La nit s’apaga a Eivissa

EivissaQue la nit s’apaga a Eivissa no és una metàfora. Aquest cap de setmana tanquen a l’illa els principals clubs. Molt especialment, ho faran els tres grans establiments propietat de la família Matutes: l’Ushuaïa, el Hï i el nou UNVRS (Univers), amb un megaclosing conjunt anomenat The Trilogy. Mentre escric aquestes línies (migdia de dijous), encara queden entrades per al closing conjunt amb un preu de 410 euros, sense cap extra, només per entrar. Si vols aprofitar al màxim l’horari que permet el tiquet, hauràs d’estar de festa entre la 1 del migdia de dissabte, començant a l’Ushuaïa, fins a la sortida del sol del matí de dilluns 13, a UNVRS, només amb unes hores del diumenge de descans. Aquest cap de setmana, només Pachá tractarà de fer-li la competència a aquesta trilogia, amb un autoproclamat Grand Closing Weekend. Després, quedarà, entre el dilluns i el dimarts, el closing del DC10, el club de devora l’aeroport especialitzat en l’electrònica més underground. Un final que serà apoteòsic, si el temps ho permet.

I ja estarà. ‘Gràcies a Déu!’, exclamarà algun eivissenc. Els closings posen a prova la paciència dels residents, amb milers de clubbers que tracten d’aprofitar els darrers minuts de festa i milers d’alumnes i pares d’alumnes que tracten de no fer tard a escola. Tot a la vegada en 570 quilòmetres quadrats. El dilluns dels closings aquests dos mons xoquen frontalment. A l’associació Ocio de Ibiza en són ben conscients. “Sabem que no caiem bé a una part de l’opinió pública”, es lamenta el seu gerent, José Luis Benítez. “I la veritat és que ens dol, perquè som empreses d’Eivissa que intentam fer la feina de la millor manera possible”. Ficar cinc o sis mil persones en una discoteca, i que no passi res que pugui sortir a la crònica de succeïts dels diaris, no ha de ser fàcil. I les discoteques eivissenques (quasi sempre) ho aconsegueixen.

Escac i mat

La notícia de la temporada a Eivissa ha estat l’obertura de UNVRS (abans Privilege, encara abans el mític KU). L’adquisició per part de la família Matutes acaba de completar una tríada gloriosa que, amb el pressupost adequat, permet dominar qualsevol horari i qualsevol àmbit de l’oci eivissenc: Ushuaïa com a club de tarda, Hï que comença a funcionar quan el primer tanca i UNVRS com a megaclub (unes 6.000 persones d’aforament). Ara sí, han obtingut la peça que els faltava. És una qüestió d’economia d’escala: ser el més gran per tenir la màxima capacitat de compra. És a dir, de contractació de DJ, que són els autèntics amos de la nit. Ni tan sols Pachá, venut a un fons d’inversió, pot somniar de fer-los ombra.

La prova la trobareu en la plantilla de DJ que s’han repartit aquest estiu entre els tres clubs: David Guetta, Calvin Harris, Fisher, Carl Cox, Martin Garrix, Eric Prydz... Alguns d’aquests senyors poden cobrar fàcilment més de 250.000 euros per punxar dues horetes i mitja. “Ha arribat un nou jugador que ha donat un canvi radical a l’oci”, explica Benítez. L’aposta que encapçala UNVRS és clarament la comercialitat sense complexos, grans espectacles per a les masses d’instagramers; sí, perquè els clubbers ja no ballen, massa pendents de recollir el moment (amb Guetta punxant de fons!) i penjar el reel a Instagram. Es parla de pèrdua d’identitat de la nit eivissenca. “No crec que qualsevol passat hagi estat millor, no tenen res a veure les festes que es feien abans amb les d’ara”, es justifica el gerent d’Ocio de Ibiza. “La gent vol veure una altra cosa, per això la nostra aposta és crear espectacle; l’únic que hem fet és continuar avançant i adaptar-nos”.

Diuen que vendre consisteix a donar al client el que desitja. I l’aposta és fer d’Eivissa la meca mundial de l’oci nocturn, ara sense discussió. I vendre molt. No debades, gent com Guetta i Calvin Harris són els primers responsables que l’EDM (la música electrònica de ball) sigui actualment un producte de masses.

Eivissa: l’illa discoaddicta

El revers obscur d’aquest negoci és l’extraordinària dependència de les discoteques. Si a les Balears s’han posat tots els ous a la cistella del turisme, a Eivissa hem jugat encara més fort: posar els ous només a un sector del turisme, l’oci. Fa vint anys, Eivissa es promocionava amb l’eslògan ‘Totes les illes en una’ (en anglès, clar: ‘All islands in one’), un eslògan llançat pel Consell d’Eivissa però sobretot pels hotelers eivissencs. ‘Totes les illes en una’ era, ja en aquell moment, una manera de dir “ei, que a Eivissa hi ha moltes altres coses: patrimoni, platges, natura, restauració..., no només discoteques”.

Podríem discutir si, en aquell moment, l’eslògan era cert. Avui hauríem d’admetre que Eivissa, com a marca, depèn de l’oci nocturn en un grau molt elevat. Els mateixos hotelers s’han posat a remolc dels clubs, reconvertint part de la planta hotelera en adult only (Portinatx, zones de Santa Eulària...) i fent fora el turisme familiar. El sector de l’oci dona feina a unes 3.000 persones, entre contractacions directes i indirectes; és una xifra que no es pot desdenyar. Però el seu efecte sobre la imatge i l’economia d’Eivissa és molt més determinant. És així que les famílies s’estan convertint a Eivissa en una espècie turística en extinció. Com les sargantanes. “No hi ha turisme familiar a l’octubre”, recorda José Luis Benítez. “Si hi ha ara mateix turisme a Eivissa és gràcies a les discoteques”. És completament cert: no hi ha turisme familiar a l’octubre. Però sí que hi ha famílies intentant arribar a l’escola. Així que, probablement, residents i discoteques continuaran sent com aquells vells matrimonis, que conviuen pacíficament (perquè ja, total, pel que ens queda...), però que en realitat s’odien profundament i en silenci.