El 91% de les mocions de l'oposició a l'Ajuntament de Palma són només en castellà

El darrer informe sobre normalització lingüística de Cort situa l'ús del català per part del PP, Cs i Vox "sota mínims històrics", segons el regidor Llorenç Carrió

El regidor de Política Lingüística i Educació, Llorenç Carrió, ha presentat aquest dijous l' Informe sobre normalització lingüística a l'Ajuntament de Palma i els seus organismes autònoms dels mesos de març a agost del 2019, en el qual es revela que l'oposició del govern municipal incompleix les directrius respecte de l'ús del català. Segons Carrió, les mocions presentades en aquesta llengua pels partits PP, Cs i Vox "se situen sota mínims històrics".

Així, entre els mesos de març i agost d'enguany, el 91% de les mocions que ha presentat l'oposició eren només en castellà. L'únic partit que ha fet servir el català en aquests casos ha estat el PP, en tan sols 4 mocions, davant de les 22 que ha duit escrites en castellà.

Tant Ciutadans com Vox han presentat les mocions exclusivament en castellà. Mentre que el primer n'ha presentades 23, el segon n'ha elaborades 9. En qualsevol cas, cap dels partits de l'oposició no ha fet servir l'opció bilingüe, és a dir, elaborar aquesta mena de documents per duplicat: una versió en cada idioma.

Cal recordar que el Reglament de Normalització Lingüística de l'Ajuntament de Palma, aprovat l'any 1987, estableix com a prioritària la llengua catalana a l'hora de redactar qualsevol escrit dins l'àmbit municipal. Per exemple, en aquest document es diu que "es redactaran en català els oficis i els escrits dirigits a autoritats, organismes i dependències de les entitats públiques radicats a les Illes Balears o als altres territoris on el català sigui llengua oficial".

La creació d'un informe municipal sobre la normalització lingüística del català va ser aprovat el maig del 1996 per unanimitat al ple de l'Ajuntament de Palma. Aquesta mesura pretenia evidenciar que, deu anys després de la posada en marxa de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, la presència del català a l'administració pública encara era deficient. A la proposta presentada pel Partit Socialista de Mallorca es posa com a exemple que entre el desembre del 1995 i el març de 1996 es van presentar 308 propostes en castellà a la Comissió de Govern i que es van fer 88 anuncis al BOIB en castellà que haurien de ser en català.

EDICIÓ PAPER 12/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF