El molí dels Dimonis, la joia subterrània a les portes de Palma que reclama protecció real: “Prefereixen veure'l destruït”

PalmaSituat en el terreny contigu al monestir de la Real, el molí dels Dimonis és una de les obres d'enginyeria hidràulica més rellevants de Mallorca, ja que a diferència dels molins d'aigua que solien utilitzar-se per capolar cereal i que se solien construir aprofitant l'orografia del terreny; aquest es va fer íntegrament a mà. Ara, els actuals propietaris d'aquesta obra d'enginyeria, amb Antoni Aguiló al capdavant, fan passes per promoure'n la recuperació total i lamenten la manca d'interès de l'Administració.

El va manar a fer Guillem Baster, noble català que donà suport a Jaume I en la conquesta de Mallorca i que, a canvi, li fou atorgada la propietat de les aigües de Canet, Esporles, Bunyolí i Puigpunyent. La particularitat del molí dels Dimonis rau en el fet que la seva construcció es va dur a terme en un sòl completament pla, motiu pel qual Baster va fer excavar un clot de dotze metres sota terra i prou ample, perquè l'aigua que venia de la seva síquia (des d'Esporles), caigués amb força sobre un o els dos molins fariners que tenia aquesta construcció tan característica i el fes girar.

La construcció disposa de dos cups (dipòsits) amb una porta a la síquia per poder obrir o tancar l'aigua en funció de la necessitat. En aquest punt feien acumular-hi l'aigua perquè després caigués amb força sobre els rodets que tenia, que tant es podien utilitzar tots dos com només un, tancant l'accés amb una palanca. Aleshores, el rodet feia girar les moles i triturava el blat que queia a un altre cup on s'anava acumulant la farina. Un cop l'aigua feia la seva funció per triturar el cereal, l'aigua es reincorporava a la síquia a nivell de terra. És a dir, tornava a pujar els dotze metres progressivament fins al camí d'origen, uns metres després a través del qanat. El molí funcionà ininterrompudament fins al 1926, segons el propietari.

La supervivència del molí, a la sort de la voluntat de la propietat

Amb tot, malgrat la singularitat de l'edificació que data de l'any 1247, l'actual propietari, Antoni Aguiló, lamenta la passivitat de les administracions envers la conservació del molí i de la casa del moliner, conjunt arquitectònic d'un gran valor patrimonial que disposa de la protecció de Bé d'Interès Cultural, ja que la síquia d'en Baster està catalogada com a tal en tot el seu recorregut. En aquest sentit, Aguiló lamenta que l'Administració no ha fet més que posar traves al·legant la protecció del conjunt arquitectònic, cosa que la propietat considera incoherent, ja que considera que si no s'hi feia cap reforma, avui dia ja no hi hauria molí.

"Hi he duit consellers i directors generals, a veure el molí", lamenta Aguiló, malgrat que ningú li ha donat cap solució a la seva voluntat: reformar el molí el mínim possible per evitar-ne el deteriorament i la consegüent destrucció. "Em vaig prometre que no permetria veure el molí a terra mentre jo fos viu", explica Antoni Aguiló, qui fa gairebé dues dècades començà un periple administratiu, entre tècnics, arquitectes i patrimoni, per aconseguir el permís corresponent per poder reformar el molí, la part soterrada del conjunt.

Cal apuntar que fins aleshores, l'accés al molí era impossible, ja que part de l'accés, que s'havia fet com una via àmplia perquè pogués davallar-hi un carro amb un animal a recollir la farina, estava parcialment esfondrat, ple d'enderrocs, fems i grafits per les parets, entre d'altres.

Anys després de lluitar contra l'Administració per al permís, Antoni aconseguí reformar l'accés i l'interior del molí el mínim per frenar la deterioració de la sala que l'aixoplugava, tot costejat per ell mateix, sense que el Consell de Mallorca, en aquest cas l'administració competent de la gestió i salvaguarda dels Béns d'Interès Cultural de Mallorca, hi aportàs cap ajut econòmic. "És incomprensible que llei en mà, es permeti el deteriorament absolut d'un molí construït fa més de 700 anys", lamenta Aguiló. "O s'ha de canviar la llei o ha de ser més flexible, però no pot ser que més que protegir sembli que prefereixin veure-ho enterra", apunta.

Un altre exemple de les incoherències amb què es trobà el propietari és que quan aconseguí tenir el molí net de fems i mínimament condicionat perquè no s'esbucàs, tampoc li deixaven posar-hi una barrera (perquè originàriament no la tenia), denuncia Aguiló, qui apunta que no podia permetre que el molí estigués obert i continuàs entrant-hi gent a fer-lo malbé o, fins i tot, que el sostre passàs per ull i hi hagués una desgràcia, "no té ni cap ni peus, però així ha anat tot el procés", lamenta.

Ara, i després d'anys d'haver batallat, també, per reconstruir la casa del moliner (situada damunt el molí), Artigues, amb el suport de l'arquitecte que dirigeix les obres, Lluís Moranta, ha aconseguit veure com el projecte de reconstrucció i conservació del molí avança. La reconstrucció de la casa de l'encarregat del molí és un treball molt minuciós i cuidat al detall, ja que s'ha duit a terme amb les mateixes pedres que anteriorment aixecaren les parets de la casa i la teulada. Moranta explica que la casa no tindrà la mateixa planta que tenia anteriorment, sinó que ocuparà la zona que cobreix el molí, ja que l'objectiu és cobrir el capell de la sala soterrada, per evitar que les filtracions d'aigua o altres fenòmens externs deteriorin l'estructura del molí fariner.

El fet de no disposar mai del suport institucional suposà que durant anys, hi entrassin persones i fessin malbé la construcció, tant a la part de la casa, que arribaren a pegar-li foc, com a la part soterrada. Aguiló tapià els accessos tant al molí com a la casa del moliner, per evitar que hi poguessin entrar i fer malbé el Bé d'Interès Cultural, i també pel perill d'esfondrament que suposava. Així i tot, hi tornaren a entrar, motiu pel qual el propietari, cansat de demanar ajut a l'Administració per poder-lo reformar i evitar-ne la degradació, prengué la decisió d'esbucar la casa, guardant-ne les pedres originals per si algun dia aconseguia el permís de l'Administració per poder tirar endavant la reconstrucció i reforma del conjunt arquitectònic, ja que entre altres requisits per poder reconstruir o reformar un BIC hi ha el de conservar tots els materials de l'original.

Adquirida per la família Aguiló després del Trienni Liberal

El repadrí d'Antoni Aguiló adquirí la propietat en subhasta pública el 1863 per 6.153 lliures i l'obligació de prestar 90 lliures al cens de l'Institut Balear després de la desamortització de Mendizábal. Aleshores, la propietat consistia en un tros de terra denominada el Molí dels Dimonis amb una casa rústica i un molí d’aigua. Era travessada de nord a sud per un aqüeducte que conduïa l’aigua des de la síquia de na Bastera fins al safareig de la Real. Tenia dret de percebre sis hores d’aigua cada 15 dies de les tandes que comprà la Diputació Provincial, a més d’abstenir-se'n des del 25 de desembre fins al 25 de febrer de cada any segons ús i costum.