Per què el món sencer s’està tornant miop?

Quan la Rosa va obrir per primer cop els ulls l’endemà de l’operació de miopia, no es podia creure que distingís els números del despertador completament nítids. Aleshores tenia 32 anys i ja en portava 26 sense veure absolutament res sense ulleres. “Quan anava a la platja i em ficava a l’aigua, havia de tenir un referent visual. Un para-sol de color vermell i al costat un altre blau. I quan sortia de l’aigua havia de buscar una taca vermella i una de blava”, explica aquesta periodista per exemplificar com és la vida amb deu diòptries.

A Catalunya, prop de dos milions de persones són miops i, d’aquestes, mig milió tenen entre 17 i 27 anys, segons dades del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC). En termes generals, afecta el 5 % dels infants en edat preescolar, el 9 % dels menors en edat escolar i el 30 % dels adolescents. De fet, la miopia ja és considerada com una pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a causa de les altes taxes de prevalença a escala planetària. A més, aquest organisme preveu un augment de casos de gairebé un 30 % en només una dècada: dels 2.600 milions l’any 2020, als 3.360 el 2030.

La miopia és un defecte de refracció en què la forma o la longitud de l’ull impedeixen que la llum s’enfoqui directament a la retina –ho fa per davant. Això comporta que els objectes llunyans es vegin borrosos, però els que estan a prop, no. La miopia més comuna és la que apareix durant l’edat escolar, al voltant dels sis anys, i que augmenta gradualment durant el creixement. És el cas del Juli, guionista de professió, que recorda que de petit no veia la pissarra a classe, un dels signes més evidents a l’hora de detectar aquest problema visual.

“Tenir una miopia baixa no és un problema, més enllà que el nen o l’adult hagi de portar ulleres, lentilles o bé plantejar una cirurgia”, apunta Joan Pérez Corral, òptic-optometrista al capdavant de la Vocalia de Control de Miopia del COOOC. Ara bé, a partir de sis diòptries “es considera un ull amb riscos de patir patologies associades, com “el glaucoma, la degeneració macular, el despreniment de retina o les cataractes prematures, que podrien comportar pèrdua de visió”.

“Tota la meva família, tant per part de pare com de mare, porta ulleres”, explica el Juli. A banda d’un component genètic, hi ha un factor de risc ambiental i d’estil de vida molt important. Per exemple, 6 de cada 10 universitaris (62,5 %) d’entre 17 i 27 anys són miops a Espanya i presenten més diòptries que la generació anterior, segons un informe de l'associació Visión y Vida. La taxa és més gran entre les dones (65,4 %) que entre els homes (54,7 %). A més, com més temps passem estudiant, més probabilitats tenim de desenvolupar miopia. Si ens atenim a un altre estudi de la Universitat d'Alcalá realitzat entre estudiants de medicina, dels 17 voluntaris reclutats, 9 eren miops en la valoració inicial i 11 després de cinc mesos de seguiment, una xifra estadísticament significativa.

Com més educació, més miopia

La correlació entre la durada de l’educació i la dificultat per veure objectes a distància és una constant a tot el món, en especial en determinades regions i grups demogràfics. Investigadors xinesos de la Universitat Sun Yat-sen van analitzar informes governamentals procedents de 50 països d’Àsia, Europa, Àfrica, Oceania, Amèrica del Nord i Llatinoamèrica. I van trobar que la prevalença de la miopia s’ha triplicat entre el 1990 i el 2023. Aquest fenomen porta una sèrie de factors associats, com són: la residència a l'Àsia Oriental (35 %) o en zones urbanes (29 %), el sexe femení (34 %), l’adolescència (47 %) i l’educació secundària (46 %).

En països com la Xina, Singapur o Corea del Sud, la miopia és un autèntic problema de salut pública, amb taxes que podrien arribar al 54 % el 2030 i al 69 % el 2050 en els més joves. Les causes, segons l’estudi, publicat al British Journal of Ofthalmology, podrien ser el ràpid desenvolupament econòmic i la implementació primerenca de l’educació formal. En canvi, les poblacions africanes presenten una menor prevalença de la miopia, probablement atribuïda a menors taxes d’alfabetització i l’inici tardà de l’educació formal.

Joan Pérez Corral també és professor associat a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest centre està portant a terme el projecte CISViT (Cohort Infantil de Salut Visual de Terrassa), que permet obtenir informació sobre la incidència i la progressió miòpica de 2.000 infants entre 8 i 16 anys d’escoles públiques i concertades de la ciutat. “Un dels resultats de l’estudi és que, malgrat que sempre tenim al cap que el nen miop és un setciències i amb un estatus econòmic alt, els que tenen més incidència de miopia són els que provenen de famílies menys afavorides”, explica aquest doctor en enginyeria òptica. Les hipòtesis poden ser múltiples: des del preu dels tractaments –entre 600 i 1.000 euros anuals– fins al fet que, amb la democratització dels mòbils, els petits amb menys recursos passen més temps tancats a casa perquè no tenen tantes possibilitats de practicar activitats a l’aire lliure.

Recentment, investigadors coreans han publicat a la revista JAMA Network Open una metaanàlisi sobre 45 estudis, en què van participar més de 330.000 persones d’entre 2 i 19 anys, suggerint que augmentar una hora diària l’ús de pantalles incrementa fins a un 21 % el risc de patir aquesta afecció ocular, tant a països asiàtics com a fora del continent. El COOOC, per la seva banda, alerta que, en l’actualitat, més de la meitat dels joves (55,7 %) té mòbils abans dels 12 anys, i més del 95 % el mira al llit, amb la llum apagada, abans d’adormir-se. La llum blava sobre la retina pot ser més perjudicial en espais foscos, d’acord amb els experts, que també remarquen que, a Espanya, els joves no destinen ni una hora al dia a fer activitats esportives a l’exterior.

“No hi ha evidència científica que els dispositius electrònics, per ells mateixos, siguin els culpables de la progressió miòpica, sinó l’hàbit actual de mirar tot de prop, que fa que el sistema visual s’hagi d’adaptar”, en paraules del responsable de la Vocalia de Control de Miopia del COOOC. I això també inclou passar-se cinc hores seguides “mirant vídeos de TikTok”. Per això, durant la covid-19, quan l’exposició a la llum solar es va reduir pel confinament i passàvem tantes hores mortes a casa, el deteriorament de la visió es va accelerar en tota la població. La miopia, en concret, es va duplicar en nens i adolescents.

Corregir la miopia

Per tant, en l’epidèmia de miopia intervenen tant causes genètiques com ambientals, demogràfiques i d’estil de vida, i per això no hi ha un únic abordatge pel que fa als tractaments. La correcció òptica més habitual és l’ús d’ulleres o de lents de contacte. Una dosi baixa de col·liri d’atropina, un fàrmac que s’utilitza per dilatar la pupil·la i per alleujar el dolor ocular, abans d’anar a dormir està demostrant retardar la progressió de la miopia infantil. Però Joan Pérez Corral adverteix que, “com més concentració, més efectivitat, però també més efectes secundaris”.

Per això, hi ha pares que es decanten per tractaments no farmacològics, com les lents oftàlmiques o lents de contacte amb dissenys especials per al control de la miopia. El tractament no farmacològic amb més evidència científica en l’actualitat és l’ortoqueratologia, també anomenada Orto-K o lentilles pijama, que modelen la forma de la còrnia mentre el pacient dorm i l’efecte dura tot l'endemà. “Les adaptem a partir dels 6-8 anys per intentar frenar la progressió miòpica, tot i que de pas, els nens s’emporten no haver de portar ulleres durant el dia per veure-hi bé”.

Els tractaments quirúrgics són una opció quan la miopia ja està estabilitzada. Destaquen la implantació de lents intraoculars –extraient o no el cristal·lí– i la cirurgia refractiva làser amb tècniques com LASIK, PRK o SMILE, que consisteixen a canviar la forma de la còrnia. La PRK o queratectomia fotorefractiva és per la que va optar el Juli, que va decidir operar-se malgrat no arribar a les dues diòptries per una qüestió de comoditat i de preu –uns 1.800 € tots dos ulls.

“Recordo estar més temps perquè em fes efecte l’anestèsia que pel làser en si. Aquell dia surts de l'hospital, que veus més nítid que quan has entrat, però després comences a veure borrós i ho passes molt malament durant tres dies perquè vols estar tota l’estona amb els ulls tancats”. Al mes, però, ja estava completament recuperat.

Pot tornar a aparèixer

Això no vol dir que el defecte no torni a aparèixer, que és el que li va passar a la Rosa 15 anys després d’operar-se amb LASIK. “A partir dels 40, se’m va barrejar la miopia amb la vista cansada i vaig necessitar ulleres un altre cop, però tinc 2 o 3 diòptries, mai han tornat a ser les 10 amb les que em sentia una discapacitada visual”, afirma. Gran part de la seva família també és miop.

L’expert de la UPC cita així mateix un tractament revolucionari que es va començar a utilitzar a la Xina de manera generalitzada com és la llum vermella. El nen mira un aparell làser durant cinc minuts des de la comoditat de casa seva; ha de seguir portant ulleres, però es frena la progressió de la miopia. L’aparició de casos amb danys a la retina, ”potser per una sobreexposició o perquè s’ha d’ajustar alguna característica tècnica”, ha provocat que es faci un pas enrere per avaluar la seguretat d’un tractament molt prometedor.

Com a missatge final, Joan Pérez Corral destaca la importància de fer una revisió de la vista “idealment abans dels sis anys”, perquè és l’edat en què la miopia de l’escolar comença a aparèixer. A la sanitat pública, malauradament, no hi ha protocols establerts, per això recomana acudir “a una òptica, un oftalmopediatra o, millor encara, a tots dos professionals perquè cadascú mira coses diferents”.