Com és el model educatiu que les escoles cristianes proposen per al futur?
Un equip de 480 persones de la FECC han estat dos anys analitzant les necessitats del sistema educatiu per fer propostes de millora
Barcelona"Si no ens hi posem ara, d'aquí a cinc anys veurem que hem perdut el tren". Així de contundent és la secretària general de la Federació d'Escoles Cristianes de Catalunya (FECC) i exconsellera d'Educació, Meritxell Ruiz, explicant la necessitat de transformar el model educatiu actual. Per fer front a aquesta necessitat, des del 2021 gairebé 500 persones, entre les quals hi ha docents, directors, famílies, alumnes i experts han estat fent una reflexió sobre com ha de ser l'escola del s. XXI –i també quin ha de ser el paper de l'escola cristiana en l'actualitat.
D'aquest procés de dos anys n'han sortit un conjunt de grans palanques de transformació que ja s'estan començant a aplicar a les més de 380 escoles que formen part de la FECC, entre les quals hi ha els centres Vedruna, l'Escola Pia o La Salle i que es presentaran al congrés d'educació Quòrum 23 que aquesta setmana se celebrarà a Barcelona. La persona que ha dirigit aquesta tasca ha estat l'expresident del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat, Joan Mateo, que insisteix en la necessitat de fer un canvi de mirada: "Tradicionalment, la societat ha dictat els eixos de l'educació, però el món actual ha canviat i és impredictible, i això ho modifica tot. Ara ha de ser l'educació qui doni les eines a la societat per explorar la realitat".
L'escola com a ecosistema intel·ligent
Un dels punts principals a millorar, segons la FECC, és la manera com es forma i s'acompanya els docents. Per això han començat a crear xarxes de direccions escolars perquè les experiències siguin compartides. Expliquen que l'objectiu és que cap centre hagi de lidiar sol amb els problemes del dia a dia i que es busca que l'agrupació de centres per compartir experiències s'hauria de fer en funció de les característiques i les prioritats de cada centre i no només en funció de la seva localització o complexitat. També insisteixen que el debat ja no és quines metodologies s'han de fer servir, sinó quines eines s'ha de donar als docents perquè siguin ells qui decideixin quina és la millor metodologia per a cada alumne. A la vegada, aposten per fer arribar les dades i estudis educatius a tots els centres creant una base de dades compartida on hi hagi des dels informes de les competències bàsiques fins als estudis que fa la UNESCO o l'OCDE sobre la situació educativa actual.
El paper de les famílies
"La visió dels anys 70 que deixes l'infant a l'escola i te'l tornen educat ja no s'aguanta", insisteix Mateo, que destaca que un dels objectius que han començat a treballar és el foment de la relació entre escola i família com un dels principals actors en la transformació educativa. Aposten perquè les famílies es corresponsabilitzin activament del projecte educatiu de centre. "Hi ha d'haver un vincle, la família ha d'oferir lleialtat al centre, però també ha de poder exigir-la", detalla. També proposen impulsar la relació amb entitats de l'entorn i amb escoles públiques properes.
L'acció social de l'escola
Un dels aspectes que la FECC sempre destaca de les que ells anomenen escoles d'iniciativa social és la feina que es fa als centres per incloure alumnat vulnerable i migrant. Per facilitar aquesta inserció proposen impulsar l’aprenentatge al llarg de tota la vida per ajudar els pares d'aquests alumnes i sensibilitzar la societat de l'oportunitat que suposa l'arribada de població nouvinguda. Més enllà d'aquesta inclusió, també insisteixen en la necessitat que l'educació tingui un paper actiu en els reptes socials, com la sensibilització envers la sostenibilitat o la inclusió de noves competències per "aprendre a enfrontar-se a un món incert".
Integració de les noves tecnologies
"El treballador que d'aquí a cinc anys no hagi fet res amb intel·ligència artificial no el contractaran enlloc", adverteixen Ruiz i Mateo, i afegeixen: "La mirada que ara té l'escola de les tecnologies és la de l'amenaça i la por". Per capgirar aquesta situació (i a diferència del que moltes escoles comencen a defensar), des de la FECC proposen integrar, encara més, les noves tecnologies a les aules. L'objectiu que defensen és que s'adaptin les eines i continguts a les necessitats de cada alumne i que es fomenti l’ús responsable i ètic de les tecnologies.
Quin paper ha d'adoptar l'escola cristiana?
Mateo critica que "s'ha creat un debat al voltant de l'escola cristiana que no sempre ha estat amable ni positiu" i insisteix en la necessitat de canviar aquest relat. Per aconseguir-ho volen apostar per fer visible el compromís social dels centres de la FECC, i que siguin distingits per la implicació en l’ús de la llengua catalana i en l’impuls de la cultura pròpia del país i per ser un "referent pedagògic".
