigents i que, quan arribin al venciment, els puguin renovar”. Benejam va tractar fa pocs dies l’assumpte amb la nova directora insular de l’Estat a Menorca, Clara Mayans, “molt sensible a la situació”.

A iniciativa del PSOE a l’oposició, l’Ajuntament s’ha compromès en ple a emetre els informes de vulnerabilitat necessaris de les famílies afectades amb menys recursos per garantir-los la continuïtat dels seus contractes. Els socialistes també reclamen al govern municipal que pressioni l’Executiu d’exercir el dret de tempteig i retracte. La regidora Mireia Gómez té clar que “les famílies mereixen un acompanyament sincer per part de les administracions, que han de vetllar pel seu benestar”.

Renúncia al dret de tempteig

El conseller d’Habitatge, José Luis Mateo, explica que el Govern no va exercir el dret de tempteig i retracte en el cas de les famílies d’Alaior perquè legalment no li està permès. Però el director general d’Habitatge amb el Pacte, Eduard Robsy, el contradiu. Esmenta l’article 26 de la llei vigent des del 2018, que atorga a l’Administració el dret preferent d’adquisició a les transmissions entre grans tenidors que hagin estat comprades en processos judicials, sempre que les operacions s’hagin fet després del 6 de març del 2020.

Robsy ha trobat un altre cas que, al seu entendre, demostra la manca de voluntat de l’Executiu d’adquirir habitatges habitats en perill. El director gerent de l’Ibavi, Roberto Cayuela, va signar el 4 de desembre la renúncia a exercir el dret de tempteig sobre sis pisos a Palma i Ferreries que hauria pogut comprar per 171.500 euros –uns 28.583 euros per pis–, una desena part del cost de mercat.

En la resolució, Cayuela s’empara en els acords del Consell d’Administració de l’Ibavi del 2018 i 2021 que, a l’hora de fixar-ne els criteris per a l’adquisició d’habitatges, no diu que no es puguin comprar pisos que tinguin llogaters, sinó que tindran prioritat, en igualtat de condicions, els que estiguin lliures. A més, les dues promocions de Palma i Ferreries compleixen els condicionants d’estar a un mateix bloc, en bon estat i a un preu per sota del de mercat i del mateix mòdul d’Habitatge de Protecció Oficial que fixa l’Ibavi.

La renúncia del Govern va afavorir la societat Kadir Real Estats Business S.L., una mercantil amb seu a Terrassa (Barcelona), que n’obtingué la propietat. “És incomprensible que, amb l’oportunitat de comprar els pisos per aquests preus, el Govern no ho faci”, critica Robsy. L’expert considera que el Consell de Menorca ha de signar amb el Govern el conveni que, segons la llei, permet que exerceixi el dret de tempteig en casos posteriors, encara que no interessi a l’Administració. Robsy creu que, en el cas d’Alaior, si el conveni ja fos vigent, s’hauria pogut evitar la situació actual.